A. J. Stevens & Co. Ltd fou inicialment un fabricant britànic d'automòbils i motocicletes, actiu entre el 1909 i el 1931. L'empresa original, fundada per Joe Stevens a Wolverhampton, Anglaterra, feu fallida i fou adquirida pels germans Colley, propietaris de Matchless. Des d'aleshores i fins al 1969, la marca AJS es continuà fent servir en motocicletes de quatre temps fabricades per Matchless, Associated Motorcycles i Norton-Villiers. Un cop els drets de la marca tornaren a canviar de propietaris el 1974, aparegueren motocicletes AJS de motocròs amb motors de dos temps de mitjana cilindrada. Actualment, es fabriquen diverses motocicletes de carretera de petita cilindrada sota la marca AJS. L'antiga AJS tenia 117 rècords mundials de motociclisme.
Història Motocicletes Joe Stevens, pare de Harry, George, Albert John ('Jack') i Joe Stevens Jr., era un enginyer propietari de la Stevens Screw Company Ltd de Wednesfield (West Midlands), prop de Wolverhampton, a l'anomenat Black Country, una zona minera i industrial que abasta part de Staffordshire i Warwickshire amb nombroses mines de carbó, on prosperaven a l'època els forjadors i ferrers.Mas Godayol 1980: p. 73 Stevens, antic forjador, ja tenia fama de bon enginyer abans que la companyia construís la seva primera motocicleta el 1897, amb un motor monocilíndric de quatre temps Mitchell importat dels EUA. Al cap de poc, Stevens va començar a fabricar motors, començant amb una versió millorada del Mitchell. Aviat, la família va desenvolupar els seus propis dissenys, tant de bicilíndrics paral·lels com de bicilíndrics en V, que es van vendre a altres fabricants com ara Werner, Wolf i Clyno.
El 1909, després que una motocicleta Wearwell equipada amb motor monocilíndric de vàlvula lateral Stevens guanyés un trofeu en una cursa de 24 hores, Jack Stevens va decidir de disputar el TT de l'illa de Man. Llavors va fundar una nova empresa per a fabricar motocicletes amb seu a Retreat Street, Wolverhampton, que anomenà a partir del seu nom de fonts, Albert John: AJ Stevens & Co (AJS). El seu primer model es va presentar al Motor Cycle Show de 1910. El motor, un de vàlvula lateral de 298 cc i dues velocitats, es va construir per tal d'ajustar-lo al límit de 300 cc establert per a les motos participants al Junior TT de 1911 i era lleugerament més gran que el de 292 cc emprats als anteriors motors Stevens. Jack Stevens va acabar setzè a l'illa de Man amb l'AJS oficial, una posició per darrere del pilot privat J.D.Corke amb una moto idèntica.
miniatura|esquerra|Douglas Hawkes conduint un sidecar AJS a la París-Niça (1920) Tot i que Jack Stevens li va posar les seves inicials, la companyia era un afer familiar. El 1922, per exemple, Harry Stevens va ser-ne el director gerent, George Stevens el director comercial, Joe Stevens Jr. en dirigí la secció experimental i Jack Stevens en fou director de producció.
AJS no va disputar el Junior TT del 1912, ja que estava ocupada satisfent la demanda dels seus productes, però al de 1913 hi acabà en desena posició. Com que a partir de 1914 el límit de cilindrada per a la cursa Junior s'apujà a 350 cc, el motor de l'AJS s'augmentà fins a 349 cc, amb canvi de quatre velocitats i transmissió final per cadena. L'empresa va aconseguir la seva primera victòria al Junior TT aquell mateix any gràcies a Eric Williams, alhora que hi aconseguia el segon, tercer, quart i sisè llocs. Les instal·lacions de l'antiga Stevens Screw Company ja no podien fer front a la demanda i la companyia, reconstituïda com A.J. Stevens and Company (1914) Ltd, es va traslladar a una nova fàbrica construïda als voltants de Graiseley House, al districte de Blakenhall (Wolverhampton), a poca distància al sud de les instal·lacions de Retreat Street, les quals van passar a ser la seu de l'oficina i el departament de reparacions de l'empresa. La moto de 349 cc (coneguda com a hp) era la que es venia més, però AJS també produïa una bicilíndrica en V de 800 cc i 6 CV.
El 3 de novembre de 1916, el Ministeri de Municions va prohibir la producció de motocicletes no militars i AJS es va dedicar a la fabricació de municions, però a començaments de 1917 el Ministeri va rebre una comanda de Rússia per a vehicles militars i AJS va aconseguir un contracte per a cobrir una part de la quantitat demanada amb la seva AJS Model D. Aquesta tasca va mantenir ocupada l'empresa fins que es van retirar les restriccions del Ministeri de Municions el gener de 1919.
Quan es va reprendre la producció de la 350 el 1920, la moto es va millorar molt. El motor de vàlvula lateral es va substituir per un de nou disseny de vàlvules aèries que lliurava 10 CV. També tenia frens d'expansió interna i cadena de transmissió primària. Cyril Williams va guanyar el primer TT de l'illa de Man de postguerra aquell 1920 amb la seva 350, tot i que va haver d'empènyer la moto fins a l'arribada durant gairebé quatre milles (majoritàriament en baixada) després d'una avaria. AJS va obtenir els primers quatre llocs al TT de 1921 i Howard R. Davies va millorar el seu segon lloc en la cursa Junior guanyant la Senior amb la mateixa AJS de 350 cc. Aquesta va ser la primera vegada que una 350 guanyava la cursa Senior TT, destinada a motos de fins a 500 cc. El 1922, el manès Tom Sheard va guanyar el Junior TT amb una AJS i G. Grinton, també amb AJS, fou segon.
La moto de 1922 era un disseny clàssic que es va fer famós com al 'Big Port' ("Port Gran") a causa de la seva sortida -port- del tub d'escapament de gran diàmetre (inicialment 1", però va canviar en anys successius). La 350 OHV seria el pilar fonamental de la companyia fins al 1927 i, en model de producció (ofert per primera vegada al públic el 1923), va ser també la moto esportiva més popular d'AJS al llarg de la dècada del 1920. En aquells moments, l'empresa produïa una gamma completa d'altres models que oscil·laven entre els 250 i els 1.000 cc. En general, s'atorgava un número per model, més una lletra que n'indicava l'any de fabricació (per exemple, B significava 1924, F 1925, G 1926, etc.). El 1929, per exemple, la gamma d'AJS constava d'aquestes opcions:
M1 Deluxe 996 cc, vàlvula lateral, bicilíndrica en V (£76/10/0); M2 Standard 996 cc, vàlvula lateral, bicilíndrica en V (£66/0/0); M3 Deluxe Touring 349 cc, vàlvula lateral, monocilíndrica (£48/10/0); M4 Deluxe Sporting 349 cc, vàlvula lateral, monocilíndrica (£48/10/0); M5 Standard Sporting 349 cc, vàlvula lateral, monocilíndrica (£45/0/0); M6 349 cc, vàlvula aèria, monocilíndrica (£54/10/0 amb doble tub d'escapament o £52/0/0 amb tub d'escapament únic); MR6 Special Sports 349 cc, vàlvula aèria, monocilíndrica (£62/0/0); M7 349 cc, OHC, monocilíndrica (£62/0/0); M8 498 cc, vàlvula aèria, monocilíndrica (£62/0/0 amb doble tub d'escapament o £59/10/0 amb tub d'escapament únic); MR8 Special Sports 498 cc, vàlvula aèria, monocilíndrica (£72/0/0); M9 Deluxe Touring 498 cc, vàlvula lateral (£54/0/0); M10 498 cc, OHC, monocilíndrica (£72/0/0); M12 Lightweight 248 cc, vàlvula lateral, monocilíndrica (£39/17/6).
Alguns d'aquests models estaven pensats per a incorporar un dels 12 sidecars que AJS també oferia, entre ells del tipus esportiu, turisme i comercial.
El 1927 ja havia quedat clar que els dissenys de vàlvules aèries per varetes estaven quedant antiquats a les curses, de manera que AJS va introduir dos nous models de competició amb eix de lleves per cadena, la K7 de 349 cc i la K10 de 498 cc. Jimmy Simpson va aconseguir el tercer lloc al Junior TT i va guanyar curses al continent amb aquesta 350, però el 1928 la firma va fer servir el motor de vàlvules aèries al TT. El 1929 hi va tornar a haver dues motos amb vàlvules aèries, aquesta vegada la M7 de 349 cc i la M10 de 498 cc. Wal Handley fou segon al Junior TT d'aquell any amb l'AJS. L'any següent, 1930, Jimmie Guthrie va guanyar el Lightweight TT amb una AJS de 250 cc. La R7 350 OHC va guanyar vuit dels 9 Grans Premis de la temporada i va establir diversos rècords mundials a Montlhéry, prop de París, entre ells 1 hora a una mitjana de 104,5 mph i 2 hores a una mitjana de 99,5.
El 1931 es va llançar l'AJS S3 V-twin, una moto de turisme amb motor bicilíndric en V transversal de 496 cc amb cadena primària i cilindres d'aliatge. El seu desenvolupament havia estat car i es venia lentament. Tot i ostentar aleshores 117 rècords mundials, AJS començà a tenir problemes financers.
Automòbils, òmnibus i autocars miniatura|esquerra|AJS 9 HP (1930-1931) AJS és coneguda sobretot per les seves motocicletes, però la companyia va fabricar també uns quants automòbils experimentals amb motors Meadows el 1923, tot i que va decidir no entrar en fase de producció.
AJS havia fabricat carrosseries per a Clyno, però el 1929 aquesta empresa va tancar. Aquell any, AJS va tornar a la fabricació d'automòbils amb el Nine, propulsat per un motor Coventry-Climax de vàlvula lateral de 1.018 cc que lliurava 24 CV i disposava de caixa de canvis de tres velocitats. Aquests cotxes eren força cars: 210 lliures el biplaça i 320 la berlina. Se'n van fabricar uns 3.300.
L'empresa va començar també a fabricar òmnibus i autocars. El primer model va ser el Pilot, amb motor Meadows. Després va sortir el Commodore, amb motor Coventry Climax L6 i finalment l'Almirall. Se'n van construir poc més de 200.
El 1931, A. J. Stevens & Co va fer fallida. Després que BSA no n'aconseguís el control, els actius de les motocicletes van ser comprats per la companyia londinenca Matchless, propietat dels germans Collier, i el fabricant d'automòbils Crossley Motors. Crossley va construir uns 300 cotxes entre desembre de 1931 i maig de 1932 amb les peces adquirides a AJS a les quals incorporà algunes millores, com ara una caixa de canvis de quatre velocitats. El muntatge es va fer a la fàbrica de Stockport (Gran Manchester), utilitzada per Willys Overland Crossley. L'empresa va projectar també un model d'1½ litres, però no es va materialitzar més enllà d'aparèixer a l'estand de Willys-Overland-Crossley al Saló de l'Automòbil de Londres de 1932.
La producció de motocicletes es va traslladar a Plumstead, Londres. El 1938, AJS va passar a integrar l'Associated Motorcycles, un grup format pels Collier com a empresa gestora dels seus diversos interessos. Des d'aleshores, Matchless i AJS van compartir sovint models amb distintius diferents, tot i que el nom d'AJS es va fer servir per a diversos models de curses únics.
miniatura|The Lone Rider, escultura en record d'AJS erigida a Wolverhampton el 1996 El lloc on hi havia la fàbrica de Wolverhampton és actualment un supermercat. L'emplaçament està assenyalat per una escultura, The Lone Rider, dissenyada per Steve Field i feta per Robert Bowers i Michael Scheuermann.
Stevens Motorcycles Els germans Stevens van tornar-ho a intentar i van crear una nova empresa anomenada Stevens Brothers (Wolverhampton) Ltd per a fabricar furgonetes de repartiment de tres rodes. No les podien anomenar AJS, ja que aquest nom pertanyia ara als Collier. Les furgonetes duien un motor monocilíndric de 588 cc de tracció a les rodes posteriors amb caixa de canvis de tres velocitats i transmissió per cadena. Tenien una capacitat de càrrega de 5 CWT. Es van millorar el 1935 amb accionament per eix i es van apujar a 8 CWT. Les darreres unitats es van fabricar el 1936. El 1934 també van produir una nova gamma de motocicletes sota la marca Stevens, les quals es van fabricar fins al 1938 i després, la companyia va continuar fins al 1956 com a empresa genèrica d'enginyeria.
Ràdios AJS miniatura|Anunci de les ràdios AJS del 1923