Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisament, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993. Aquesta representació es comparteix en igualtat i a títol personal entre el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. El tractament envers els coprínceps és de Sa Excel·lència.
Actualment, els coprínceps d'Andorra són S.E. Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat (representat pel M.I. Sr. Eduard Ibáñez Pulido) i S.E. M. Emmanuel Macron (representat pel M.I. M. Patrice Faure). La disposició única d'aquesta diarquia ha persistit des del (pareatge d'Andorra) fins als temps actuals.
Història El senyor feudal del territori andorrà al segle X era Borrell II fins al moment que, el 988, intercanvià Andorra per terres de la Cerdanya amb la diòcesi d'Urgell; des de llavors, el bisbe d'Urgell ha governat Andorra. L'origen de la figura dels coprínceps es remunta al , quan es va establir un principi de repartiment feudatari d'Andorra (cosobirania) entre dos vassalls del comte d'Urgell: el mateix bisbe d'Urgell i el comte de Caboet. Quan aquest darrer va passar a ser possessió del vescomte de Castellbó, el repartiment es va transmetre en les mateixes condicions el 1186. Posteriorment, els dominis de Castellbó es van integrar al comtat de Foix, donant continuïtat a una nova transmissió el 1226. El 1278, un primer pareatgeEls tractats de pareatge són molt coneguts a la França medieval. Quasi sempre eren signats per una part laica i una eclesiàstica, i representaren, al sud de França, un mecanisme mitjançant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els àmbits de l'Església. entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix (concretament entre el bisbe Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix), mediat per la Corona d'Aragó, posà fi a un període de disputes i confirmà les prerrogatives d'ambdós senyorius.
El bisbat d'Urgell va romandre sota tutela del comtat de Barcelona i la Corona d'Aragó, més tard integrada en la corona unificada espanyola, mentre que el 1479 el comtat de Foix va passar a ser possessió dels territoris bearnesos del Regne de Navarra, també anomenats de Baixa Navarra, donant origen a una sèrie de transmissions del títol dins de l'àmbit francès.
La Baixa Navarra es va integrar al Regne de França el 1589 amb l'arribada al tron d'Enric IV, moment a partir del qual els reis successius també es van titular de France et de Navarre. Lluís XIII va decidir el 1620 unir el títol de rei de Navarra i els seus drets transmesos del coprincipat d'Andorra a la corona francesa. Després de la Revolució francesa de 1789, la I República va renunciar al coprincipat fins que el 1806 l'emperador Napoleó Bonaparte va tornar a exercir de copríncep, considerant que el Reial Decret de 1620 havia transmès la part de sobirania francesa d'Andorra a l'estat francès, independentment de quina fos la seva forma de règim. Seguint aquest principi, els actuals presidents de la República Francesa són coprínceps d'Andorra.
La Constitució d'Andorra de 1993 va adoptar aquesta forma tradicional de representació.
Els coprínceps a la Constitució de 1993 Els coprínceps, d'acord amb el Títol III de la Constitució andorrana de 1993 (en endavant, CA) i la tradició institucional del país, són el cap d'Estat del Principat d'Andorra, càrrec que exerceixen de forma conjunta i indivisa (art. 43.1 CA). Com a institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica, els coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa (art. 43.2 CA). Esdevenen símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les relacions amb els estats veïns -el Regne d'Espanya i la República Francesa- (art. 44.1 CA). Alhora, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions (art. 44.2 CA).
La designació del copríncep Episcopal es produeix pel nomenament canònic del bisbe d'Urgell efectuat pel Summe Pontífex,Cànon 377 § 1 del Codi de Dret Canònic: El Summe Pontífex nomena lliurement als Bisbes, o confirma als quals han estat legítimament elegits.Primera part, del Bisbe d'Urgell, de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la Santa Seu, de 15 de maig de 2008 (BOPA núm. 47, d'11 de juny de 2008): "D'acord amb la tradició del Principat d'Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d'Urgell és Copríncep del Principat d'Andorra. El nomenament del Bisbe d'Urgell és de la competència exclusiva de la Santa Seu. Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. L'anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella." i la del copríncep Francès per l'elecció mitjançant sufragi universal directe del poble francès al president de la República Francesa.Articles 6è i 7è de la Constitució Francesa: El President de la República serà elegit per un període de cinc anys per sufragi universal directe. […] serà elegit per majoria absoluta de vots emesos. Si no s'obté aquesta majoria en primera volta, es procedirà, el catorzè dia següent, a una segona volta. Només podran presentar-se a aquesta els dos candidats que hagin obtingut la major suma de vots en la primera volta, després de la retirada si és el cas de candidats més afavorits. En cas de vacança en aquestes magistratures, la Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el normal funcionament de les institucions andorranes (art. 49 CA).
Així, doncs, en el moment en què són designats pels càrrecs anteriorment citats esdevenen ex officio coprínceps d'Andorra i han de jurar o prometre exercir les seves funcions d'acord amb la Constitució (art. 43.2 CA). Tot i que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s'ha anat efectuant en sessió del Consell General, ja que la cambra parlamentària expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies i representa el poble andorrà (art. 50 CA). S.E. Mons. Joan - Enric Vives, actual copríncep Episcopal, va prestar el jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol del 2003.Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2013/dcg-11-2003. El copríncep Episcopal va emprar la següent formula: "Jo, Joan Enric Vives i Sicília, bisbe d'Urgell per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, juro exercir les funcions de copríncep d'Andorra d'acord amb la Constitució del Principat. Que Déu m'hi ajudi!". S.E. M. Emmanuel Macron, actual copríncep Francès, tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través del seu representant personal al Principat, el M.I. M. Patrick Strzoda, qui va donar lectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 15 de juny de 2017.Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2017/dcg-13-2017. El copríncep Francés va emprar la següent formula: "Monsieur les Syndic Général, par le présent message lu par mon représentant personnel devant le Conseil Général, je promets solennellement devant vous d'exercer les fonctions de coprince d'Andorre conformément à la Constitution de la Principauté".
Els poders d'ambdós coprínceps són iguals i deriven de la Constitució i de les lleis (art. 43.2 CA). Llevat dels casos previstos en la norma fonamental, els coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. De les seves accions se'n fan responsables els qui les contrasignen: són el cap de Govern, el síndic general i els ministres competents els qui referenden els actes establerts en l'article 45.1 de la Constitució (art. 75 CA).Aquests són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria de referèndum, el nomenament del Cap de Govern, la dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de les lleis, el consentiment de l'estat per obligar-se internacionalment i altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
Com a cap d'Estat assumeixen la més alta representació del Principat (art. 43.1 CA) en les relacions amb la comunitat internacional, especialment amb els estats veïns. Aquesta funció s'ha exercit de diverses formes. N'és un exemple l'assistència del copríncep Episcopal, el 2 de juny de 2011, a les celebracions organitzades a Roma amb motiu del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia; o la seva presència, el 19 de març de 2013, a la Santa Missa d'inici del ministeri petrí del bisbe de Roma Francesc.Font: https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies-bisbat-urgell/noticies-2013/5596-el-bisbe-coprincep-assisteix-a-linici-del-pontificat-del-papa-francesc-amb-una-delegacio-oficial-sp-2085745755 A l'interior de les fronteres d'Andorra destaca el sopar de gala ofert al president de la República Portuguesa, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, en la visita oficial que va realitzar els dies 7 i 8 de setembre de 2017. Mons. Joan - Enric Vives també va rebre en audiència, el 10 de març de 2011, als prínceps hereus de Liechtenstein, Alois i Sophie; i va presidir, el 2 d'abril de 2013, un sopar oficial en honor de l'Excm. Sr. Ban Ki-moon, secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.
Més enllà d'aquests esdeveniments institucionals, la màxima representació del país a l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment (art. 44.1 CA), en especial per mitjà dels tractats (art. 45.1.h CA).La fórmula de manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment que s'afegeix a l'inici i al final del text dels tractats aprovats és: "Atès que el Consell General en la seva sessió del dia [dia] ha aprovat el següent [títol del tractat]. [Text del tractat]. Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l'Estat per obligar a través d'ell, n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i autoritzem que a partir d'aquell moment es pugui lliurar l'instrument de ratificació corresponent. [Signatura dels coprínceps]." Aquesta atribució constitucional es va exercir per primera vegada amb el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya i amb l'Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides, ambdós de 4 de novembre de 1993.
Altrament, en relació amb els tractats internacionals, els coprínceps són informats de la seva conclusió (art. 64.2 CA) i poden participar en la negociació dels que afectin les relacions amb els estats veïns (art. 66.1 CA).Aquests són els relatius a la seguretat interior i a la defensa, al territori d'Andorra, els que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars i sobre cooperació judicial o penitenciària. En aquest supòsit, la representació andorrana comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, a un membre nomenat per cada copríncep (art. 66.2 CA), i per l'adopció del text caldrà l'aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3 CA). També són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 67 CA). El cas més recent és la participació de representants dels coprínceps (Concepció García en nom del copríncep Episcopal i Pascal Escande en nom del copríncep Francès) en la delegació andorrana que negocia un Acord d'Associació amb la Unió Europea.