Montornès (Conca de Barberà) és una partida de terra de la Conca de Barberà (situada més o menys entre els 4º 23’ de latitud i els 41º 23’ de longitud), que comparteixen els termes municipals de Barberà de la Conca i Montblanc.Divisió causada per l'ordenació territorial espanyola de 1833. Al llarg dels segles i , a la part de Montblanc hi foren construïts el Mas de Foguet (actual Mas de Gassol) i l'ermita de Santa Anna de Montornès. miniatura|Montornès des del castell de Prenafeta, 1991 (aquest mur, avui, enderrocat). Història Originàriament, Montornès havia estat una quadraTros extens de terra compost de diferents peces que pertanyen o han pertangut a un mateix senyor del castell de Barberà propietat dels Puigverd. Aquests al llarg dels segles i van fer diferents donacions del lloc a Poblet i a l'Arquebisbe de Tarragona, que ocasionaren conflictes entre ambdós beneficiaris. Finalment, la solució fou deixar que la jurisdicció civil sobre Montornès fos per al monestir i l'eclesiàstica per a la parròquia de Santa Maria de Barberà.Blanch, 1951, I, p. 91-97; Fuguet, 1988, p. 213-222. miniatura|Vista de Prenafeta des de la Serra de Miramar. A sota, d'ample a ample les terres de Montornès amb el Mas de la Sabatera a l'esquerra, a tocar de la carretera.
Fi del : Montornès, membre de la Baronia de Prenafeta i fundació del Mas de Foguet - (Mas de Gassol) El mes de febrer de 1297, Berenguer de Puigverd deixà en testament a Poblet els “castells i viles” de Prenafeta, Figuerola, Miramar i Montornès, amb els quals el monestir va organitzar la Baronia de Prenafeta.Segons el pare Altisent fou una de les donacions més important que va rebre el monestir en aquest període (Altisent, 1974, p. 139) Tanmateix, per fer-ho Poblet volgué que, com els altres membres, la quadra de Montornès fos també “castell i vila”. Ho solucionà falsificant tres documents en els quals es barregen deliberadament persones i llocs del Montornès de la Conca i el Montornès de Segarra.Fuguet, 1988, p. 218-220 Aquests pergamins només es troben al fons de Poblet, ara a l'AHN.Clero, carp. 2151, perg. núm. 9; carp. 2224, perg. núm. 1; i carp. 2260, perg. núm. 8
La condició d'un Montornès “castell i vila” interessava Poblet, com ben aviat es faria evident: el 28 de juliol del mateix, any 1297, l'abat i monestir l'establien a Ramon Iverna i a Arnau Ros. El castell i lloc de Montornès afrontava amb els termes de Barberà, Prenafeta i el Pinetell. Els beneficiaris l'havien d'habitar i pagar perpètuament al monestir la cinquena part dels fruits que hi collissin i la tercera de qualsevol venda. A més, estaven obligats a les servituds que havien tingut els veïns del lloc. Poblet els donava els honors, les possessions i les cases que en aquell moment tenia Montornès, i es reservava la pallissa i un espai suficient per construir-hi un bon celler.AHN, Clero, carpeta 2337, perg. núm. 3 Així, doncs, el “castell i lloc” de Montornès que Poblet establia l'any 1297 als pagesos Iverna i Ros no podia ser altre que el seria el Mas de Foguet, i a partir de finals del XVIII, el Mas de Gassol. miniatura|Mas de Gassol (antic Mas de Foguet) a Montornès, 1992
Segle XIV: construcció de l'ermita de Santa Anna a Montornès L'any 1373, en un tros de terra del davant del Mas de Foguet hi fou construïda l'ermita de Santa Anna de Montornès. L'ermita i la quadra de Montornès foren estudiades exhaustivament per mossèn Josep Porta i Blanch, rector de Barberà entre 1900 i 1905. En cap lloc de la voluminosa documentació de l'Arxiu Parroquial de Barberà que mossèn Porta utilitzà per redactar l'extens capítol dedicat a Santa Anna de Montornès no es parla de cap “castell” ni de cap “vila” de Montornès i si en canvi de certs masos allí existents des de l'Edat Mitjana.Porta, 1984, p. 327-430.
Des que fou construïda a Montornès l'ermita de Santa Anna, els amos del Mas Foguet no deixaren de protegir-la; no debades, des dels orígens, l'ermita era una de les esglésies sufragànies de la parròquia de Santa Maria de Barberà.Un capbreu de 1428, diu que l'ermita “afronte ab un tros de Nauteri Foguet del Mas en lo qual tros és edificada la dita església” (Porta, 1984, p. 381-382) Per als propietaris del Mas Foguet Santa Anna era la "seua" parroquial, i per això podien ser-hi batejats;El segle XVII es documenten baptismes de la família Foguet a l'ermita (Teixidó, 1995, p. 124); i dins el temple es conserva l'antiga pica baptismal de pedra. s'hi podien casarPorta, 1984, p. 348. i també ser enterrats al vas sepulcral que hi ha davant del presbiteri.Porta,1984, p. 391; Fuguet/Plaza, 2020, p. 27-28); l'any 1614 hi fou enterrada Elisabet, muller de Lluís Foguet del Mas; i l'any següent el marit, Lluís, que fou assassinat per uns bandolers (Teixidó, 1995, p. 124).
Referències
Bibliografia Altisent, Agustí, Història de Poblet, Abadia de Poblet, 1974. Blanch, Josep, Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana de Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses, Tarragona, 1951, 2 vol. Porta i Blanch, Josep, Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà de la Conca, Barberà de la Conca, 1984, p. 332-337. Fuguet Sans, Joan, «Fundació i arquitectura de l'ermita de santa Anna de Montornès a la Conca de Barberà», Quaderns d'història tarraconense, 6, Tarragona, 1987, p. 23-41. Fuguet Sans, Joan, «La partida de Montornès dels termes de Barberà i Montblanc, un topònim d'història confusa», Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu-Rei, II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988, p. 213-222.
Teixidó i Montalà, Jaume, “Els combregants de Prenafeta (1561-1627)”, Aplec de Treballs, 13 (Montblanc, 1995), p. 105–126.
Categoria:Geografia de Barberà de la Conca Categoria:Geografia de Montblanc