La glacera del Trient es troba al cantó del Valais, a Suïssa. Es troba a prop de la frontera entre França i Suïssa al sud de Martigny i al nord del Massís del Mont Blanc. Mesura 4,5 kilolitres i cobreix una superfície de prop de 6 km². El seu nom prové del poble de Trient situat més avall de la vall.
Geografia esquerra|miniatura|Glacera del Trient. Les geleres a l'origen de la glacera es troben sobre una banda ampla de dos quilòmetres situada a una altitud compresa entre 3.000 i 3.300 metres. Formen l'altiplà del Trient i estan envoltades a l'oest per l'agulla del Tour (3.540 m, a la frontera amb França), al sud per les agulles Daurades (3.519 m) i a l'est per la Point d'Orny (3.271 m). L'altiplà del Trient serveix de zona d'acumulació i el seu gruix és comprès entre 100 i 150 metres de gel.
Sota l'altiplà de Trient, la glacera que mesura 600 metres d'amplada, es precipita a l'estreta vall orientada al nord. La baixada és important, ja que agafa un pendent d'un 50 % abans que la llengua acabi a 1.800 metres, per sota del lloc anomenat Vésevey. De la llengua surt el Trient, un riu que s'uneix al Roine a Vernayaz. A l'estiu, es forma una bossa d'aigua a la glacera i infla el corrent del Trient quan cedeix.
La glacera Trient està lligada a la Glacera d'Orny a l'est a través del coll d'Orny (3.096 m) completament cobert de gel. Al sud-oest, comunica amb la glacera del Tour completament en territori francès. A la cara nord de l'Aiguille du Tour, una carena gelada connecta l'altiplà de Trient amb la glacera dels Grands d'uns 2 km².
Al sud de la Pointe d'Orny, la cabana Trient (del Club Alpí Suís) cau sobre l'altiplà de Trient a una altitud aproximada de 3.170 metres. Serveix de punt de partida per a expedicions a la glacera i als cims de la part nord del massís del Mont-Blanc. center|miniatura|380x380px|Evolució de la glacera en metresEn verd, les diferències de longitud acumuladesEn roig, les variacions de longitud anuals Història El 1930 l'aviador alemany Ernst Udet va aterrar diverses vegades a la glacera com a part del rodatge d'una pel·lícula amb l'actriu Leni Riefenstahl. Aquest va ser el primer aterratge en una glacera del Valais.
Explotació comercial El gel del Trient ha estat exportat entre 1865 i 1893. Malgrat l'explotació important per una trentena d'obrers, l'avançada de la glacera durant la fi de la Petita Edat de Gel garantia una renovació constant dels recursos en gel. Entre 20 i 30 tones de gel eren encaminades cada dia cap a Martigny a continuació despatxades setmanalment per tren a França per fornir les urbs.
Durant la primera meitat del segle XX, l'aigua de la glacera va alimentat una bassa que permetia irrigar els conreus de la regió.
Referències
Categoria:Glaceres del Valais Categoria:Rius de la conca del Roine