Batalla de Pornic (23 de març de 1793)

miniatura|287px|Ciutat de Pornic, gravat per Thomas Drake Batalla de Pornic (23 de març de 1793) durant la Revolta de La Vendée. Comença al començament del dia amb la presa de la ciutat de Pornic pels insurgents de Vendée i acaba al vespre amb un contraatac que permet als republicans recuperar el control de la ciutat.

Preludi Després d'haver pres Machecoul, els camperols insurgents del Pays de Retz decideixen estendre la insurrecció als voltants de Pornic i Paimbœuf, la població de la qual es va mantenir favorable a la República.Dumarcet 1998, p. 157-164.

Els insurrectes es van dirigir per primerament cap a la ciutat de Bourgneuf-en-Retz, situada a uns deu quilòmetres al sud-est de Pornic.Dumarcet 1998, p. 157-164. Advertides el vespre de l'11 de març de l'imminent atac, les autoritats locals van mostrar poca inclinació a la resistència i els guàrdies nacionals, amb prou feines fornida per un centenar de soldats, es van dissoldre.Dumarcet 1998, p. 157-164. El 12 de març al migdia, Bourgneuf-en-Retz es va rendir a la primera convocatòria i va ser envaït per diversos milers d'insurgents dirigits per Louis-François Ripault de La Cathelinière i Louis Guérin.Dumarcet 1998, p. 157-164. Catorze patriotes són arrestats, inclòs l'alcalde Pierre Mourains.Dumarcet 1998, p. 157-164. Els insurgents van marxar llavors per atacar Paimbœuf, però són ràpidament foragitats per l'artilleria republicana.Dumarcet 1998, p. 146-147

Pornic està reforçat pels guàrdies nacionals de La Plaine-sur-Mer, Le Clion-sur-Mer, Saint-Michel-Chef-Chef, Sainte-Marie-sur-Mer i La Bernerie-en-Retz, en total uns 200 homes.Carou 1859, pàg. 110-183. Els Porniquesos van pensar per un moment tornar a caure sobre Paimbœuf, però la ciutat va enviar 1.000 homes per reforçar-los amb un canó, abans que el districte de Paimbœuf, de sobte pres de por, recordés les seves forces uns dies després, deixant a Pornic sol per enfrontar-se als Vendeans.Carou 1859, pàg. 110-183.

Malgrat la presència d'un antic castell i muralles, els patriotes van decidir portar a la reunió d'insurgents en un atac.Carou 1859, pàg. 110-183. Desplegen els seus llocs avançats a les dues carreteres de Bourgneuf-en-Retz, formen una barricada amb un canó i posen les forces en reserva a la Place du Marchix.Carou 1859, pàg. 110-183.

No obstant això, la revolta va interrompre el subministrament i a Pornic li falta menjar.Carou 1859, pàg. 110-183. Un habitant del poble de Moutiers-en-Retz es va oferir llavors a proporcionar a la ciutat vuit barrils de blat que eren a casa seva.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. El 23 de març al matí, tot i la presència dels vendeans a Bourgneuf-en-Retz, un destacament de 400 homes amb un canó i sis genets lleugers, posats a les ordres del capità Coueffé, va anar a la ciutat a buscar els barrils. Només queden 150 guàrdies nacionals a Pornic.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. No obstant això, durant la nit, un reialista de Pornic surt a avisar Louis-Marie de La Roche Saint-André.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. Informat, el general reialista va fer que les seves tropes es posessin en marxa a Machecoul el 23 de març a la matinada.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. Evita el destacament del capità Coueffé de Le Clion-sur-Mer i camina directament per Pornic.Carou 1859, pàg. 110-183. Louis-François Ripault de La Cathelinière també es trasllada a Pornic des de Bourgneuf-en-Retz.Gabory 2009, pàg. 125.

Forces en presència En total, els insurrectes són fornits per de 3.000 a 4.000,Dumarcet 1998, p. 157-164.Chassin, t.III, 1892, pàg. 403-406Tabeur 2008, pàg. 66. i estan comandats per Louis-Marie de La Roche Saint-André, Louis-François Ripault de La Cathelinière, Joseph de Flameng i Louis Guérin.Dumarcet 1998, p. 157-164. Els patriotes només tenen 550 guàrdies nacionals, sis gendarmes muntats i dos canons.Dumarcet 1998, p. 157-164.

Procediment Captura de Pornic pels insurgents La Roche-Saint-André divideix el seu exèrcit en dues columnes: el primer atac per la calçada, la segona pel pont Clion.Carou 1859, pàg. 110-183. La lluita comença a les tres de la tarda, quan els insurgents ataquen des de la butte du Boismin.Carou 1859, pàg. 110-183. Set o vuit republicans apostats a la vinya de Sainte-Anne inicien foc obert.Carou 1859, pàg. 110-183. Una bala de canó colpeja una roca, els fragments de la qual van ferir diversos atacants.Carou 1859, pàg. 110-183. Els insurgents van passar per un camí enfonsat i els artillers van caure de nou a la ciutat amb la seva peça.Carou 1859, pàg. 110-183. El lloc de la calçada, sense canons, va caure de nou sense lluitar.Carou 1859, pàg. 110-183.

Els 150 defensors es van reunir a la Place du Marchix i els Vendeans van atacar a través de la Rue de Tartifume i la Rue de la Touche.Carou 1859, pàg. 110-183. Un primer grup de republicans es va refugiar darrere de la casa Chabot i va col·locar el canó contra l'estret carrer Tartifume, mentre que un segon grup es va formar en un grup d'escara mussos per ocupar el carrer de la Touche.Carou 1859, pàg. 110-183.

Després de dues hores de combat sense èxit, La Roche Saint-André decideix envoltar la plaça i enviar les seves tropes pels altres dos carrers.Carou 1859, pàg. 110-183. Aleshores, el comandant Babain va donar l'ordre d'evacuar la ciutat: recull les seves forces i realitza un avanç al carrer de la Touche, mentre que l'arma, col·locada a la part posterior de la columna, manté els perseguidors a distància.Carou 1859, pàg. 110-183. Els republicans van recaure sobre Paimbœuf sense ser perseguits.Carou 1859, pàg. 110-183.

Al voltant de 17:30 gener, els pagesos són propietaris de Pornic, però deploren diverses morts, mentre que els republicans no han patit cap pèrdua.Carou 1859, pàg. 110-183.Lucas de La Championnière 1994, pàg. 7-8. Segons l'autor porniquès Jean-François Carou, favorable als republicans i fill d'un guàrdia nacional que va participar en els combats,Dumarcet 1998, p. 157-164. la presa de la ciutat va anar acompanyada de l'assassinat de set vells i un "ximplet", així com per la mort dels Porniquesos que havien advertit La Roche Saint-André, afusellat per error per un insurgent.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. No obstant això, per a l'historiador Lionel Dumarcet, aquestes execucions no estan atestades.Dumarcet 1998, p. 157-164. Dos oficials municipals també són assassinats segons Alfred Lallié.Lallié 1869, pàg. 345-356. Els rebels saquen diverses cases i s'emborratxen mentre celebren la seva victòria.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183.Lucas de La Championnière 1994, pàg. 7-8.

200 homes de la fragata La Capricieuse i del regiment Cap es preparaven per venir com a reforços, però al seu torn es van retirar a Paimbœuf quan van saber que Pornic havia estat pres.Chassin, t.III, 1892, pàg. 403-406

Represa de Pornic pels republicans A les set del vespre, el destacament que es va dirigir a Moutiers-en-Retz va tornar als afores de Pornic quan va saber dels habitants que els insurgents havien pres la ciutat.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183. Els guàrdies nacionals del camp es dispersen per tornar a casa seva, només els Porniquesos decideixen recuperar la ciutat.Carou 1859, pàg. 110-183. Segons les memòries del líder de la Vendée Lucas de La ChampionnièreLucas de La Championnière 1994, pàg. 7-8. i de 70 a 80 homes, entre els quals hi ha quatre gendarmes muntats, segons els informes republicans,Dumarcet 1998, p. 157-164.Lallié 1869, pàg. 345-356.Carou 1859, pàg. 110-183. aquests últims només tenen entre 30 i 50 homes. La petita tropa és comandada pel capità Coueffé5. Pierre Albine - o Abeline - sacerdot constitucional i capità de la guàrdia nacional de Le Clion-sur-Mer, també és present.Dumarcet 1998, p. 157-164.Carou 1859, pàg. 110-183.

A prop de les vuit del vespre, els republicans passen per la calçada i entren a la ciutat al ritme de carrera.Carou 1859, pàg. 110-183. No obstant això, els insurrectes continuen celebrant la seva victòria i una gran part d'ells estan borratxos.Gabory 2009, pàg. 125.Tabeur 2008, pàg. 66.Lucas de La Championnière 1994, pàg. 7-8. Un primer camperol aïllat va ser assassinat a prop de la capella de Sainte-Anne; un segon, trobat borratxo, va ser assassinat a trets al carrer de la Marina.Carou 1859, pàg. 110-183. No obstant això, les alertes de descàrrega els insurgents massificats a la Place du Marchix.Carou 1859, pàg. 110-183. Aquests últims baixen per l'escala de Galipaud i la lluita comença al carrer dels Sables.Carou 1859, pàg. 110-183. Els republicans pugen les escales de Recouvrance i fins i tot aconsegueixen aixecar el seu canó i després caminen per la place du Marchix, passant pel carrer del castell i l'església.Carou 1859, pàg. 110-183. Després es despleguen com a guerrillers a la plaça mentre els insurgents tornen a atacar a través del carrer Tartifume i l'escala Galipaud.Carou 1859, pàg. 110-183.

La lluita dura tres hores, finalment el capità Coueffé té el canó posicionat, reservat perquè les caixes de municions es van perdre durant el camí.Carou 1859, pàg. 110-183. La primera bala no colpeja ningú, però el so de la descàrrega provoca pànic entre els camperols que es retiren.Carou 1859, pàg. 110-183. Llavors, els republicans carreguen amb la baioneta i posen els seus oponents en fuga.Carou 1859, pàg. 110-183. Aquests últims abandonen la ciutat sense ser perseguits.Carou 1859, pàg. 110-183.

El 24 de març, La Cathelinière es va traslladar a Bourgneuf-en-Retz amb 600 homes i van disparar a entre tres i dotze persones.Dumarcet 1998, p. 157-164.Lallié 1869, pàg. 345-356. Ell mateix abat l'alcalde de la ciutat, Pierre Mourain.Dumarcet 1998, p. 157-164. Altres presoners són portats a Machecoul.Lallié 1869, pàg. 345-356. Acusat pels camperols de ser responsables de la derrota i amenaçat pel comitè reialista de Machecoul dirigit per René Souchu, La Roche Saint-André va fugir el mateix vespre de la lluita i va trobar refugi a l'illa de Noirmoutier.Dumarcet 1998, p. 157-164.Lallié 1869, pàg. 345-356.Lucas de La Championnière 1994, pàg. 7-8. Després se substitueix per François de Charette de La Contrie.Dumarcet 1998, p. 157-164.Lallié 1869, pàg. 345-356.Gabory 2009, pàg. 125.

Pèrdues Després de la lluita, diversos captius van ser executats sumàriament pels republicans, però es va debatre sobre l'abast de les atrocitats. Segons les memòries del líder reialista Lucas de La Championnière, 250 Vendeans van romandre en mans dels republicans abans de ser assassinats l'endemà. [nota nº. 1] El 31 de març de 1793, a París, Mellinet, diputat per Loire-Inférieure, informa de la lluita i declara que vuitanta-cinc patriotes de Pornic van lluitar, van matar dos-cents i van fer tres-cents presoners, que, en la seva fúria també van matar,Dumarcet 1998, p. 157-164.Lallié 1869, pàg. 345-356. El 1859, l'historiador porniquès Jean-François Carou escriu que els captius executats sumàriament després de la baralla són només una vintena, i que les matances les comet principalment un mariner anomenat Olivier Renaud, acompanyat de tres o quatre homes, que busca diverses cases i mata a tots els rebels que captura.Carou 1859, pàg. 110-183.

L'historiador Alain Gérard reprèn els resultats de Mellinet i considera que les massacres de Machecoul es cometen com a represàlia pels assassinats de Pornic.Gérard 1999, pàg. 88. Tanmateix, l'historiador Lionel Dumarcet relativitza les declaracions de Mellinet, que segons ell "té informació de segona mà".Dumarcet 1998, p. 157-164. Conclou: En última instància, és molt difícil formar-se una opinió. Vam arribar ràpidament a aquesta massacre per justificar millor les execucions de Machecoul després? Totes les hipòtesis són possibles.Dumarcet 1998, p. 157-164.