L'arte di arrangiarsi és una pel·lícula de comèdia italiana del 1954 dirigida per Luigi Zampa i protagonitzada per Alberto Sordi. Representa l'última part d'una trilogia ideada i argumentada per Vitaliano Brancati, després d' Anni difficili (1948) i Anni facili (1953). Ha estat seleccionada per formar part dels 100 film italiani da salvare.Come si evince da questa pagina tratta dal sito Rete degli spettatori.Massimo Bertarelli, Il cinema italiano in 100 film: i 100 film da salvare, Gremese Editore, 2004, .
Sinopsi Rosario Scimoni, un oportunista sense escrúpols, nebot de l'alcalde de Catània, sempre està disposat a posar-se al costat de qualsevol persona que pugui ajudar-lo. Passa del socialisme al feixisme amb aparent cinisme; canviar la fe política tan fàcilment com canvia de dona. Després de ser la mà dreta d'un home honorable i administrador de molins, després de la guerra arriba a Roma i intenta fer una pel·lícula, al principi buscant el suport dels comunistes, i amb la victòria dels demòcrates cristians es veu obligat a canviar el guió.
La pel·lícula religiosa, protagonitzada per una nova xicota, està finançada amb el capital d'un duc que, convençut que està finançant les seves missions estrangeres, el deté i el condemna a cinc anys de presó tan aviat com descobreixi la veritat. Un cop fora, Rosario intenta fundar el seu propi partit, però a les eleccions obté molt pocs vots i es reduirà a vendre fulles d'afaitar amb el seu nou soci.
Repartiment Alberto Sordi – Rosario Scimoni Marco Guglielmi – Avv. Giardini Franco Coop – Il sindaco Luisa Della Noce – Paola Franco Jamonte – Pizzaro Elena Gini – Mariuccia Guardini Elli Parvo – Emma Scimoni Armenia Balducci – Lilli Di Angelis Carlo Sposito – Duca di Lanocita Giovanni Di Benedetto – Onorevole Toscano Antonio Acqua – Ing. Casamottola Gino Buzzanca – Barfone Mazzei
Distribució La pel·lícula fou inscrita al Pubblico registro cinematografico amb el n. 1.512. Presentat el 25 de novembre de 1954 a la Commissione di Revisione Cinematografica, presidida per Oscar Luigi Scalfaro, va obtenir el vist de censura n. 17.853 el 22 de desembre de 1954 amb una longitud declarada de 2.600 metres i una longitud efectiva de 2.598 metres, en determinades condicions: que s'elimini l'expressió "puttaniere" en la conversa entre Rosario i el duc; que s'elimini l'esment del Vaticà en la conversa entre el duc i Santucci; a més, que s'elimini l'expressió "un conseller de minories", així com l'expressió "alt càrrec".Come si può evincere dal documento originale del visto di censura tratto dal sito Italia Taglia. Després d'aquests canvis, la pel·lícula podrà circular lliurement, va tenir la seva primera projecció pública el 29 de desembre de 1954 i en la seva recaptació arriba a les 257.700.000 lires. La pel·lícula es va projectar a l'estranger només a Alemanya, amb el títol de Kanaille von Catania el 21 de setembre de 1956; a França mai no es va mostrar als cinemes, arribant directament a la televisió el 3 d'octubre de 2010 amb el títol L'art de se débrouiller.Come si evince dalla pagina delle uscite all'estero tratta dal sito IMDB. Fou publidada en DVD per Medusa Video.Come si evince da questa pagina tratta dal sito della rivista FilmTv.it
Crítica
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1954 Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules ambientades a Sicília