Ringkvinna (del nòrdic antic: Dona de l'anell), també baugrygr,Laurence Marcellus Larson (trad.), The Earliest Norwegian Laws, The Lawbook Exchange, Ltd., 2011, p. 294. María Pilar Fernández Álvarez, Teodoro & Manrique Antón (ed.), Las leyes del Gulathing, Universidad de Salamanca, 2005, p. 193. era l'apel·latiu per a una dona soltera de l'era vikinga i medieval escandinava que heretava la posició de cap del clan familiar, en general del seu pare o germà, i assumia els drets i obligacions associats.
La ringkvinna s'esmenta sobretot en els còdexs medievals de lleis com el Grágás islandés, i el Frostating i Gulating noruecs.Scripta islandica, Vol. 55-58, Isländska sällskapet, Almqvist & Wiksells., 2005, p. 45. Les dones solteres, anomenades maer i mey, tenien els seus drets d'independència: als 20 anys, una dona aconseguia el dret de la majoria legal, podia decidir sobre el seu lloc de residència i disposava de personalitat jurídica en tots els sentits davant la llei. Aquests mateixos drets tenien les vídues.
El dret a heretar s'aplicava tant a la tia paterna, neboda paterna i neta paterna del mort, i així s'anomenaven totes «odalkvinna», però el dret a heretar el lloc de cap de família només el podia heretar la filla o la germana del mort.
La ringkvinna tenia el suport legal per a dur a terme totes les tasques que normalment exercia un cap de la família. Si es casava, però, els drets passaven a l'espòs.
Les excepcions a la seua independència era el dret a triar parella per al matrimoni, el dret a exigir i rebre compensacions per la mort d'un membre del clan, els negocis amb sumes importants de diners, o exercir una acció legal en l'Altingi, afers que realitzava un lögrádandi ('representant legal'), un home vinculat a la família que vetlava per l'honor i els béns de la dona.María Pilar Fernández Álvarez, Teodoro & Manrique Antón, Antología de la literatura nórdica antigua (edición bilingüe), Universidad de Salamanca, 2002, p. 364.
Aquests drets es preservaren després de la introducció del cristianisme, fins al , quan desapareix la figura jurídica dels texts legals vigents fins aleshores.
Dos exemples de ringkvinna foren Audr djúpúdga Ketilsdóttir en les sagues escandinaves, i Estrid Sigfastsdotter, de la qual se sap molt per les pedres rúniques i jaciments.
Referències
Bibliografia Borgström Eva (2002), Makalösa kvinnor: könsöverskridare i myt och verklighet, Alfabeta/Anamma, Stockholm, .
Categoria:Vikings Categoria:Feminisme