Sylviorthorhynchus és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae). Les espècies habiten al centre-oest i sud-oest de Sud-amèrica i són denominades comunament cuaespinós.
Descripció Ambdues espècies presenten cues llargues i distintives, la de S. desmursii compta amb 6 rectrius -2 molt llargues i lleugerament corbades-, sent 10 les rectrius a la de S. yanacensis, però amb puntes més excel·lents que les de les espècies del gènere Leptasthenura. Aquesta espècie difereix també de les espècies de Leptasthenura en tenir el front rufa i el bec més llarg i fi, trets similars als de S. desmursii.
Distribució i hàbitat miniatura|Sylviorthorhynchus desmursii, l'espècie tipus del gènere. Aquest gènere té una distribució disjunta, una de les espècies, S. yanacensis, es distribueix a l'oest i sud-est del Perú, l'oest de Bolívia i el nord-oest de l'Argentina (a les províncies de Jujuy i Salta), vivint en boscos de Polylepis i arbustos adjacents, en elevades altituds. L'altra espècie, S. desmursii, es distribueix al centre-sud de Xile i al sud-oest de l'Argentina, habitant en canyars de bambús del gènere Chusquea al sotabosc de boscos humits, temperat-freds.
Ecologia Les espècies del gènere Sylviorthorhynchus posseeixen vocalitzacions repetitives de to greu i lent, contrastant amb els sons aguts i ràpids característics dels integrants de Leptasthenura. Totes dues construeixen un niu amb fibres vegetals entrellaçades, globular en el cas de S. desmursii i en forma de cúpula a S. yanacensis; difereixen dels del gènere Leptasthenura, els que posseeixen forma de copa, sovint ubicats en cavitats o dins de nius d'altres ocells.
Taxonomia Aquest gènere va ser descrit originalment l'any 1845 pel zoòleg i botànic francès, al qual el 1841 se li va atorgar la ciutadania xilena, Claudio Gay, alhora que descrivia l'espècie tipus Sylviorthorhynchus desmurii, dedicant-se-la a l'ornitòleg aficionat i polític Murs, responsable de la classificació de la secció ornitològica de l'enorme obra de Gay: “Història física i política de Xile”. Erròniament li va ser atribuïda a aquest últim, com de l'any 1847, tant l'autoria genèrica com l'específica, fins que va ser constatat l'error un segle i mig després.
Història taxonòmica i relacions filogenètiques L'any 2003, J. van Remsen va suggerir que, per similituds en la morfologia general i en l'estructura caudal, S. desmursii podria estar emparentat amb Schizoeaca, però resultats d'estudis genètics la van relacionar amb Leptasthenura.
Anteriorment, l'espècie S. yanacensis estava inclosa en el gènere Leptasthenura (L. yanacensis). L'any 2009, un estudi efectuat per M. Irestedt, J. Fjeldså, L. Dalén i P. G. P. Ericson va recomanar que fos transferit al gènere Sylviorthorhynchus. Aquesta última va ser descrita l'any 1933 per l'entomòleg en exemplars col·lectats en boscos del gènere Polylepis del districte de Yánac, al departament d'Áncash, als Andes del Perú.
L'any 2011, una nova anàlisi, efectuada per Elizabeth P. Derryberry et al. es va confirmar que S. desmursii era l'espècie germana de la encara Leptasthenura yanacensis.
L'any 2014, E. C. Dickinson i L. Christidis van transferir L. yanacensis al gènere Sylviorthorhynchus, és a dir combinant-ho com Sylviorthorhynchus yanacensis.
El març de 2019, en la Proposta núm. 816 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), es va recomanar i posteriorment es va aprovar, que Leptasthenura yanacensis fos transferit al gènere Sylviorthorhynchus, per aconseguir així un gènere cohesiu i concordant amb la informació molecular.
Llista d'espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:
cuaespinós de Des Murs - Sylviorthorhynchus desmurii. cuaespinós lleonat - Sylviorthorhynchus yanacensis.
Etimologia Etimològicament el terme genèric Sylviorthorhynchus és una combinació dels gèneres del Vell Món Sylvia (els tallarols) i Orthotomus (els ocells sastre) i de la paraula del grec antic «ῥυγχος/rhunkhos» que significa “bec”.
Referències
Categoria:Furnarins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud