El Tadrart Roig, també conegut en la bibliografia com a Tadrart Meridional, és un altiplà estret de gres situat al sud-est d'Algèria, al Sàhara. Forma el sector meridional del conjunt del Tadrart, mentre que l'Acacus, a Líbia, en constitueix el sector septentrional.
El relleu és travessat d'oest a est per uadis com l'uadi In Djeran, que alterna trams de gola estreta amb sectors més oberts. Les seves parets i abrics conserven nombroses pintures i gravats rupestres, entre els quals hi ha representacions de fauna salvatge, figures humanes i escenes de les etapes pastorals i equidianes.
El Tadrart Roig forma part del paisatge cultural i natural del Sàhara central relacionat amb el Tassili n'Ajjer, conegut per les formacions de gres erosionat i per un dels conjunts d'art rupestre prehistòric més importants del món.
Geografia miniatura|esquerra|300px|Formacions de gres i dunes a Moul n’Aga, al Tadrart Roig. El Tadrart Roig és una franja allargada de relleus gresosos que s’estén aproximadament 150 km de nord a sud i presenta una amplada variable d’entre 15 i 30 km d’est a oest. Es troba al sud-est d’Algèria i constitueix la continuació meridional del conjunt muntanyós que, al nord, rep el nom de Tadrart Acacus dins el territori de Líbia.
El massís enllaça regionalment amb el Tassili n'Ajjer cap al nord-oest i s’estén cap al sud en direcció a la frontera amb el Níger. Està format principalment per successions de gres, materials que l’erosió de l’aigua i del vent ha modelat en altiplans, parets escarpades, agulles, gorges i altres formes rocoses.
Una xarxa d’uadis actualment secs travessa el relleu, generalment d’oest a est, i forma gorges estretes alternades amb corredors més amplis. El principal és l’uadi In Djeran, que travessa el Tadrart Meridional d’oest a est i acaba perdent-se als terrenys plans situats a l’est del massís.
A l’extrem oriental, els relleus rocosos entren en contacte amb grans extensions de sorra, entre les quals l’erg de Tin Merzouga. El contrast entre les dunes vermelloses i ataronjades i les formacions fosques de gres és un dels trets paisatgístics característics del Tadrart Roig.
Geologia i paisatge miniatura|300px|Arc natural de La Cathédrale, al Tadrart Roig.
El Tadrart Roig és un massís constituït principalment per gres i forma part del marc geològic del Tassili n'Ajjer. Aquest conjunt està format per un sòcol cristal·lí precambrià envoltat per successions sedimentàries paleozoiques, entre les quals destaquen els gresos de l'Ordovicià i el Devonià.
L'erosió produïda per l'aigua durant períodes climàtics més humits va excavar els uadis, les gorges i les parets del massís. Posteriorment, l'acció del vent en condicions àrides va continuar modelant els gresos i va contribuir a crear agulles, pilars, cavitats, passadissos rocosos i arcs naturals. Aquest modelatge és característic del Tassili n'Ajjer, on els relleus erosionats formen els anomenats «boscos de roca».
Els uadis orientats d'oest a est desemboquen o es perden en diversos camps de dunes situats al voltant del massís, entre els quals l'erg de Tin Merzouga i les dunes de Moul n'Aga i Ouan Zaouten. Aquestes acumulacions de sorra envaeixen els espais oberts i envolten parcialment algunes formacions de gres.
Les dunes presenten tonalitats que varien del vermell i l'ataronjat al groc i, en alguns sectors, a colors més clars. Malika Hachid destaca especialment l'erg de Tin Merzouga per la varietat cromàtica de les dunes i per la finor dels grans de sorra.
Paleoclima miniatura|300px|Paisatge àrid del Tadrart Roig. El Tadrart Roig presenta actualment un clima desèrtic, però durant l'Holocè primerenc el Sàhara central va experimentar condicions considerablement més humides. Aquest episodi, conegut com a període humit africà, va estar relacionat amb una intensificació i una expansió cap al nord del sistema monsònic africà.
Els registres paleoclimàtics del proper Tadrart Acacus, continuació septentrional del mateix conjunt muntanyós, mostren una disponibilitat d’aigua molt superior a l’actual. Els dipòsits de tova calcària formats per antigues surgències d’aigua dolça daten principalment d’entre aproximadament 9.600 i 8.100 anys abans del present i indiquen precipitacions associades a l’expansió del monsó de l’Àfrica sud-occidental.
Durant aquestes fases humides, el paisatge regional incloïa pastures, sabanes i zones humides que sostenien una fauna molt més diversa que l’actual. Les dades arqueobotàniques del Sàhara central indiquen la presència de gramínies, ciperàcies i plantes vinculades a ambients d’aigua dolça, mentre que espècies vegetals tropicals avançaren centenars de quilòmetres cap al nord.
A partir de l’Holocè mitjà, aproximadament des de fa 6.000 anys, el clima esdevingué progressivament més sec. La reducció de les precipitacions, la contracció de les zones humides i l’expansió dels ambients desèrtics van transformar el paisatge i condicionaren els moviments i les formes de vida de les poblacions humanes.
Les pintures i els gravats del Tassili n'Ajjer i del Tadrart constitueixen també un testimoni cultural d’aquests canvis ambientals, ja que representen fauna, activitats pastorals i formes de vida corresponents a paisatges progressivament més àrids. Tanmateix, les representacions rupestres no poden utilitzar-se per si soles com una datació climàtica precisa.
Art rupestre El Tadrart Roig conserva nombrosos jaciments d'art rupestre, especialment als abrics i parets de l’uadi In Djeran i dels seus voltants. El conjunt inclou tant gravats com pintures, sovint situats en jaciments diferents, i forma part de la gran tradició rupestre del Sàhara central.
Les representacions mostren animals salvatges, bovins, figures humanes i escenes vinculades a diferents formes de vida. La seva diversitat reflecteix una llarga successió d’ocupacions i transformacions ambientals, però l’atribució de cada figura a una fase concreta depèn de criteris estilístics, superposicions i comparacions regionals i no sempre permet establir-ne una datació absoluta.
Gravats Els gravats inclouen figures naturalistes de grans animals, especialment girafes, bovins i altres herbívors. Alguns jaciments de l’uadi In Djeran contenen composicions de grans dimensions i figures realitzades mitjançant picat, incisió o polit de la superfície rocosa.
Les classificacions tradicionals de l’art saharià han agrupat una part d’aquestes obres dins fases naturalistes antigues i d’altres dins etapes pastorals posteriors. Tanmateix, la cronologia precisa continua sent objecte de debat, i no totes les representacions es poden assignar amb seguretat a un únic període.
Pintures miniatura|300px|Pintures rupestres amb figures humanes i bovins a l’uadi In Djeran.
Les pintures del Tadrart Meridional es distribueixen en diversos abrics, alguns dins l’uadi In Djeran i d’altres als sectors situats més al nord. Entre els motius documentats hi ha figures humanes, bovins, escenes pastorals i representacions atribuïdes a fases equidianes més recents.
La conservació de les pintures és desigual. Moltes presenten pèrdues de pigment, superposicions o alteracions de la superfície rocosa, fet que dificulta la identificació i interpretació d’algunes escenes. La varietat d’estils, tècniques i superposicions reflecteix la llarga durada de l’activitat rupestre al Sàhara central i els canvis ambientals i socials experimentats per les poblacions de la regió. La preservació d’aquest patrimoni ha motivat missions tècniques específiques de la UNESCO, inclosa una actuació destinada a la conservació de les pintures rupestres del parc nacional del Tassili durant la dècada de 1980.
Protecció i conservació La protecció del Tadrart Roig s'inscriu dins el Parc Cultural del Tassili n'Ajjer, que integra valors arqueològics, paisatgístics, geològics i ecològics del sud-est d'Algèria. La gestió correspon a l'Oficina Nacional del Parc Cultural del Tassili n'Ajjer, un organisme públic encarregat de protegir, conservar i posar en valor el patrimoni cultural i natural de l'espai.
El Tassili n'Ajjer va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial l'any 1982 pels seus valors culturals i naturals. La UNESCO considera que els límits i l'extensió del bé permeten incloure els principals paisatges i jaciments rupestres que fonamenten el seu valor universal excepcional. El conjunt també forma part de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera des de 1986.
El patrimoni rupestre és vulnerable a la degradació causada pels fenòmens climàtics i per l'activitat dels visitants. La gestió del parc inclou programes de recerca i conservació, control de l'activitat turística i acompanyament dels grups per guies autoritzats. Des de la dècada de 1980, la UNESCO ha concedit assistència tècnica per preservar les pintures, preparar instruments de gestió i reforçar la protecció del patrimoni cultural i natural del Tassili n'Ajjer.
Enllaços externs
Tassili n'Ajjer al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
Referències
Categoria:Serralades d'Algèria Categoria:Arcs naturals