Mark Naúmovitx Bernés, , nascut Menàkhem-Man Néukhovitx Neiman, (Nijin, –,La data de naixement errònia del 21 de setembre s'indica a la Gran enciclopèdia soviètica i a l'Enciclopèdia musical (vol. 6, Moscou, 1982), l'última edició del Diccionari enciclopèdic «Кино» (Moscou, 1986) i al lèxic «Эстрада России. XX век» (M., 2000). La primera edició del «Кинословаря» (v. 1, m., 1966) indicava com a data de naixement el 8 de setembre segons el nou estil i el 26 d'agost segons l'antic estil. La data de naixement del 25 de setembre (8 d'octubre) del 1911 es confirma amb l'entrada del certificat de naixement núm. 84 del 30 de setembre (13 d'octubre) de 1911 al llibre de registre de la sinagoga de Nejin (una còpia emesa per l'oficina de registre de Nejin el 1973 es guarda a la I. G. Spasski). Les dates de naixement del 25 de setembre (8 d'octubre) de 1911 i la mort del 16 d'agost de 1969 estan gravades a la làpida de M. Bernés al cementiri de Novodévitxi. Moscou, 16 d'agost de 1969)La data de la mort de Bernés també és indicada, per moltes fonts, de manera incorrecta, com a 17 d'agost (el dia en què és va anunciar oficialment la seva mort) fou un actor i cantant soviètic d'ascendència jueva, Biografia a www.kino-teatr.ru que va interpretar algunes de les cançons més punyents sobre la Segona Guerra Mundial, entre les quals Fosca nit (, 1943) i Les grues (, 1969). La seva veu tenia algunes similituds amb Bing Crosby, però el seu estil era més proper als chansonniers Васильев А. Статья из буклета к компакт-диску «Неизвестный Бернес» (MOROS RECORDS, 2009). francesos, com ara Yves Montand.
Biografia Mark Naumovich Neiman va néixer a la ciutat de Nijin, llavors a l'Imperi Rus, actualment a Ucraïna. El seu pare Neuh Xmuelévitx (Naum Samoílovitx) Neumann (1877-1948), Autor desconegut. «О детстве и юности Марка Бернеса [Комментарий составителя]» / Al llibre: «Марк Бернес в воспоминаниях современников». Recopilació, pròleg i comentaris de K.V. Xilov. - M., 2005. - S. 408, nota 11. natural de Starobikhov, gubèrnia de Moguílev, era un empleat d'un artel que recollia materials per reciclar; la mare, Fruma-Makhlia Lípovna (Fània Filíppovna) Vixnévskaia (1886—?) era mestressa de casa. El 1917, quan en Mark tenia cinc anys, la família es va traslladar a Khàrkiv. Allà, el 1929, Mark va completar els seus cursos de teatre. El pare de Marek desitjava que el seu fill es convertís en comptable i el va enviar a una escola industrial i comercial. No obstant això, Mark, de 17 anys, va marxar a Moscou amb l'esperança de trobar feina d'actor. Va començar a treballar com a extra en diversos teatres, inclosos el Mali i el Bolxoi. Els anys 1930–1933 interpretà papers menors al Teatre Dramàtic de Moscou. Més tard va considerar l'artista Nikolai Radin com el seu professor.
Des de 1935 va actuar en pel·lícules. Després de papers episòdics (per exemple, Presos ("Заключённые", 1936) Mark va captar l'atenció del director Serguei Iutkévitx, que li va oferir un dels papers principals de la pel·lícula Miners ("Шахтёры", 1937). La interpretació de Mark es caracteritzava per l'encant i l'humor delicat. Amb el seu comportament inusual davant de les càmeres, un somriure encantador i una característica manera "bernessiana" de comunicar-se amb els seus col·legues, va convèncer Serguei Iutkévitx, que el va convidar a rodar a la seva nova pel·lícula L'home de la carrabina, . En interpretar el paper de Kóstia, Mark va sentir una mena d'incompletesa; alguna cosa mancava en aquesta imatge cinematogràfica, una cosa que donaria al personatge plena expressivitat. Va compartir amb el director la seva opinió: "l'accent que hi falta ha de ser una cançó". Iutkévitx va acceptar la seva proposta i la cançó Els núvols es van aixecar sobre la ciutat, Tutxi nad górodom vstali, va ajudar el Mark a entrar a l'Olimp cinematogràfic. Biografia a peoples.ru
esquerra|miniatura|180px|Mark Bernés com a Kóstia Jiguiliov a la pel·lícula "L'home de la carrabina"
Quan va començar la guerra, Bernés es va convertir en un dels primers cantants a actuar per a les tropes soviètiques. El 1943 va protagonitzar la pel·lícula Dos combatents ("Два бойца"), on interpretava un jove soldat d'Odessa anomenat Arkadi Dzubin. En aquesta pel·lícula, Bernés va demostrar l'enginy i l'humor jueus característics dels jueus d'Odessa. Hi cantava dues cançons molt famoses: Fosca nit ( Tiomnaia notx) i La barcassa plena de llisses (, Xalandi pólnie kefali). La segona cançó és el relat divertit de Kóstia, el mariner d'Odessa, que irònicament parlava amb la seva promesa Sónia, la nena pescadora. La primera cançó, Fosca nit, era una balada seriosa sobre una dona amb un bebè esperant un soldat enmig d'una lluita mortal. La cançó la cantava Bernés des del punt de vista d'aquell soldat, que adreçava la seva muller casa i li assegurava que sobreviuria a totes les batalles mortals mentre ella l'esperés. Fosca nit és la cançó soviètica més reconeguda de la Segona Guerra Mundial.
El nom de Bernés va continuar estretament relacionat amb la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va continuar interpretant cançons sobre la guerra. Els seus grans èxits de la dècada del 1950 van ser Seriojka de Malaia Bronnaia , ("Ament amb Malaia Bronnaia") poema escrit per Ievgueni Vinokúrov el 1953 i musicat per Andrei Eixpai el 1958, i Vragui sojgli rodnuiu khatu ("Els enemics van cremar la caseta familiar"). Ambdues cançons tractaven sobre les dificultats que van patir persones que van perdre membres de la família a la guerra, expressaven una extrema malenconia i s'enfrontaven directament a la mort i al dolor. Aquesta última cançó va ser prohibida pel govern, perquè es considerava massa pessimista i antisoviètica. A la cançó, el soldat torna a casa, es troba la casa cremada i la seva dona morta, i lamenta que les seves esperances s'hagin destruït. Segons el raonament de les autoritats soviètiques, era poc patriòtic cantar sobre les esperances trencades quan s'havia guanyat la guerra.
El 17 de setembre de 1958, dos diaris centrals van començar a perseguir simultàniament Bernés. Al Pravda, Gueorgui Svirídov, en el seu article "Per erradicar la vulgaritat en la música",En rus, Искоренять пошлость в музыке va sotmetre l'artista a atacs injustos i tendenciosos. Al Komsomólskaia Pravda, en el fulletó d'A. Sukontsev i I. Xatunovski, "L'estrella al Volga"En rus, Звезда на „Волге“ La violació ordinària de Bernés de les normes de trànsit era presentada, en els tons més foscos possibles, com a "comportament indigne d'un artista soviètic".«„Дело“ М. Бернеса» // Марк Бернес в воспоминаниях современников. — M., 2005. - pàg. 172-208.
La conseqüència d'aquests esdeveniments fou l'eliminació de Bernés dels enregistraments de ràdio i gramòfon. Però el 1960 la veu de Bernés es va tornar a sentir a les ones de ràdio; va ser la cançó que iniciava el popular programa de diumenge "С добрым утром!".En català, "Bon dia!"
El 1960, a l'Estadi Lujniki, al programa del musical de Moscou, Mark Bernés va interpretar per primera vegada la cançó Vragui sojgli rodnuiu khatu ("Els enemics van cremar la caseta familiar") de Matvei Blànter i Mikhaïl Issakovski. Aquesta obra, escrita 15 anys abans, el 1945 i interpretada una sola vegada a la ràdio per Vladímir Netxàiev,Després del ressorgiment de la cançó de Bernés, Netxàiev va fer un altre enregistrament amb una orquestra d'instruments populars (la primera era amb acompanyament de piano), que de vegades sonava a la ràdio i es publicava en disc. ara, en la persona de Bernes, finalment trobava un intèrpret que era capaç de revelar tot el seu tràgic significat, i es va convertir en una de les millors cançons del seu repertori.
El 1961, el director Pāvels Armands va ser el primer a trencar el desterrament cinematogràfic de Mark, cosa que li va donar un paper a la pel·lícula La dotzena de diables ("Чёртова дюжина"). Mark va tornar a treballar amb èxit, va actuar en pel·lícules a Polònia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Romania i Bulgària, on va rebre nombroses i bones crítiques a la premsa. També va aparèixer a la televisió anglesa.
També van aparèixer noves cançons "bernessianes": Els russos volen la guerra?, , (escrita per Ievgueni Ievtuixenko, amb música d'Eduard Kolmanovski), Tinc pressa, disculpeu-me, (Ian Frénkel - Konstantín Vanxenkin), Jo treballo de bruixot, (Eduard Kolmanovski - Lev Oixanin) i moltes altres.
miniatura|Segell postal de Rússia de la sèrie "Cantants populars russos" dedicat a Mark Bernés, 1999, 2 rubles
A la sèrie de quatre episodis Escut i espasa, Sxit i metx del 1968, va interpretar una bellíssima i commovedora cançó patriòtica, titulada On comença la Pàtria, S txegó natxinaiétsia Ródina, de Veniamín Bàsner i Mikhaïl Matussovski.
Poc abans de morir (Mark patia un càncer de pulmó), l'artista va demanar enregistrar quatre de les seves cançons en disc:, Les grues, , Juravlí, de Ian Frénkel, amb versos de Rassul Gamzàtov, traduïts per Naüm Grébnev, T'estimo, vida, Ia liubliu tebia, jizn, Vaig somniar amb tu tres anys, Tri goda ti mne snilas i El romanç de Rosxin, , Romans Rosxina. Desitjava que aquestes peces fossin escoltades al seu funeral en lloc d'una orquestra i discursos cerimonials. Així va passar. Mark Bernés va morir el 16 d'agost de 1969. Va ser enterrat al cementiri de Novodévitxi.
Família Primera esposa (des del 1932) - Polina (Paola) Semiónovna Linétskaia (1911-1956); la seva filla Nataixa (nascuda el 1954) es va graduar a l'Institut de Llengües Orientals de la Universitat Estatal de Moscou i viu als Estats Units. Segona esposa (des del 1960) - Lília Mikhàilovna Bodrova (1929-2006); el seu fill adoptiu és Jan Liussiénovitx Bodrov (nascut el 1953, besnet del director militar Semion Txernetski), llicenciat al departament de càmeres de l'Institut Gueràssimov de Cinematografia, viu a Moscou.
Cançons populars Grues ( Juravlí; 1969) Fosca nit ( Tiomnaia notx; 1943 La barcassa plena de llisses (, Xalandi pólnie kefali) On comença la Pàtria? (, S txegó natxinàietsia Ródina?) T'estimo, vida (, Ia liubliú tebià, jizn) Els russos volen la guerra? (, Khotiat li rússkie voini) Els túmuls foscos dormen (, Spiat kurgani tiómnie) Quan un amic llunyà canta (, Kogda poiot dalioki drug) Els enemics van cremar la caseta familiar (, Vragui sojgli rodnuiu khatu)
Honors Orde de la Insígnia d'Honor (1 de febrer de 1939): pel paper de Kóstia Jiguiliov a la pel·lícula L'home de la carrabina (1938). Orde de l'Estrella Roja (14 d'abril de 1944) - per la pel·lícula "Dos combatents" (1943). Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945. Medalla del 800è Aniversari de Moscou (1947) Premi Stalin, primer grau (1951) - per la interpretació del paper d'Úmar Mohàmmed a la pel·lícula Lluny de Moscou, (1950) Artista d'Honor de la RSFSR (1956) Artista del Poble de la RSFSR (26 de novembre de 1965) - pels serveis en el camp del cinema soviètic. Decret del Presídium del Soviet Suprem de la RSFSR de 26 de novembre de 1965 "Sobre la concessió de títols honoraris de la RSFSR als treballadors de la cinematografia" El Decret preparat pel Presídium del Soviet Suprem de l'URSS sobre la concessió del títol d'Artista del Poble de l'URSS no es va arribar a signar per causa de la mort de Bernés. Bernés-Bodrova L. "Ни с кем я не сравню…" // Al llibre: "Марк Бернес в воспоминаниях современников". Recopilació, pròleg i comentaris de K.V.Xilov - M., 2005. - Pàg. 408. Un planeta menor, el (3038) Bernes, descobert per l'astrònom soviètic Nikolai Stepànovitx Txernikh el 1978, porta el seu nom. Dictionary of Minor Planet Names – p.250
Referències
Enllaços externs Mark Bernés canta "Я люблю тебя, жизнь" a YouTube Mark Bernés canta "Журавли" a YouTube
Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Actors soviètics Categoria:Jueus soviètics Categoria:Morts a Moscou Categoria:Persones de la província de Txerníhiv Categoria:Morts de càncer de pulmó Categoria:Cantants soviètics Categoria:Cantants ucraïnesos