Salvador d'Horta Puigsech i Comelles (Vic, Osona, segle XIX - 1 de desembre de 1910) fou un prevere, organista i professor de música català.

Trajectòria El 18 de juliol de l'any 1880, fou nomenat organista de la parròquia de Santa Maria de Mataró, després de la mort de Jaume Isern. Oficialment, va començar a regir el magisteri de l'orgue de Santa Maria de Mataró el 2 d'octubre del mateix any, i romangué al capdavant de l'organistia fins a l'any 1884.

Fou també professor de música del col·legi Maristes Valldemia de Mataró. El 2 d'abril de l'any 1886, va rebre el nomenament de beneficiat de l'organistia de Santa Maria d'Igualada, un càrrec que ocuparia fins a la seva mort, quan el rellevaria Miquel Augé i Vila. El seu repertori compositiu el forma una setantena d'obres per a veu i orgue, que no presenten gaire complexitat orquestral i estructural; es tracta de composicions de caràcter funcional per a petites celebracions pròpies del calendari litúrgic. Algunes d'aquestes obres estan vinculades a institucions igualadines i d'altres estan inspirades en textos de Jacint Verdaguer. Musicalment, va col·laborar amb diverses agrupacions religioses, com ara les Terciàries o les Teresianes, la capella de música del Roser i l'Apostolat de l'Oració.

Gabriel Castellà, en el memoràndum que va redactar amb motiu de la mort de Salvador Puigsech, deica palès que era una persona ordenada, precisa i alhora modesta. La seva pulcritud es fa notòria en el seu capteniment per a datar els manuscrits i indicar, en alguns casos, el lloc on els signava. Va traspassar l'1 de desembre de 1910, després de patir un tumor durant prop de cinc anys.

Música La primera notícia conservada, pel que fa a la seva activitat musical, fa referència a un concert on també va participar l'Orquestra Joventut Filharmònica d'Igualada; va ser amb motiu de la celebració de Santa Cecília, el 20 de novembre de l'any 1897. Com a organista de la basílica igualadina, va col·laborar amb el cor i la banda del Sagrat Cor de manera habitual. Juntament amb Isidre Solà i Marsans, va voler buscar la manera adequada de poder quadrar bé les entrades de les veus amb l'acompanyament de l'orgue; cosa que presentava una mica de dificultat a causa de la distància entre la ubicació de l'instrument i els cantors.

Existeix un fons musical que conté al voltant d'una setantena d'obres d'aquest autor. Les seves composicions són, bàsicament, obres per a veu i orgue, sovint vinculades a les agrupacions corals de caràcter religiós de la vila d'Igualada. A Igualada també fou professor a diferents centres educatius. Traspassà el primer dia de desembre de 1910, després de patir un tumor durant cinc anys.

Referències

Categoria:Preveres catalans Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos vigatans Categoria:Músics vigatans Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Organistes de Santa Maria de Mataró Categoria:Compositors osonencs Categoria:Morts el 1910 Categoria:Compositors mataronins Categoria:Religiosos mataronins Categoria:Docents osonencs Categoria:Docents maresmencs Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1856