Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.
Introducció Teresa Mañé pertanyia a una coneguda família propietària de la Fonda Jardí de Vilanova i la Geltrú i va créixer durant la Primera República Espanyola. Va estudiar Magisteri a Barcelona i l'any 1886 va crear a Vilanova, juntament amb Bartomeu Gabarró, la primera escola laica de l'Estat.N.C (n.d).Elles.Teresa Mañé.Retrieved from https://interactius.ara.cat/histories-de-dones/teresa-mane
Va començar en l'àmbit periodístic als 23 anys amb el sobrenom de Soledad Gustavo defensant els seus valors i el seu pensament llibertari.N.C. (Jul 1, 2018).Teresa Mañé, la “madre de las mujeres libres”. Retrieved from https://medium.com/periodistasolvidadas/teresa-ma%C3%B1%C3%A9-la-abuela-de-las-mujeres-libres-22b91c9d9a8b A més a més també va ser un pilar molt important en la defensa dels drets de la dona, de la igualtat social i de la pedagogia laica. Es va casar amb Joan Montseny l'any 1891 i fou mare de Frederica Montseny, que arribaria a ser ministra de la Segona República Espanyola, ambdós reconeguts anarquistes.
Biografia Va iniciar la seva obra de pensadora publicant en revistes com El Vendaval, La Tramuntana i El Productor, tot entrant en contacte amb Josep Llunas i Pujals, Fernando Tarrida del Mármol i Teresa Claramunt, entre d'altres, i evolucionant cap a un anarquisme molt intel·lectualitzat que sovint la feu entrar en conflicte amb altres sectors del moviment. Va participar l'any 1889 en el segon Certamen Socialista de Barcelona, un certamen literari anarquista celebrat al Palau de Belles Arts de Barcelona amb un treball titulat El Amor Libre.Gutiérrez-Álvarez,P. (Feb 1, 2016). Teresa Mañé, la abuela de las “Mujeres Libres”. Retrieved from: https://anarquismoenpdf1.wordpress.com/2016/02/01/teresa-mane-la-abuela-de-las-mujeres-libres/
El 1891 es va casar civilment amb Joan Montseny, pensador també anarquista i mestre, i es van establir a Reus per crear una escola laica mixta, on va exercir de mestra, i alhora d'escriptora.
L'any 1897 es van exiliar a Londres fugint del Procés de Montjuïc, i al cap d'un any van tornar furtivament a Madrid, on van tenir una filla, Frederica Montseny i Mañé, i fundà La Revista Blanca (1898-1905) i Tierra y Libertad (1888), creada per ella amb el sobrenom de Soledad Gustavo. Va ser la directora i administradora de La Revista Blanca durant les dues etapes que tingué la revista fins a la Guerra Civil. Com a suplement d'aquesta revista, edità Tierra y Libertad aviat va obtenir una gran acollida per part de treballadors i camperols.
Soledad Gustavo va col·laborar en diversos periòdics anarquistes i lliurepensadors com "La ilustración de la Mujer" de Barcelona, "El Diario de Villanueva Y Geltrú", "La Tronada", "La Tramontana", "El Productor" de Barcelona i "El Corsario" de La Corunya a través dels quals va poder publicar els seus primers assaigs literaris i periodístics.
Per una altra banda també va realitzar traduccions d'articles estrangers els quals en alguns va agafar la responsabilitat de la direcció de la revista. Però totes aquestes accions no li van impedir seguir desenvolupant el seu paper de periodista. A més a més va participar en diverses seccions fixes com "Las Efemèrides del Pueblo" (1942), "Las Monografías Sociales" (1927), "La Galeria de Hombres Célebres" (1934), les quals van ser publicades a la segona part de la Revista Blanca.
Al contrari de la seva família, Soledad mai va redactar relats, contes ni novel·les populars. "Las Diosas de la Vida" es va publicar amb el seu nom però això no significa que la va escriure ella, ho van fer d'aquesta manera perquè el veritable escritor, Federico Urales, era perseguit. Aquest acte mai es va modificar.Tavera i Garcia, S. (Jun 1, 1923). Nuestras ideas y nuestros propósitos. La Revista Blanca, 1, 1-14. Retrieved from: https://www.raco.cat/index.php/annalsperiodismecatala/article/viewFile/266303/353929
A la capital espanyola va participar l'any 1902, juntament amb Pablo Iglesias, Jaime Vera, Azorín, Mendinabeitia i Federico Urales (pseudònim del seu marit, Joan Montseny), en un cicle de conferències a l'Ateneo de Madrid sobre La cuestión social.Gustavo, S., & Urales, F. (Jul 1, 1902). La cuestión social en el Ateneo de Madrid. La Revista Blanca, 97, 1-32. Retrieved from: http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0002869301&search=&lang=es
Va fer campanya en defensa de Francesc Ferrer i Guàrdia i va participar en la Setmana Tràgica (1906 i 1909), també va donar suport als detinguts de Jerez en el succés de la Mano Negra, una organització secreta anarquista violenta (1882-1883). A més a més Mañé visqué i participà en molts altres fets històrics com la Fundació de la CNT (1910), la primera Guerra Mundial (1914-1918), la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la fundació de la FAI (1927), la II República (1931-1939), el cop militar, la Revolució del 19 de juliol i la Guerra Civil (1936-1939).Puente Pérez, G. (2016). De Soledad Gustavo a Teresa Mañé (1865-1939). Estudios de Mujeres, Género y Ciudadanía, Universitat de Barcelona.
La seva intervenció com a periodista va ser molt important, tant en aquest fet de la Mano Negra com en el dels empresonats per l'atemptat de Canvis Nous, a Barcelona. El primer fet va ser a Sevilla l'any 1901, on Teresa va iniciar una campanya nacional i internacional per posar en evidència, com es demostrà després, que tot havia estat un muntatge policial. Hi va haver tant d'escàndol que Eduardo Dato va demanar el cessament de la campanya a canvi d'una amnistia.
En el cas de l'atemptat de Canvis Nous a Barcelona la seva contribució va començar l'any 1900 a través del diari liberal El Progrés, on Teresa va demostrar que no hi havia proves de culpabilitat dels detinguts. Gràcies a les seves denúncies, que van sensibilitzar el moviment obrer i l'opinió pública, les autoritats es van veure obligades a donar llibertat als acusats.
El fet que Federico Urales acusés Arturo Soria d'estafa va provocar que Teresa i ell mateix tornessin a Barcelona l'any 1912. Malgrat que tenien la intenció de fundar una acadèmia a Horta, el 1914 es van instal·lar en una granja d'aviram a Cerdanyola, mentre continuava traduint textos teatrals i treballant com a escriptora.
Des del 1923 es dedicà exclusivament al periodisme i va aconseguir reeditar La Revista Blanca i Tierra y Libertad, on també escrivien el seu marit i la seva filla. Creà aleshores altres projectes editorials com La Novela Ideal (1925-1938), una col·lecció que publicava dues novel·letes cada quinze dies, de la qual se'n van arribar a editar sis-cents números amb un tiratge de 50.000 exemplars, i La Novela Libre (1933-1938), amb relats més extensos i 30.000 exemplars, a més a més d'una publicació mensual, El Mundo al Día (1935-1936), i El Luchador, ja iniciada la Segona República Espanyola.Soriano Jiménez, I.C. (1865-1939). Teresa Mañé i Miravet [Semblanza] / Ignacio C. Soriano Jiménez | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]».Retrieved from: http://www.cervantesvirtual.com/obra/teresa-mane-i-miravet-soledad-gustavo-cubelles-vilanova-i-la-geltru-1865---perpinan-1939-semblanza/
Entre el 1923 i 1936 La Revista Blanca a Barcelona va passar a ser dirigida per Frederica Montseny i Federico Urales, amb ella com a articulista, mentre es dedicava a altres activitats polítiques i editorials. Per altra banda es va integrar en la Confederació de Mestres Laics de Catalunya, des d'on va promoure campanyes de solidaritat amb camperols empresonats i en defensa de l'Escola Moderna.
Gràcies a l'amistat de llibertaris com per exemple Vicente García, l'any 1930, Soledad va rebre un ajut monetari i va poder disposar d'una gran biblioteca, hemeroteca i arxiu. A la Ciutat Lineal va iniciar un servei de llibreria anomenat Biblioteca Ideal, que s'anunciava a la premsa obrera i anarquista.
Actualment, una gran part de les seves obres es troben a l'Institut d'Història Social d'Amsterdam, tot i que moltes il·lustracions van desaparèixer el 1939 quan va acabar la Guerra Civil. Durant l'ocupació franquista de Catalunya, Soledad Gustavo també va publicar El sindicalismo y la anarquía, i el 1932, Política y sociología.
Ja malalta, va travessar la frontera de França amb la seva filla Frederica, a causa de la derrota de la Guerra Civil. Teresa Mañé va morir a l'hospital de Sant Lluís de Perpinyà el 5 de febrer de 1939.N.C (Nov 25, 1865 - Feb 5, 1939). Teresa Mañé i Miravet. Retrieved from: http://www.patrimonivng.cat/patrimoni/teresa-mane-i-miravetGreene, P.V. (1996). Memoria y militancia: Federica Montseny. Duoda Revista d'Estudis Feministes, 10, 1-13. Retrieved from: https://www.raco.cat/index.php/duoda/article/viewFile/62010/90509Vadillo Muñoz, J. (Nov 5, 2013). Abriendo brecha: los inicios de la lucha de las mujeres por su emancipación: el ejemplo de Soledad Gustavo. Volapük, 1-296. . Retrieved from:http://estudios.cnt.es/abriendo-brecha-los-inicios-de-la-lucha-de-las-mujeres-por-su-emancipacion-el-ejemplo-de-soledad-gustavo/ Lee, A. H. (2009). Gustavo, Soledad (1865–1939). The International Encyclopedia of Revolution and Protest, 1-1. DOI: 10.1002/9781405198073.wbierp0667
La Revista Blanca Aquesta revista va néixer a Madrid creada per Teresa Mañé i Miravet junt amb el seu marit Joan Montseny, i publicada del 1898 al 1905. Sortia un nou número de 36 pàgines els dies 1 i 15 de cada mes. Era una de les revistes teòriques del moviment obrer, llibertari i anarquista d'Espanya i el seu principal objectiu era canviar la societat de principis del .Urales, F. (Jul 1, 1900 - Jul 30, 1936). La Revista blanca (Madrid). ISSN: 2171-312X. Retrieved from: http://hemerotecadigital.bne.es/details.vm?q=id%3A0002860475&s=0
En aquesta revista es parlava d'internacionalisme, lliure pensament, literatura, història i política per mitjà d'articles, traduccions, peces de teatre i novel·les, i era tant nacional com internacional. L'any 1904, quan el Ministre de la Governació va aplicar la norma que prohibia les dones ser titulars de propietats, va prendre la direcció de la revista Anselmo Lorenzo.
Durant la primera etapa aquesta revista va recollir la col·laboració de molts intel·lectuals de diverses ideologies, com per exemple Leopoldo Alas Clarín, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nakens, Fernando Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, Felip Cortiella, Alejandro Lerroux, Pedro Dorado, Joaquín Costa o Gumersindo Azácrate, la qual cosa va afavorir l'aproximació del món intel·lectual a l'anarquisme.
Va arribar a editar uns 8.000 exemplars, cosa que va permetre a Urales treure un suplement anomenat Tierra y Libertad, amb un caràcter més combatiu i menys doctrinal, dedicat a campanyes per a la reorganització de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1900-1901), per a la revisió de les actuacions judicials pels fets de Jerez de la Frontera de 1892 i de la Mano Negra de 1882-1883. Malgrat això La Revista Blanca va desaparèixer l'any 1905 a causa de les crítiques contra líders com Ricardo Mella, Josep Prat Roquet (anarquista) i Leopoldo Bonafulla.