Jaume Fàbregas i Baquè (Barcelona, 1922 - 26 d'agost de 1999) fou un sacerdot català.
Fou ordenat sacerdot el 1948. Entre 1975 i 1993 fou professor de llatí eclesiàstic a la Facultat de Teologia de Catalunya. Se'l coneix, però, per la seva feina de traductor de textos llatins, especialment en tres àmbits: des de la Comissió Interdiocesana per a la traducció dels textos litúrgics al català, que presidí des del 1966 substituint a Quirze Estop i Puig; com a membre del comité d'edició de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, per dirigia Sebastià Janeras i Vilaró, i on va traduir obres de Tertul·lià o de sant Jeroni, així com bona part dels Escrits de bisbes catalans del primer mil·lenni i els Textos cartoixans primitius.Sànchez Bosch, 1999, p. 256 Finalment per a la Fundació Bernat Metge va traduir tots quatre volums dels sermons de sant Pere Crisòleg, i també (juntament amb Alexandre Olivar i Daydi com a coautor) és el responsable del volum La veu dels Pares de l'Església en la Litúrgia de les Hores.
Obres Entre les obres que va editar i traduir destaquen les següents:
Referències
Categoria:Professors del Seminari Menor de Barcelona Categoria:Preveres barcelonins Categoria:Alumnes del Seminari Conciliar de Barcelona Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis Categoria:Professors de la Facultat de Teologia de Catalunya Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1922