fou una pianista germano-americana associada a l'avantguarda musical americana.
Nascuda a Berlín en un entorn musical, https://www.nytimes.com/2005/07/03/arts/music/grete-sultan-99-a-pianist-and-mentor-to-cage-is-dead.html va estudiar piano des de ben jove amb el pianista nord-americà Richard Buhlig. Més tard amb Leonid Kreutzer i Edwin Fischer, i va tractar personalitats com Arnold Schönberg i Henry Cowell. De família jueva, a partir de 1933 els nacionalsocialistes assoleixen el poder a Alemanya i li prohibeixen de tocar en públic, com a conseqüència els seus concerts es limiten als oferts per la "Jüdischer Kulturbund" (Associació de Cultura Jueva).
Amb l'ajut de Richard Buhlig, el 1941 fuig d'Alemanya i des de Lisboa emigra en vaixell cap als Estats Units. Un cop establerta a la ciutat de Nova York, comença a ensenyar piano, primer al Vassar College i el centre 92nd Street Y, posteriorment a la Masters School de Dobbs Ferry. A mitjans de la dècada de 1940 va fer amistat amb el compositor John Cage,Revill, 41. i fou un dels seus estudiants, Christian Wolff, qui en conèixer al seu torn Cage l'obsequià amb un exemplar de l'I Ching —llibre que va influir en els mètodes compositius emprats pel compositor dècades en endavant.
Cage va dedicar dues peces a Sultan. La primera formava part de la sèrie Music for Piano, Music for Piano 53-68.Revill, 185. La segona tingué lloc el 1974 quan, mentre Sultan estudiava l'obra Music of Changes de Cage, aquest va oferir-se a escriure-li música nova, i el resultat fou el cicle monumental per a piano Etudes Australes.Kostelanets 2003, 91. Sultan va fer-ne el primer enregistrament i va interpretar-la arreu del món. En el seu repertori concertístic també hi havia l'obra d'altres músics coetanis, com ara Alan Hovhaness, Ben Weber i Tui St. George Tucker, però els compositors contemporanis no van ser el seu únic focus d'interès: als anys 40 va ajudar a popularitzar les Variacions Goldberg de Bach, i en els programes de concert incloïa música que anava de Beethoven, Chopin i Schubert a Stravinski, Earle Brown i Morton Feldman.
Grete Sultan va oferir el seu últim recital el 1996, a 90 anys, a la sala de concerts Merkin de Nova York, interpretant les Variacions Goldberg. Traspassà a un hospital de Manhattan cinc dies després del seu 99è aniversari. La primavera de 2012, Schott Music va publicar-ne la primera biografia, de títol "Rebellische Pianistin. Das Leben der Grete Sultan zwischen Berlin und New York", de l'autor Moritz von Bredow .
Discografia John Cage: Etudes Australes {Wergo 60152/55 (Edició John Cage)} "Grete Sultan - The Legacy, Vol. 1": Bach (Variacions Goldberg), Debussy, Schoenberg i Cage {Concord 42030} "Grete Sultan - The Legacy, Vol. 2": Beethoven (Variacions Diabelli), Copland, Wolpe, Hovhaness, Cage ua {Labor 7038-2} Grete Sultan - Piano Seasons (1-Bach; 2-Beethoven; 3-Schubert/Schumann; 4-Schönberg/Copland/Weber/Wolpe/Hovhaness/Cage/Ichiyanagi) {Wergo WER 40432, 4 CDs}
Referències Bredow, Moritz von. 2012. "Rebellische Pianistin. Das Leben der Grete Sultan zwischen Berlin und New York". (Biografia). Schott Music, Mainz, Alemanya. Midgette, Anne (3 de juliol de 2005). "Grete Sultan, 99 anys, pianista i mentor de Cage, està mort". New York Times. Recuperat el 27-06-2008. "Col·lecció Grete Sultan". Arxiu Internacional de Piano a Maryland. Consultat el 5 d'octubre de 2013. Kostelanetz, Richard. 2003. Conversant amb John Cage. Nova York: Routledge. Revill, David. 1993. The Roaring Silence: John Cage-a Life. Arcade Publishing. ,
Notes
Categoria:Pianistes alemanys Categoria:Músics berlinesos Categoria:Exiliats del nazisme Categoria:Morts a Manhattan Categoria:Oficials de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Pianistes estatunidencs Categoria:Morts el 2005 Categoria:Nascuts el 1906