Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat. Per extensió, en moltes religions i mitologies és un lloc desitjable, sovint ofert com a premi etern per haver dut una vida digna.
Etimologia miniatura|El paradís segons Jan Brueghel La paraula paradís prové del persa پرديس pairidaeza clos o hort tancat amb murs. És un compost de pairi- al voltant (un cognat del grec peri-) i –diz, crear, fer.
Xenofont és el primer a transposar la paraula i la noció perses de paradís a Europa, a partir de la seva experiència com a mercenari al servei del rei persa Cir el Jove. Al seu Anàbasi () al·ludeix al παράδεισος paradéisos persa, en el seu significat original i que fa referència a un jardí extens i ben arreglat, que es presenta com un lloc bell i agradable, on a més d'arbres i flors, es veuen animals engabiats o en llibertat.
La forma de la paraula que avui en dia significa cel o quelcom immensament plaent s'empra per primer cop a la Bíblia hebraica Septuaginta, escrita en grec en una època posterior a Xenofont, de qui n'adopta el mot, per a al·ludir al Jardí de l'Edèn. Sembla que el primer lligam entre aquest mot i el cel físic o firmament data dels astrònoms babilònics.
En llatí paradisus adopta també la doble lectura d'hortus conclusus i de paradís.
Antic Egipte En la mitologia egípcia, Aaru, Yaaru, Iaru o Aaluera era el paradís de l'inframon on manava Osiris; les ànimes (Ka) que pels seus pocs pecats pesaven menys que la Ploma de la veritat eren enviades a Aaru per a viure-hi en calma durant tota l'eternitat. Aaru era considerat un lloc a l'est (allà on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una sèrie d'illes cobertes de canyes.
Noms alternatius: Yaaru, Iaru, Aalu.
Segons la Bíblia Nou Testament A la Bíblia, el Paradís designa originalment al Jardí de l'Edèn on Déu posa a Adam després de crear-lo (Gènesi, 2). No obstant això, al Nou Testament es diu així al Tercer Cel on Pau és conduït en èxtasi (2_Cor 12:4) i a la morada eterna on viuran els justs (Lluc23:43) on Jesucrist diu al bon lladre «Avui seràs amb mi al Paradís»).
La paraula grega παράδεισος apareix tres vegades al Nou Testament: Lluc 23:43 – per Jesús a la creu, en resposta a la petició del lladre que Jesús se'n recordés quan entrés al seu regne. 2 Cor. 12:4 – en la descripció de Pau d'un tercer cel paradís. Ap. 2:7 – al·ludint a l'arbre de la vida esmentat a Gènesi 2:8.
Cristianisme miniatura| Abraham al paradís, monestir de Gračanica, Sèrbia Al segle II dC, Ireneu va distingir el paradís del cel. A Contra les heretgies, va escriure que només aquells que fossin considerats dignes heretarien una llar al cel, mentre que altres gaudirien del paradís, i la resta viurien a la Jerusalem restaurada (que era majoritàriament una ruïna després de les guerres judeo-romanes, però que va ser reconstruïda a partir de Constantí el Gran al segle IV). Orígenes també distingia el paradís del cel, descrivint el paradís com l'escola terrenal per a les ànimes dels morts justos, preparant-los per a la seva ascensió a través de les esferes celestials fins al cel.Church fathers: De Principiis (Book II) Origen , newadvent.org
Molts dels primers cristians van identificar el si d'Abraham amb el paradís, on van les ànimes dels justos fins a la resurrecció dels morts; d'altres van ser inconsistents en la seva identificació del paradís, com ara Sant Agustí, les opinions del qual variaven.
A Lluc 23:43, Jesús té una conversa amb un dels crucificats amb ell, que li pregunta: «Jesús, recorda't de mi quan entris al teu regne». Jesús li respon: «T'ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís». Sovint s'ha interpretat que això significa que aquell mateix dia el lladre i Jesús entrarien al lloc de descans intermedi dels morts que esperaven la Resurrecció. Les opinions divergents sobre el paradís, i quan s'hi entra, poden haver estat responsables d'una diferència de puntuació en Lluc; per exemple, les dues primeres versions siríaques tradueixen Lluc 23:43 de manera diferent. Els Evangelis curetonians diuen Avui us dic que sereu amb mi al paradís, mentre que el palimpsest sinaític diu «Us dic que avui sereu amb mi al paradís». De la mateixa manera, els dos còdexs grecs més antics amb puntuació discrepen: el Codex Vaticanus té una marca de pausa (un sol punt a la línia de base) a la tinta original equidistant entre avui i la paraula següent (sense correccions posteriors i sense punt abans de avui), mentre que el Còdex Alexandrinus té la lectura avui al paradís. A més, mai no s'utilitza un adverbi de temps en els gairebé 100 altres llocs dels Evangelis on Jesús fa servir la frase De veritat us dic.
En l'art cristià, la pintura del Judici Final de Fra Angelico mostra el Paradís al seu costat esquerre. Hi ha un arbre de la vida (i un altre arbre) i una dansa en cercle d'ànimes alliberades. Al mig hi ha un forat. En l'art musulmà indica de manera similar la presència del Profeta o d'éssers divins. Visualment diu: «Els que són aquí no es poden representar».
Testimonis de Jehovà Els Testimonis de Jehovà creuen, a partir de la seva interpretació del Llibre del Gènesi, que el propòsit original de Déu era, i és, omplir la Terra amb la descendència d'Adam i Eva com a guardians d'un paradís global. Tanmateix, Adam i Eva es van rebel·lar contra la sobirania de Déu i van ser desterrats del Jardí de l'Edèn, expulsats del paradís a la feina i la misèria.
Els Testimonis de Jehovà creuen que les persones desobedients i malvades seran destruïdes per Crist a l'Harmagedon i que els obedients a Crist viuran eternament en un paradís terrenal restaurat. Als supervivents s'uniran els justos i injustos ressuscitats que van morir abans de l'Armagedon. Aquests últims són retornats perquè van pagar pels seus pecats amb la seva mort i/o perquè no van tenir l'oportunitat d'aprendre els requisits de Jehovà abans de morir. Aquests seran jutjats sobre la base de la seva obediència posterior a la resurrecció a les instruccions revelades en nous pergamins. Creuen que la resurrecció dels morts al paradís terrestre és possible gràcies a la sang de Crist i al sacrifici del rescat. Aquesta disposició no s'aplica a aquells que Crist, com a jutge, considera que han pecat contra l'esperit sant de Déu.
El paradís terrenal en què creuen els Testimonis de Jehovà emfatitza l'eliminació de tot pecat i sofriment, mitjançant la restauració del poble al seu estat perfecte, sovint fent referència a Apocalipsi 21:4 «Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls. No hi haurà més mort, ni dol, ni plor, ni dolor, perquè l'antic ordre de les coses ha passat» i Salms 37:29 «Els justos posseiran la terra i hi viuran per sempre».
Mormonisme En la teologia dels Sants dels Darrers Dies, el paradís sol referir-se al món espiritual, el lloc on els esperits habiten després de la mort i esperant la resurrecció. En aquest context, el paradís és l'estat dels justos després de la mort. En canvi, els malvats i els que encara no han après l'evangeli de Jesucrist esperen la resurrecció a la presó espiritual. Després de la resurrecció universal, totes les persones seran assignades a un regne o grau de glòria particular. Això també es pot anomenar paradís.
El Paradís jueu miniatura| Nicolas Poussin, Les quatre estacions del paradís, 1660–1664 La paraula hebrea pardes només apareix en el període posterior a l'exili (després de 538 aC); apareix al Càntic dels Càntics 4:13, Eclesiastès 2:5 i Nehemies 2:8, i en cada cas significa parc o jardí, el significat original persa de la paraula, on descriu els parcs reials de Cir el Gran segons Xenofont a l'Anàbasi.
En el judaisme de l'època del Segon Temple, el paradís va arribar a ser associat amb el Jardí de l'Edèn i les profecies de la restauració de l'Edèn, i transferit al cel.
A l'Apocalipsi apòcrif de Moisès, Adam i Eva són expulsats del paradís (en lloc de l'Edèn) després de la caiguda de l'home, després d'haver estat enganyats per la serp. Després de la mort d'Adam, l'arcàngel Miquel porta el cos d'Adam per ser enterrat al Paradís, al Tercer cel.
El Paradís jueu s'assembla al Sheol però no està tan definit com en altres creences. Sembla més aviat un concepte que un lloc físic. La tradició posterior el divideix en set cels (d'aquí l'expressió estar al setè cel com a sinònim del màxim plaer i benestar) poblats d'àngels (que passaran als altres cultes monoteistes).
Escatologia jueva Segons l'escatologia jueva, el Jardí de l'Edèn superior s'anomena el Jardí de la Justícia. Ha estat creat des del principi del món, i apareixerà gloriosament a la fi dels temps. Els justos que hi habiten gaudiran de la vista del xai celestial que porta el tron de Déu. Cadascun dels justos caminarà amb Déu, que els guiarà en una dansa. Els seus habitants, jueus i no jueus, estan vestits amb vestimentes de llum i vida eterna, i mengen de l'arbre de la vida (Henoc 58,3) a prop de Déu i dels seus ungits. Aquest concepte rabínic jueu d'un Gan Eden superior s'oposa als termes hebreus Gehenna (la font, via ídix, i Xeol, noms figuratius per al lloc de purificació espiritual dels morts malvats en el judaisme, un lloc que es considerava a la major distància possible del cel.
Judaisme rabínic En l'escatologia jueva moderna es creu que la història es completarà per si sola i que la destinació final serà quan tota la humanitat torni al Jardí de l'Edèn.
En el Talmud i la Càbala jueva, els estudiosos coincideixen que hi ha dos tipus de llocs espirituals anomenats Jardí de l'Edèn. El primer és més aviat terrestre, d'abundant fertilitat i vegetació exuberant, conegut com el Gan Eden inferior. El segon es preveu com a celestial, l'habitació d'ànimes justes, jueves i no jueves, immortals, conegudes com el Gan Eden superior. Els rabins diferencien entre Gan i Eden. Es diu que Adam només va habitar al Gan, mentre que es diu que l'Edèn mai va ser vist per cap ull mortal. En el judaisme rabínic, la paraula «Pardes» apareix, però menys sovint en el context del Segon Temple de l'Edèn o de l'Edèn restaurat. Una referència ben coneguda es troba a la història de Pardes, on la paraula pot al·ludir a la filosofia mística.
El Zohar dóna a la paraula una interpretació mística i l'associa amb els quatre tipus d'exegesi bíblica: peshat (significat literal), remez (al·lusió), derash (anagògic) i sod (místic). Les lletres inicials d'aquestes quatre paraules formen aleshores – p(a)rd(e)s, que al seu torn es considerava que representava la interpretació quàdruple de la Torà (en la qual el sod –la interpretació mística– ocupa el lloc més alt).
El Paradís cristià Hi ha una certa confusió entre aquest terme i el cel. En un primer moment, paradís només era un sinònim de l'Edèn, el jardí dels primers homes, que van perdre la joia infinita pel pecat original. D'aquí que només hi hagués una manera de recobrar aquesta alegria perpètua, viure eternament amb Déu, és a dir, salvar l'ànima. Alguns autors medievals, com Orígenes, el consideraven un primer esglaó abans d'ascendir al cel definitiu: primer l'ànima entrava en el millor dels mons possibles a la Terra i després ja anava al cel, un no-lloc on només la possessió i contemplació de Déu aportava felicitat eterna. La identificació entre Paradís i cel va anar augmentant amb el pas dels segles fins a esdevenir sinònims. Aquesta concepció va passar a altres religions.
El Paradís islàmic miniatura| Il·lustració del de Mahoma (a dalt a la dreta) visitant el Paradís mentre cavalca el cavall Buraq, acompanyat per l'àngel Gabriel (a dalt a l'esquerra)