miniatura|400px|Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste. Depenent de la correspondència amb el calendari, l'esdeveniment del solstici d'hivern té lloc, cada any, entre el 20 i el 23 de desembre a l'hemisferi nord, i entre el 20 i el 23 de juny a l'hemisferi sud.
Desenvolupament El significat estacional del solstici d'hivern, es manifesta en la reversió de la tendència a l'allargament de la durada de les nits i a l'escurçament de les hores diürnes. Diferents cultures defineixen això de diverses maneres, ja que en algunes ocasions es considera que, astronòmicament, pot assenyalar, sia el començament o la meitat de l'hivern de l'hemisferi. L'hivern és una paraula de significat subjectiu, ja que no té un principi o meitat que estigui científicament establert, no obstant això en el cas del solstici d'hivern podem calcular amb exactitud el segon en el qual ocorre. Encara que en teoria el solstici d'hivern solament dura un instant, aquest terme també s'usa normalment per referir-se a les 24 hores del dia en què té lloc.
El significat o interpretació d'aquest esdeveniment ha variat en les diferents cultures del món, però la majoria el reconeix com un període de renovació i renaixement, que comporta festivals, fires, reunions, rituals o altres celebracions.
La paraula solstici es deriva del llatí sol ("Sol") i sístere ("romandre quiet").
Data El , en el calendari julià es va establir el 25 de desembre com el solstici d'hivern d'Europa. Hi havia una diferència entre l'any civil (365,2500 dies) i l'any tropical (365,2422 dies), i aquesta diferència va provocar que el solstici astronòmic no caigués sempre el mateix dia, sinó que s'avancés aproximadament tres dies cada quatre segles. El 1582, el papa Gregori XIII va decretar el canvi al nou calendari gregorià, amb el que el solstici d'hivern (en l'hemisferi nord) succeïa al voltant del dia 21 de desembre. Anualment, al calendari gregorià el solstici fluctua lleugerament, però a llarg termini (només al voltant d'un dia cada 3000 anys). miniatura Les xifres de la dreta mostren les diferències entre el calendari gregorià (Figura 1: ús d'1 any de traspàs cada 4 anys) i el calendari persa jalali (figura 2: utilitzant l'aritmètica de 33 anys aproximació), en referència a l'època de l'any del solstici d'hivern el desembre. L'eix I representa els «dies d'error» i l'eix X mostra els anys del calendari gregorià. Cada punt representa una única data en un any determinat. L'error per cicle és d'aproximadament 1 dia cada 4 anys, i es corregeix amb un any de traspàs cada quatre anys amb regularitat i, en el cas del calendari persa també un salt periòdic de cinc anys per completar un cicle de 33 anys, mantenint el solstici de vacances d'hivern el mateix dia cada any.
Posició de temporada Les interpretacions que les diverses cultures donen al solstici són variades. L'hivern és un terme subjectiu, per la qual cosa no està científicament establert el principi o la meitat d'un hivern, però el solstici d'hivern sí que està clarament calculat amb exactitud. Per als països celtes, com Irlanda, genèricament la temporada d'hivern comença l'1 de novembre, el dia de Samhain. Acaba l'hivern i la primavera comença en l'Imbolc o la Candelera, que és l'1 de febrer i el 2 de febrer.
Aquest sistema de calendari d'estacions es basa en la durada de dies exclusivament. A la major part d'Àsia oriental les cultures defineixen les estacions en termes d'energia solar, amb Dong Zhi en el solstici d'hivern com el mitjà o hivern «extrem». Aquest sistema es basa en l'altura aparent del Sol sobre l'horitzó al migdia. Alguns festivals de ple hivern s'han produït d'acord amb els calendaris lunars i així té lloc la nit del Hōku (‘la lluna plena més propera al solstici d'hivern' en idioma hawaià). I per a molts països europeus el ple hivern del calendari solar encara és centre de les celebracions de la nit del 24 de desembre en les festes del 25 de desembre en l'hemisferi nord, que va ser considerat com el solstici d'hivern des de la creació del calendari julià. En el Talmud jueu, Teḳufat Tevet, és l'estació del solstici d'hivern, es registra com el primer dia del «pas de temps» o la temporada d'hivern. La cultura irànica també ho reconeix com el començament de l'hivern.
Sortida i posta del sol miniatura|Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de vuit tombat A causa de l'òrbita el·líptica i axial de la Terra, ni la inclinació, la primera ni l'última posta de sol o sortida del sol cauen exactament en el solstici d'hivern. La primera posta de sol es produeix abans que el solstici (per uns pocs dies), i l'última sortida del sol més tard. Per una o dues setmanes entorn dels dos solsticis, tant l'alba i el capvespre són una mica abans o més tard en cada dia. Fins i tot en l'equador, l'alba i el capvespre canvia diversos minuts cap endavant i cap enrere al llarg de l'any, juntament amb el migdia solar. Aquest efecte es representa per un analema.Starry Night® Times: gener del 2007 (explica per què el sol sembla passar més lent en el gener boreal)The analemma (analema), article sobre els efectes de l'òrbita el·líptica. Des del 3 de juliol al 2 d'octubre continua l'«aproximació» cap a l'oest. Des d'aquí «torna» cap a l'est
Història i importància cultural miniatura|Pla actual de Stonehenge El solstici per si mateix pot haver estat un moment especial del cicle anual de l'any, fins i tot durant el Neolític. Esdeveniments astronòmics controlats en l'antiguitat, com l'aparellament dels animals, la sembra dels cultius i el mesurament de les reserves entre les collites d'hivern mostren com han sorgit les diferents mitologies i les tradicions culturals. Això és comprovat per la física que es manté en l'art de finals del Neolític i l'edat de bronze, com en els jaciments arqueològics d'Stonehenge (a Gran Bretanya) i Newgrange (Irlanda).
Els principals eixos de tots dos monuments semblen haver estat acuradament alineats sobre una línia de vista que apunta a la sortida del sol del solstici d'hivern (New Grange) i la posta del sol del solstici d'hivern (Stonehenge). Cal destacar el significatiu respecte de Stonehenge amb el fet que la Gran Trilithon es va erigir des del centre cap a l'exterior del monument, és a dir, la seva bona cara plana es va tornar cap a la sortida del sol de ple hivern.Anthony Johnson, Solving Stonehenge: the new key to an ancient enigma (pàg. 252-253). Thames & Hudson, 2008
El solstici d'hivern pot haver estat immensament important perquè les comunitats restaven privades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparades en els últims nou mesos. La gana era comuna a l'hivern, entre gener i abril, també coneguts com a «mesos de la fam». En els climes temperats, el festival de ple hivern era l'última festa de celebració, abans del començament de l'hivern. La majoria dels animals eren sacrificats per no haver d'alimentar-los durant l'hivern, per la qual cosa pràcticament era l'únic moment de l'any per al subministrament de carn fresca disponible. La majoria de vi i cervesa durant la collita anual estava finalment fermentada i llista per beure en aquest moment. El més intens de l'observança no sempre era en el dia que comença a la mitjanit o a l'alba, sinó a l'inici del dia pagà, que en moltes cultures queia al vespre del dia anterior.An ancient holiday, programa televisiu al canal The History Channel
Celebracions en l'hemisferi sud (juny) Tiahuanaco miniatura|Sacrifici (Wilancha) a Wilaqala en el dia de l'any nou aimara (Willka Kuti) celebrat el 21 de juny Els aimares celebren el 21 de juny de cada any en la ciutadella pre-incaica de Tiahuanaco el "Willka Kuti", o "tornada del sol". Centenars de persones, visiten a primera hora el temple de Kalasasaya de Tiahuanaco, per assistir a la commemoració coincident amb el solstici de l'hivern austral i el canvi del cicle agrícola per la sembra del camp. Es pren com a any 0 el 3508 aC.Aimares bolivians celebren el seu any 5519 amb Evo Morales Terra del 21 de juny de 2011 Cada any s'identifiquen a nivell regional els llocs sagrats i huacas en les quals se celebrarà el Willka kuti. La cultura occidental l'anomena any nou andí amazònic.
Inti Raymi miniatura|Inti Raimi
El Inti Raymi (o festa del sol) és una cerimònia religiosa de l'Imperi Inca en honor del déu sol Inti. També va marcar el solstici d'hivern i un nou any als Andes de l'hemisferi sud. Una cerimònia realitzada pels sacerdots inques era la vinculació del sol. A Machu Picchu encara hi ha una gran columna de pedra anomenada Intihuatana, que significa "picota del Sol" o, literalment, "per lligar al Sol". La cerimònia per lligar al sol a la pedra era impedir que el sol s'escapi. Els conqueridors espanyols van destruir tots els altres inti huatana, extingint pràcticament la pràctica de vinculació del sol. Però mai van poder trobar Machu Picchu. Cap el 1572, l'Església Catòlica va aconseguir suprimir totes les festes i cerimònies inti. Des de 1944 una representació teatral de l'Inti Raymi es duu a terme a Sacsayhuamán (a dos quilòmetres de Cusco) el 24 de juny de cada any, atraient a milers de visitants locals i turistes.
La cultura Monte Alto pot tenir també una tradició similar.Article de Dimitri Mostrey en Infoperu.comArticle en el lloc web de RealWorld
Inti Raymi en la Huaca de Chena
La posta del sol del solstici d'hivern ocorre en un punt clau des del ushnu de la Huaca de Chena: la intersecció de l'horitzó més proper (Cerro Chena) i del més llunyà (serralada de la Costa). A més, en aquesta direcció precisa es troba el cim del turó més alt (1166 msnm) que culmina al sud de la costa Zapatamapa IGM Santiago 3300-7030 a escala 1:250.000 Aquest detall podria no ser una coincidència, sinó un requisit topogràfic important, a causa de l'associació coneguda dels turons alts amb el culte a l'aigua en diverses cultures.Broda, J. (1991): «Cosmovisión y observación de la naturaleza: el ejemplo del culto de los cerros en Mesoamérica». En Arqueoastronomía y etnoastronomía en Mesoamérica, editat per J. Broda, S. Iwanizewski i L. Maupomé, pàg. 461-500. Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 1991
Durant la celebració de l'Inti Raymi de 2006 a La Huaca, el jove arqueòleg i andinista Ricardo Moyano, va observar la sortida del sol i va reconèixer la depressió en els turons on surt el sol, com el lloc anomenat Portezuelo del Inca. Fins a aquest moment aquest nom no tenia explicació. A partir d'aquesta observació, en opinió de Stehberg, podria tractar-se de la primera línia de ceques trobada a Santiago de Xile. A Cuzco, els ceques consistien en línies imaginàries que partien des del Coricancha i es dirigien cap a cada huaca, conformant un total de 328 huaques. Complien funcions d'ordre polític, social i religiós. El Coricancha era el principal temple de la cultura inca. A l'alba de l'equinocci, el sol travessa la porta del recinte oriental i creua el passadís. Al capvespre realitza el camí invers. La diagonal del passadís d'accés assenyala la línia Nord-Sud. Mitjançant aquest senzill mètode, i utilitzant fang i pedres com a materials de construcció, els astrònoms inques aconseguien observacions de gran precisió.
We Tripantu
We Tripantu (sent we tripantu: "nou any" o "nova sortida del sol" en maputxe) és la celebració de l'any nou maputxe que es realitza entre el 21 de juny i el 24 de juny en el calendari gregorià. Conforma la nit més llarga de l'any i el moment en què el sol recupera la seva força i la terra comença a renéixer.
La celebració consisteix a vetllar en família durant la nit, esperant l'alba. En aparèixer el sol se li dona la benvinguda i es practica un bany ritual en un riu.
Maruaroa o Takurua