L'església parroquial de Sant Martí d'Ogassa, situada municipi d'Ogassa, es troba a 1.370 m d'altitud, als vessants de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, amb la qual la uneix una dolenta pista de muntanya. La primitiva església de Sant Martí d'Aguacia fou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1030), i fou refeta per Joan Oriol i consagrada pel seu cunyat l'Abat Oliba, el 1024.[nota A 1.]

Al fou molt modificada, sobretot la façana, que forma com una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau amb capelles als murs laterals. Si venerava una notable imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu del Puig de França, ara al Museu Episcopal de Vic, de la qual resta una reproducció molt lliure i de poca vàlua. Al seu costat hi ha el cementiri, i unes quantes masies disperses pels vessants de la vall. El 1708 es bastí un petit oratori, dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova. El cens parroquial era de 14 famílies el 1626 i de 12 masos el 1686. Actualment la parròquia consta de 24 habitants.

Mare de Déu del Puig de França miniatura|150px|esquerra|Segon quart del , alabastre, 68 x 30'5 x25 cm Actualment en el Museu Episcopal de Vic. Aquesta imatge de la Mare de Déu sedent és, com el retaule de la Passió de Bernat Saulet, un reflex de l'activitat dels escultors especialitzats en la talla d'alabastre que van treballar a Sant Joan de les Abadesses. Aquesta era venerada com a Mare de Déu del Puig de França i on actualment n'hi ha una reproducció exacta.<ref name="Josep">Josep Bracons:professor de l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya</ref>

El frare dominicà Narcís Camós, en la seva coneguda obra Jardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña'' (1657), fa un inventari de l'extensió del culte marià en terres catalanes i recull una llegenda sobre l'origen d'aquesta imatge segons la qual hauria estat portada per uns pelegrins francesos. Malgrat que aquesta llegenda es contradiu obertament amb les evidències estilístiques que, com s'ha dit, permeten a hom considerar-la entre les obres produïdes pel taller de Sant Joan de les Abadesses durant el segon quart del .Josep Bracons:''professor de l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Sant Martí miniatura|100px|esquerra|Segon quart del , alabastre, 95 x 24 x 15 cm Imatge actualment en el Museu Episcopal de Vic. Sant Martí va viure al i va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours. Aquesta imatge el representa com a tal: la mitra que porta és un atribut característic de la dignitat episcopal. Cal observar la delicada traceria que la decora i que recorda un finestral gòtic.Josep Bracons:''professor de l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Sembla que aquesta imatge presidia un retaule de pedra dedicat a sant Martí que va ser sufragat per Arnau d'Estanyet l'any 1356. Aleshores aquest personatge era canonge de Sant Martí Sacosta, a Girona, però abans havia estat rector d'Ogassa. De fet, l'escut de la base, que conté unes ones, podria correspondre perfectament al llinatge Estanyet.Josep Bracons:''professor de l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Nota A 1. Acta pulicada per Montsalvatge, Noticias históricas. Colección diplomática del condado de Besalú, XV, Olot, 1908, doc. 2177

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana S. A. “Gran Geografia Comarcal de Catalunya, v. I. Pàg. 358 ()

Categoria:Esglésies del Ripollès Categoria:Patrimoni monumental d'Ogassa