La Brigada del Sud d'Armagh (en anglès: South Armagh Brigade) de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA), va ser una brigada paramilitar que va operar durant el conflicte nord-irlandès al sud del comtat d'Armagh. Es va organitzar en dos batallons, un a la zona de Jonesborough i l'altra al voltant de Crossmaglen. Es creu que va ser dirigida des dels anys 70 per Thomas 'Slab' Murphy, que també va ser un presumpte membre del Consell de l'Exèrcit de l'IRA.Harnden 1999, pp.21-35 La dècada de 1990 es creia que la brigada estava formada per uns 40 membres,O'Brien 1999, p.161 la meitat dels quals vivien al sud de la frontera. Amb relació a les altres brigades dels provos, la del sud d'Armagh va conservar més temps una estructura organitzativa de batalló tradicional, i només després de reiterades falles d'intel·ligència va adoptar l'organització cel·lular imposada per l'IRA. La brigada va tenir una de les capacitats militars de més llarg abast durant el conflicte,Leahy 2020, p.170 incloent un relatiu control del seu territori que va obligar els britànics a desplaçar-se en helicòpter.
Entre el 1970 i el 1997, es considera que la brigada va ser responsable de la mort de 165 membres de les forces de seguretat britàniques (123 soldats britànics i 42 oficials de la Royal Ulster Constabulary (RUC). 75 civils més van morir a la zona durant el conflicte,Harnden 1999, p.11 així com deu membres de la pròpia Brigada.O'Brien 1999, p.160 La RUC va registrar 1.255 atemptats i 1.158 trets al voltant d'un radi de deu milles del centre geogràfic del sud d'Armagh en el mateix període. A banda de l'activitat paramilitar, la brigada ha estat sovint acusada de contraban a la frontera irlandesa.Harnden 1999, p. 178-179, 204-205
Orígens El sud d'Armagh té una llarga tradició de militància republicana irlandesa. Molts homes de la zona van servir a la Quarta Divisió del Nord de l'Exèrcit Republicà Irlandès durant la Guerra d'Independència irlandesa (1919–21) i, a diferència de la majoria de la resta de l'IRA d'Irlanda del Nord, al bàndol republicà durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-23). Homes de la zona també van participar en campanyes de l'IRA als anys 1940 i 1950. La proximitat a la frontera amb la República, amb els vincles económics i socials que això suposa, ha fet sempre del Sud d'Armagh un territori on la majoria de la població rebutja el domini britànic, i on el comportament del propi Exèrcit durant el conflicte va anar reforçant l'hostilitat. A l'inici del període conegut com The Troubles, l'agost de 1969, es van produir un atac a la caserna de la RUC a Crossmaglen, en represàlia pels atacs a les àrees catòliques de Belfast en els aldarulls d'aquell estiu.Harnden 1999, pp.92-112 Després de la divisió de l'IRA aquell any mateix any, entre oficials i provisionals, la unitat del Sud d'Armagh va fer costat a l'IRA Provisional. L'agost següent, dos agents de la RUC van morir per un cotxe bomba a Crossmaglen.Harnden 1999, pp.39-42
Anys 70 La campanya militar de la brigada del Sud d'Armagh de l'IRA Provisional va començar pròpiament el 1971. El 7 d'agost d'aquell any, l'Exèrcit britànic va mnatar Harry Thornton, un treballador del clavegueram de 29 anys del Sud d'Armagh. Ell i el seu company van ser Arthur Murphy van ser confosos amb homes armats. Murphy va resultar ferit i detingut per la RUC. L'incident va causar indignació entre els habitants del Sud d'Armargh, i el clima hostil contra les forces de seguretat britàniques va proporcionar a l'IRA nous reclutes.Harnden 1999, pp.49-55
A principis dels anys setanta, la brigada es dedicava principalment a emboscades contra patrulles de l'Exèrcit britànic. En una emboscada d'aquest tipus, a l'agost del 1972, un cotxe blindat Ferret va ser destruït per una mina terrestre de 600 lliures i va matar un soldat. També es van produir freqüents atacs armats a patrulles a peu. Viatjar per terra per la zona va acabar sent tan perillós que l'Exèrcit britànic va començar a utilitzar helicòpters per transportar tropes i proveir les seves bases, una pràctica que va haver de mantenir-se fins a finals dels anys noranta. Segons l'autor Toby Harnden, la decisió es va prendre poc després que un vehicle blindat Alvis Saracen fos destruït per una bomba prop de Crossmaglen. El voluntari de l'IRA Éamon McGuire, un antic enginyer d'Aer Lingus, i el seu equip, afirmen que van ser els responsables de fer que fer fora l'exèrcit de les carreteres del Sud d'Armagh. Va ser identificat com a cap tècnic de l'IRA per l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA).Oppenheimer 2009, pp.279-280 Un altre destacat comandant de l'IRA en aquell moment era l'oficial comandant del primer batalló, el capità Michael McVerry. Finalment va ser assassinat durant un atac contra la caserna de la RUC de Keady, el novembre de 1973. En aquesta època, els enginyers de l'IRA a South Armagh van ser pioners en l'ús de morters casolans que eren poc precisos però altament destructius.Harnden 1999, p.19
El 1975 i el 1976, a mesura que augmentava la violència sectària a Irlanda del Nord, l'anomenada Força d'Acció Republicana del Sud d'Armagh, un nom que ocultaria l'autoria de la Brigada de l'IRA, va dur a terme dos atacs contra protestants. El setembre de 1975 van atacar una lògia de l'Orde d'Orange a Newtownhamilton, matant cinc membres de la lògia. Aleshores, el gener de 1976, després d'una sèrie d'atacs de la Força Voluntària de l'Ulster (UVF), paramilitars lleialistes, contra civils catòlics a les zones frontereres (inclosos els assassinats de Reavey i O'Dowd el dia anterior), el grup va disparar i matar deu treballadors protestants en l'anomenada Massacre de Kingsmill, prop de Bessbrook: l'autobús dels treballadors va ser aturat, fent baixar a l'únic treballador catòlic, abans d'assassinar els altres.English 2008, p.172 Com a resposta, el govern britànic va declarar que enviava el Servei Aeri Especial (SAS) a South Armagh, tot i que el SAS havia estat present a la zona des de feia molts anys.Harnden 1999, p.140
A finals dels anys setanta, l'IRA Provisional s'havia reestructurat en un sistema cel·lular amb les unitats de servei actiu (ASU). Al Sud d'Armagh, però, la reduïda comunitat rural i les connexions familiars dels membres de l'IRA van disminuir el risc d'infiltració, i es va conservar la seva estructura tradicional de "batalló".Moloney 2007, p.377Harnden 1999, p.404 El 17 de febrer de 1978, el comandant del 2n batalló Royal Green Jackets, el tinent coronel Ian Corden-Lloyd, va ser assassinat i altres dos soldats ferits quan l'helicòpter Gazelle on viatjaven va ser atacat per una unitat de l'IRA prop de Jonesborough. En aquell moment, a terra s'estava produint un enfrontament a trets entre soldats britànics i membres de la brigada del Sud d'Armagh. L'helicòpter es va estavellar mentre feia maniobres evasives després de ser disparat des del costat est de la carretera d'Edenappa.Dewar 1985, p.156 Els subordinats de Corden-Lloyd havien estat acusats de brutalitat contra civils catòlics a Belfast el 1971.McGuffin, 1973, capítol 11:Tortura i Brutalitat L'agost de 1979, una unitat del Sud d'armarg va matar 18 soldats en l'anomenada emboscada de Warrenpoint.Harnden 1999, p.135 Aquesta va ser l'episodi amb més baixes sofert per l'Exèrcit britànic en el seu desplegament a Irlanda del Nord (Operació Banner).
Diversos membres de l'IRA del Sud d'Armarg van ser empresonats a finals dels anys setanta, i van participar en la Blanket protest i la Dirty protest, que reivindicaven un estatus polític per als presos republicans. Raymond McCreesh, un home del Sud d'Armagh, era un dels deu vaguistes de fam republicans que van morir per aquest objectiu a la vaga de fam del 1981. La brigada del Sud d'Armagh va prendre represàlies per la mort dels vaguistes, matant cinc soldats britànics amb una mina que va destruir el seu vehicle blindat prop de Bessbrook.Harnden 1999, pp.490-491
Anys 80 miniatura|Una caserna de la Royal Ulster Constabulary (RUC) a Crossmaglen, la localitat més gran del sud d'Armagh. A mitjans de la dècada de 1980, la brigada de l'IRA va centrar els seus atacs contra la RUC, i va matar 20 dels seus membres entre 1984 i 1986. Nou d'aquests van ser assassinats en l'atac de morter de Newry, el febrer de 1985.Harnden 1999, p.167 El Sud d'Armagh es va convertir en la zona més militaritzada d'Irlanda del Nord. En una zona amb una població de 23.000 habitants, l'Exèrcit britànic va desplegar fins a 3.000 efectius per donar suport a la RUC i contenir l'activitat paramilitar. El 1986, l'Exèrcit britànic va instal·lar deu torres de vigilància a les muntanyes del Sud d'Armagh. Aquestes bases van actuar com a centres de recollida d'informació, i també van permetre a l'Exèrcit britànic patrullar la zona amb més seguretat. Entre 1971 i la instal·lació d'aquests punts, l'IRA va matar 84 membres de les forces de seguretat a les zones de Crossmaglen i Forkhill. Després, les xifres es van reduir un terç, i van morir 24 membres de les forces de seguretat, a més d'un jutge i la seva dona, van morir a les mateixes zones.
El març de 1989, dos oficials superiors de la RUC van morir en una emboscada a prop de Jonesborough. El superintendent en cap Harry Breen i el superintendent Bob Buchanan tornaven d'una reunió amb la Garda Síochána, a la República d'Irlanda, on havien estat discutint una sèrie de qüestions, incloses maneres de combatre els atacs de l'IRA a la connexió ferroviària transfronterera, quan van ser emboscats. Aquest incident va ser investigat pel Tribunal Smithwick, sobre una suposada connivència entre l'IRA i els Gardaí. Com a comandant de divisió de South Armagh, Breen va ser el policia de major grau assassinat durant els conflicte nord-irlandès.
Anys 90 A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, l'IRA es trobava en la circumstància de que nou de cada deu operacions previstes no es materialitzaven.O'Brien 1999, p.157 En aquest context, la brigada del Sud d'Armagh va continuar destacant per mantenir una gran capacitat operativaO'Brien 1999, p.205 i un ampli suport entre la població de la zona.Leahy 2020, p.172 El 1991, la RUC va reconèixer que cap patrulla mòbil havia operat al Sud d'Armagh sense el suport de l'exèrcit des de 1975.
El 30 de desembre de 1990, el membre del Sinn Féin i voluntari de l'IRA Fergal Caraher, va ser assassinat per Royal Marines prop d'un punt de control a Cullyhanna. El seu germà Michael Caraher, que va resultar greument ferit durant el tiroteig, es va convertir després en el comandant d'una de les unitats de franctiradors del Sud d'Armagh. Aquestes unitats van ser responsables de matar set soldats i dos membres de la RUC fins que l'equip de Caraher va ser finalment capturat pel Servei Aeri Especial (SAS), l'abril de 1997.Harnden 1999, p.291 La brigada del Sud d'Armagh també va fabricar les bombes que es van utilitzar per destruir objectius econòmics a Londres, durant la dècada de 1990, i que van atacar especialment el districte financer. Els camions bomba van ser enviats a Anglaterra amb ferri.Harnden 1999, p.230 El 22 d'abril de 1993, la unitat de l'IRA de South Armagh va prendre el control del poble de Cullaville, prop de la frontera amb la República, durant dues hores. El fet que l'IRA executés l'acció malgrat la presència d'una torre de vigilància de l'Exèrcit britànic a prop, va causar indignació entre els cercles parlamentaris britànics i irlandesos.