miniatura|Nivells de trencament a les tecnologies Tecnologies trencades (o Broken Technologies) és un concepte que serveix per designar aquelles tecnologies que per diferents motius deixen d'utilitzar-se i són substituïdes per noves eines, invencions i formes aplicades pels usuaris en l'àmbit de les relacions i interaccions dels individus amb les diverses tecnologies.Flores, F. (2011). Enciclopedia de las tecnologías rotas : el humanista como ingeniero. Lund University.
Aquest terme va ser encunyat per primera vegada pel filòsof i historiador de les ciències humanes de la Universitat de Lund Fernando Flores Morador en la seva obra Enciclopèdia de les tecnologies trencades: l'humanista com a enginyer, on defineix la tecnologia com:"Aquella activitat dirigida a la satisfacció dels desitjos humans destinats a produir canvis en el món material que: o bé no aconsegueixen satisfer aquests desitjos o bé, no produeixen canvis en el món material, o ambdues coses simultàniament[...]. Quan les màquines i eines produeixen un resultat de nivell inferior a el del cos humà, o quan ho fan d'una manerasuperior, però inferior a el nivell d'altres eines o màquines, diem que són tecnologies trencades. Podem fer servir aquestcriteri per definir operacionalment el que distingeix a una tecnologia plena d'una trencada. " (Flores: 2011: 16).
Origen del terme En la seva obra, el desenvolupament del concepte de tecnologia és recuperat de la proposta teòrica de Svante Lindqvist en el seu estudi Technology on Trial. The Introduction of Steam Power Technology into Sweden.Lindqvist, S (1984). Technology on Trial. The Introduction of Steam Power Technolo- gy into Sweden 1715-1736. Uppsala Studies in History of Science I, Uppsala 1984; p. 14. El concepte de tecnologies en aquest sentit engloba màquines, llenguatges, eines i diversitat de recursos que l'home utililiza per satisfer els seus desitjos i produir canvis al món material, per la qual cosa el terme no queda reduït a la satisfacció de les necessitats essencials de l'ésser humà.
Un primer enfocament que permet definir el terme de tecnologia i la seva distribució en trencada o plena s'estableix des del concepte de usabilitat, en relació amb les propietats que determinen la seva interacció amb l'usuari. Els principals objectius de l'enginyeria de la usabilitat pretenen produir un artefacte que compleixi tres grans objectius: aquest deu ser eficient, en tant que permeti realitzar una tasca en el menor temps possible; deu ser fàcil d'aprendre a usar, de manera que el procés d'aprenentatge es redueix a observar-lo; i que, en ser utilitzat, aquest deu produir una satisfacció superior. D'aquesta manera, la usabilitat es mesura en termes d'accessibilitat (el fàcil que els resulta als usuaris utilitzar l'artefacte per primera vegada); Eficiència (la rapidesa amb la qual poden desenvolupar les tasques bàsiques); Retenció (quant de temps triguen els usuaris a tornar a utilitzar el artefacte després d'una interrupció temporal d'activitat); Propensió a l'error (quants i com de greus són els errors que es deriven de la seva utilització); Satisfacció (cuán còmoda és la seva utilització).
Sobre la base de l'anterior, si existeixen dues tecnologies destinades a satisfer una mateixa necessitat i s'utilitzen en la mateixa tasca, la tecnologia plena serà aquella que aconsegueixi complir la labor de millor manera, mentre que la resta seran considerades com a tecnologies trencades. El mercat és el que de manera instantània determinarà els nivells de plenitud i ruptura de les tecnologies, ja que és on es produeix la connexió entre el món i l'artefacte. En aquest sentit, al moment en què una tecnologia envelleix, abans o després s'acabarà convertint en una tecnologia trencada. miniatura|Locomotora de vapor. Exemple d'una tecnologia obsoleta trencada en la seva temporalitat Un exemple preliminar de tecnologia trencada es presenta a les tecnologies antigues, com la locomotora de vapor, una tecnologia que encara pot funcionar i que actualment es podria usar de la mateixa manera que es va usar fa cent anys. No obstant això, se la considera “trencada” atès que la seva antiguitat la converteix en un mitjà poc eficient per dur a terme el seu treball, per la qual cosa es pot dir que és una tecnologia que pertany a un món que avui ja no existeix. D'aquesta manera, les tecnologies antigues es troben trencades en la seva temporalitat.
Dimensió de l'estudi La coexistència de tecnologies trencades i plenes en un determinat grup humà estableix un estat d'interacció entre els subjectes i les eines que determina part del nivell de modernitat d'aquestes comunitats. Per tal de satisfer les seves necessitats, l'ésser humà empra les eines de què disposa, alterant la relació que s'estableix entre diversos elements en el pla fenomenològic. En l'estudi, s'estableixen quatre dimensions en les quals poden tenir lloc les ruptures en les tecnologies, tal com explica Fernando Flores:
Això es pot resumir de la següent manera:
Noema: és el percebut com percebut, la cosa en si. Un trencament noemática seria conèixer l'ús d'algun recurs, però no saber de quina manera funciona. Pragma: usabilitat de l'objecte o noema descobert mitjançant l'acció d'utilitzar l'eina. Un trencament pragmàtic seria el hacho de descriure una tecnologia amb precisió, però no tenir coneixements de com construir-la. Òntic: camp del coneixement d'i sobre l'objecte abans i després del seu ús. El trencament òntic és aquell en el qual s'utilitzen els objectes ignorant la seva fi original, malinterpretada la seva finalitat. Ontològica: nivells en els quals l'objecte pot ser utilitzat, en el terreny de l'acció i la intencionalitat. Un trencament ontològic seria realitzar coses que no són congruents ni encaixen amb el món de manera evident.
Nivells de ruptura a les tecnologies En funció de les característiques de les tecnologies i la seva usabilidad per a l'individu, s'estableixen tres nivells de ruptura les quals afecten en major o menor mesura a les dimensions anteriors. Aquesta ruptura és més evident en els diferents mitjans de comunicació i la seva interacció amb la societat.Cortés, Judith; Gallardo, Jorge; Vadillo, Nerea (2014). Las nuevas tecnologías audiovisuales frente a los procesos tradicionales de comunicación. CAC, Cuadernos Artesanos de Comunicación.
L'investigador Flores distribueix les possibles ruptures en tres nivells diferents:
Primer nivell: ruptures de caràcter cognoscitiu. Segon nivell: ruptures de caràcter espai temporal. Tercer nivell: ruptures de caràcter cultural.
Primer nivell de ruptura dels mitjans de comunicació Les tecnologies que formarien part d'aquest nivell serien aquelles que sofreixen ruptures causades per l'existència de noemas sense pragmas relatius, o al revés, pragmas sense noemas relatius, objectes que poden existir sense tenir un ús real establert, o bé necessitats que intenten ser satisfetes però per les quals no existeix un objecte real o encara es troba en fase de prototip. miniatura|Prototip de televisió ideat per Hugo Gernsback En aquests escenaris possibles oscil·len les creacions fantàstiques, aquelles tecnologies artístiques i literàries referides a realitats sense praxi possible, a la qual pertanyen els noemas del gènere de ciència-ficció. Molts productes d'aquest conjunt desenvolupen al llarg del temps una dimensió pragmàtica i es converteixen en tecnologies plenes. Un exemple d'això seria el prototip de televisió imaginat per Hugo Gernsback.
També pot ocórrer el cas invers, de manera que existeixi una idea clara sobre algun procediment, però no el seu pragma o el seu procediment pràctic mitjançant el qual s'aconsegueix la concreció de la idea en la realitat. Un exemple seria la idea d'una màquina de teletransportación, com a idea tecnològica clara però que pertany a la ficció. Aquest seria el cas de les tecnologies fantàstiques, que es troben trencades en la seva pragma. Els pensadors “fantàstics” saben el que volen, però no coneixen la manera de gestionar els seus desitjos. El trencament noemátic, pragmàtic, óntic i ontològic són les quatre categories que constitueixen les tecnologies del primer nivell de trencament.
El primer nivell de ruptura a les tecnologies es resumeix en la següent taula: +Primer nivell de ruptura tecnològicaTipus de rupturaNomExemple en comunicacióEn el seu PragmaTecnologies fantàstiquesAparell de teletransportaciónEn el seu NoemaTecnologies màgiquesÚs d'un dispositiu per comunicar-se amb persones del passat o del futurEn el seu Noema i PragmaTecnologies temptativesPrototip d'un telèfon que encara no existeixÓnticaTecnologies de la pobresaÚs en 2013 d'un telèfon mòbil de la dècada de 1990OntològicaTecnologies infructuosesPrototip d'un mòbil que només pot utilitzar-se com a càmera de fotosÓntica i ontològicaArt com a tecnologia trencadaEscultura monumental d'un telèfon dels anys 90 o l'art ready-made D'aquest primer nivell en l'àmbit de la comunicació nombrosos projectes tecnològics que van formar part del grup de les tecnologies fantàstiques actualment s'han convertit en equips especials o aplicacions reals. L'exemple de Skype i d'altres aplicacions de vídeo xats ho reflecteixen, els quals són programes gestats per satisfer el desig de poder veure i escoltar a un interlocutor a la mateixa vegada quan aquest es troba a distància. En l'àmbit dels mass media les tecnologies fantàstiques s'han anat materialitzant successivament en programes, aplicacions o equips dissenyats per fer-les realitat.
El següent nivell de les tecnologies màgiques comprèn aquelles tecnologies que es defineixen per tenir un pragma que no disposa de referent noemàtic o una base cognoscitiva, aquelles que satisfan una necessitat però que no es comprèn com actuen. Un exemple d'això seria un dispositiu que permetés al subjecte parlar amb persones del passat o del futur, o l'acció d'aplicar cures a una persona sana per tal de sanar a una tercera persona malalta. Tots dos són procediments màgics que evidencien un procés efectiu dirigit a produir els resultats esperats. No obstant això, es té constància que aquest procés no és coherent amb les lleis del món. Es pot dir que la persona que ho duu a terme sap la manera de fer-ho, però no allò que requereix, per la qual cosa les tecnologies màgiques es troben trencades en el seu noema. Si bé és cert que algunes d'aquestes poden ser catalogades com un ensomni, moltes de les tecnologies que en l'actualitat són plenes van ser al seu moment tecnologies fantàstiques. miniatura|Exemple d'un dels quaderns d'esbossos de Leonardo da Vinci El tercer nivell és el de les tecnologies temptatives. En el procés de producció d'aquestes tecnologies es posposa l'acoblament entre el pragma i el noema. Formarien part d'aquest grup els dibuixos i els esbossos, els quals són les ombres del pragma i el noema final, entesos com un procés automàtic i primordial. Els esbossos o skítso en grec, que significa “fer sense preparació” són dibuixos realitzats a mà alçada que no intenten configurar l'expressió acabada d'un treball. Consisteixen en idees que es pensen de manera immediata, destinades a ser usades a un altre moment. Els quaderns d'esbossos de Leonardo da Vinci s'han convertit en preuades obres d'art.