Batalla de Machecoul (10 de juny de 1793)

288px|miniatura|Machecoul per Thomas Drake Batalla de Machecoul (10 de juny de 1793), durant la Revolta de La Vendée. Acaba amb la victòria dels vendeans que recuperen la ciutat de Machecoul dels republicans.

Preludi Després de la batalla de Palluau i la retirada de les forces republicanes del general Boulard, l'exèrcit del líder de la Vendée Charette va romandre inactiu a Legé durant gairebé un mes.Gabory 2009, pàg. 168-169. Els líders i els insurrectes passen gran part del seu temps festejant.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.Gabory 2009, pàg. 168-169.Dumarcet 1998, pàg. 226-232. Segons les memòries del cap de la Vendée, Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, "diverses senyoretes i senyoretes del país van venir a viure al cantó. Els jocs i les rialles els acompanyaven".Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.Dumarcet 1998, pàg. 226-232. La Cathelinière, al capdavant del Pays de Retz, però, arriba a Legé per unir-se a Charette, que pretén recuperar el control de Machecoul, perdut l'abril.Dumarcet 1998, pàg. 226-232.

El 29 de maig, les tropes republicanes de Baudry d'Asson van abandonar Challans, al sud-oest de Legé.Savary, t. I, 1824, pàg. 193.Dumarcet 1998, pàg. 232. El 5 de juny, els administradors del districte van recaure al seu torn a Les Sables-d'Olonne i el 6, Challans va ser breument reocupat pels Vendeans.Dumarcet 1998, pàg. 232. Ja no amenaçada per aquest costat, Charette gira cap al nord i decideix atacar Machecoul.Gabory 2009, p. 176.

Forces en presència Al bàndol republicà, la guarnició de Machecoul, posada a les ordres del líder de brigada Prat,Gabory 2009, p. 176. Chassin t. II 1893-1895, pàg. 60-62. compta amb 1.300 homes segons l'informe [A 1] al ministre de guerra del líder de la semi-brigada Vertamy.Gabory 2009, p. 176.Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126. Chassin t. II 1893-1895, pàg. 60-62. A les seves memòries [A 2] el xef de Vendée, Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, dona el mateix número.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Savary fa que el nombre de defensors entre 1.000 i 1.200.Savary, t. I, 1824, pàg. 287-290.

Diferents exèrcits insurgents del Pays de Retz, Loroux i potser els pantans bretons es van reunir a la Legé.Gabory 2009, p. 176.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Van ser encarregats per Charette, La Cathelinière, Vrignault, Pajot i Savin.Gabory 2009, p. 176.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Segons Lucas de La Championnière, la trobada és la més nombrosa que s'ha fet fins ara.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els números Vendéans s'estimen entre 15.000 i 25.000 per Vertamy,Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126.Chassin t. II 1893-1895, pàg. 60-62. El comitè central dels òrgans administratius de Nantes parla de 20.000 homes,Gabory 2009, p. 176.Savary, t. I, 1824, pàg. 287-290. i del general Agathon Pinot du Petit-Bois de 18.000 a 20.000.Savary, t. I, 1824, pàg. 287-290. Pel que fa als historiadors, Émile Gabory xifra les forces de la Vendée en 12.000Gabory 2009, p. 176. i Lionel Dumarcet entre 12.000 i 15.000.Dumarcet 1998, pàg. 532. Segons Lucas de La Championnière, els Vendéans van deixar totes les seves armes a Legé, ja que durant les batalles anteriors, la resta de l'exèrcit havia confós que les restitucions de peces d'artilleria havien estat confoses i havien provocat moviments de pànic.Gabory 2009, p. 176.Dumarcet 1998, pàg. 238.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. No obstant això, segons la història d'un lluitador anomenat Honoré Valé, l'exèrcit realment porta una sola peça d'artilleria.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.

Procediment El 10 de juny de 17932, els Vendéans van marxar cap a Machecoul al so de les cornamuses.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. S'aturen a Grenil, a un terç d'una lliga de Machecoul, on esperen els perseguits i organitzen l'ordre de marxa de les tropes.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Un avançament format per Paydrets, Maraîchins i 400 homes de Loroux va ser posat sota les ordres de La Cathelinière i Pajot.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Aquest obvia la ciutat i ataca per la carretera de Nantes,Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. on fa retrocedir un escamot de cavalleria després d'haver sortit amb dos canons.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

Cap a les dues de la tarda,Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126. els Vendéans van llançar-se des de tots els costats a l'assalt de la ciutat, en formació dispersa i amagats als solcs de blat de moro per protegir-se del foc de les armes republicanes i llançar-se cara avall, a cada descàrrega.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els insurrectes arriben al peu dels reductes i s'apoderen del lloc Deux-Moulins i el lloc Chaume.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

L'enfrontament es realitza a l'interior de la ciutat.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els combatents s'enfronten en combat proper, de vegades amb les mans nues, fins i tot als jardins.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els soldats republicans es van enfortir dins de les cases, disparant des de les finestres, abans de ser atacats des dels terrats.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. El castell, tot i que fortificat, també va ser arrasat pels vendéans que van precipitar-se a les bretxes.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

Els republicans, envoltats, aconsegueixen fer un avanç en empènyer les tropes de Savin al Faubourg Saint-Martin.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. No obstant això, han d'abandonar tota la seva artilleria que està clavada.Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126. Es van alinear de camí a St. Even, al nord de la ciutat, però pocs van retornar els trets que desanimen el llançament d'un atac contra.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els republicans abandonen Machecoul als Vendéans i recauen sobre Nantes.Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els combats acaben després d'haver durat entre tres hores i mitja,Dumarcet 1998, pàg. 238.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. i quatre hores.Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126.Dumarcet 1998, pàg. 238.

Pèrdues Els republicans admeten haver perdut un terç dels 1.300 homes de la guarnició.Dumarcet 1998, pàg. 238. El 12 de juny, el general republicà Agathon Pinot du Petit-Bois, comandant de la plaça de Nantes, va escriure al ministre de guerra que la guarnició de Machecoul havia "perdut molta gent".Savary, t. I, 1824, pàg. 287-290. Per al líder de la Vendée, Lucas de La Championnière, els republicans van deixar al voltant de 100 morts,Gabory 2009, p. 176.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. 500 presonersLucas de La Championnière 1994, p. 24-28. i quinze canons.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Un altre líder insurgent, William Bulkeley, dona una carta adreçada a Mercier, un líder dels Clouzeaux, un peatge de 350 republicans morts, 400 presoners, deu armes capturades, incloses dues peces de vuit lliures i les altres de sis o quatre, nou caixons i 20.000 cartutxos confiscats.Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126.Chassin t. II 1893-1895, pàg. 60-62. Honoré Valé denuncia 400 presos.Dumarcet 1998, pàg. 238. Charette guarda els canons per al seu exèrcit i distribueix unes gàrgoles als altres comandants.Dumarcet 1998, pàg. 238.

Pel que fa als vendeans, Lucas de La Championnière escriu que les pèrdues es limiten a "molt poques persones".Dumarcet 1998, pàg. 238.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Honoré Valé, un combatent insurgent de Saint-Père-en-Retz capturat posteriorment pels republicans, va afirmar durant el seu interrogatori [A 3] que l'exèrcit va perdre de 4.000 a 5.000 homes durant la presa de la ciutat.Dumarcet 1998, pàg. 238. L'historiador Lionel Dumarcet considera que l'avaluació que en fa Vale és imaginaria i que un estimat de 400 a 500 homes, o fins i tot de 40 a 50, sembla mig raonable. Un dels líders, Gabriel-Esprit Vrignault, és mort a la batalla.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

Segons Lucas de La Championnière, un cirurgià republicà fet presoner és posat al capdavant de l'hospital per atendre els malalts i ferits d'ambdós camps.Dumarcet 1998, pàg. 233-236.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

Conseqüències L'exèrcit de Charette torna a Legé després de la batalla.Dumarcet 1998, pàg. 233-236. La guarnició republicana de Machecoul arriba a Port-Saint-Père a les onze del vespre.Dumarcet 1998, pàg. 233-236. El poble es va abandonar ràpidament i tots els republicans recauen sobre Nantes.Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126.Dumarcet 1998, pàg. 233-236. L'endemà, Port-Saint-Père va ser presa per LaBrégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126. Cathelinière, mentre que Charette tornava a Legé.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Pornic és evacuatSavary, t. I, 1824, pàg. 287-290. i Bourgneuf-en-Retz torna a caure en mans dels Vendeans.Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28. Els republicans ja no tenen defenses més enllà dels suburbis de Nantes.Gabory 2009, p. 176.Savary, t. I, 1824, pàg. 287-290.

Notes Brégeon i Guicheteau 2017, p. 125-126.Chassin t. II 1893-1895, pàg. 60-62.

Lucas de La Championnière 1994, p. 24-28.

Dumarcet 1998, pàg. 233-236.

Referències

Machecoul