L'Estat Català. Setmanari de intransigència nacionalista fou una publicació barcelonina dirigida pels seguidors de la independència catalanista que reivindicava el reconeixement de la Nació catalana, encapçalats pel líder d'Estat Català, Daniel Cardona.

Va sortir per primer cop al maig de l'any 1918. Per les dures condicions de la premsa clandestina i el poc suport econòmic, va durar només dues setmanes.

El contingut de la publicació es basa en missatges motivadors de caràcter nacionalista i notícies que poden implicar el caire catalanista en el discurs.

Naixement El primer exemplar pareix el 5 de maig de 1918 a Barcelona, aquest va ser fundat sota la idea catalanista de Cardona i dels seguidors propers com ara Jaume Compte o Lluís Escaler.

L'origen del moviment es remunta al 1916, quan Daniel Cardona i Cívit va viure de primera mà l'aixecament de Pasqua a Irlanda. Aquella experiència el va impulsar a defensar una via insurreccional que conduís Catalunya a la independència. El seu pensament interclassista no pretenia guanyar el suport de la burgesia, com feia la Lliga Regionalista, ni cercava el vot obrer, com començava a fer el socialisme, sinó despertar el sentiment nacionalista entre els joves.

Amb les vagues convocades pels sindicats el 1917, Daniel Cardona troba l'esperit revolucionari vist a Irlanda i que volia difondre a Catalunya. El 1918 s'ajunta un grup de polítics seguidors del corrent i crea el primer nucli d'acció, a més de començar a editar el setmanari.

L’Estat Català amb el subtítol setmanari de intransigència nacionalista sortia els diumenges per un preu de 10 cèntims. Tenia una extensió de quatre pàgines de dues columnes en format 395×286 mm. La redacció era al carrer de l'Arc de Sant Ramón número 11.

Història Les dues publicacions són conservades a la Biblioteca de Catalunya i accessible en línia a l'Arxiu de revistes catalanes.

Ambdues publicacions segueixen la mateixa temàtica reivindicadora i catalanista, no es divideixen en seccions clares, però sí que contenen parts amb discursos similars i crits nacionalistes. L'estructura és semblant entre els dos números; primerament deixen les dues primeres pàgines d'alternança en les notícies nacionalistes, les presentacions de la idea redactora i els discursos populars. La tercera pàgina té escrits nacionalistes de fora de Catalunya, notícies folklòriques i un petit recull d'esdeveniments esportius. I, l'última pàgina està dedicada a la cultura envers els Jocs Florals.

L'article publicat en el primer número del diari, anomenat «Breviari», exposa la intenció redactora com reivindicativa, no de la independència catalanista sinó de l'autonomia i autodirecció integral del territori. L'apartat «Futeses» que narra breument notícies barrejades amb sàtira, altres apartats que esclareixen el destinatari com «Joventut» o aclariments com «Som apolítics» i petits paquets propagandístics o anuncis locals.

Final Contrari l'èxit del primer número, el setmanari va tenir un pas breu (1918) va finalitzar el 12 de maig, just una setmana després de publicar el seu primer número.

La premsa nacionalista que defenia l'independentisme català era pràcticament clandestina en aquell temps, aquest diari també va patir les restriccions monetàries i censures imposades pel règim monàrquic fidel a la Restauració. En els números publicats podem veure petits espais on demanen als lectors el suport més gran possible; incitant a la distribució del setmanari i a la subscripció mensual per només una pesseta. La poca estabilitat que suposaven les restriccions i les idees innovadores del major pensant van portar al fi de la publicació.

A l'agost del mateix any reutilitza les bases d'aquesta publicació per fer-ne Som!, un setmanari més radical amb col·laboracions destacables de Josep M. Batista i Roca o Vicenç A. Ballester.

El nom d'Estat Català és recollit el 1922 per Daniel Cardona sota la intenció fer el partit polític juntament amb Francesc Macià.

Equip Direcció: Daniel Cardona i Civit (1918) Redacció i editors: Manuel Pagès, Jaume Compte, Daniel Roig i Pruna, Lluís Escaler, Daniel López… Col·laboradors: Mariano García-Colás, Vicent Tomás i Martí…

Referències

Enllaços externs L’Estat Català: Setmanari de intransigència nacionalista (núm.1). (1918, 5 mayo). Arxiu de Revistes Catalanes L’Estat Català: Setmanari de intransigència nacionalista (núm.2). (1918, 12 mayo). Arxiu de Revistes Catalanes Figueres, J. M. (2017, 21 julio). La lluita silenciosa | Col·legi de Periodistes de Catalunya. Col·legi Periodistes de Catalunya

Categoria:Setmanaris de Catalunya desapareguts Categoria:1918 a Catalunya