L'estatus de les dones a Corea del Nord no s'entén completament fora del país a causa de l'aïllament polític de Corea del Nord, la manca de voluntat de les autoritats nord-coreanes per permetre als investigadors estrangers l'accés al país, i l'existència d'informes contradictoris. La posició oficial del govern de Corea del Nord és que les dones tenen igualtat de drets amb els homes.
Corea del Nord ha promulgat lleis com la Llei sobre la igualtat sexual, la Legislació laboral i la Llei de nacionalització de les indústries essencials. Tot i que aquests sistemes socials no han tingut un èxit total, s'han integrat en la vida diària per a ajudar les dones. Les reformes implementades van proporcionar els drets de les dones en el treball, els drets d'herència i divisió de propietats, i els drets de matrimoni lliure i divorci. Corea del Nord també va prohibir la poligàmia. L'Estat va confiscar totes les terres de propietat privada, eliminant la discriminació de la propietat.
Actualment, les dones de Corea del Nord participen en una varietat de tasques laborals, i hi ha un nombre considerable de dones que es troben en posicions altes. A més, hi ha moltes instal·lacions per a dones que inclouen sanatoris, cases de descans i hospitals de maternitat. La proporció entre dones i homes en treballs salarials alts és considerablement inferior a la dels llocs de treball de salaris baixos. A més, la majoria de les dones en les altes posicions de la societat són familiars o esposes dels principals líders.
Independentment de les reformes que intenten afeblir estructures socials patriarcals, l'ambient polític és un exemple de la mateixa estructura patriarcal que les reformes pretenien dissoldre. Això demostra el grau en què els ideals neoconfucians encara impregnen i afecten les polítiques socials i polítiques. Corea del Nord no ha seguit la Xina i el Vietnam en les seves campanyes contra el confucianisme.
Abans de la divisió de Corea
A la dinastia Joseon (1392-1897), el paper de les dones era la de donar a llum als hereus masculins per a assegurar la continuació de la línia familiar. Les dones tenien poques oportunitats de participar en la vida social, econòmica o política de la societat. Hi va haver algunes excepcions a les limitacions imposades a les funcions de les dones; per exemple, les dones xamanes van ser sol·licitades per a curar malalties, allunyar els esperits malignes, pregar per la pluja durant les sequeres, o per dur a terme l'endivinació i la clarividència.
Abans de la dinastia Yi (1392-1910) i la introducció del neoconfucianisme, les dones tenien relativament més drets i llibertat. Les dones durant el període Silla (57 aC - 935) van ocupar posicions i estatus més alts (encara que no iguals a les dels homes) en la societat, i van tenir molts drets legals que inclouen el dret a ser considerades la cap d'una llar. A més, durant el període Groyeo (918-1392), tant les segones núpcies d'una dona com l'herència de propietats en parts iguals entre homes i dones era completament acceptable.
No obstant això, quan Corea va començar la dinastia Yi, la ideologia confuciana es va adherir a la societat i va afectar immensament els rols dels homes i de les dones. A partir dels set anys, se separaven els homes i les dones, i es quedaven restringits a les zones designades de la casa: la part exterior (sarangchae) per als homes i la part interior (anchae) per a les dones. Segons els estàndards del confucionsme coreà, «una dona virtuosa tenia que obeir als homes al llarg de la seva vida: durant la seva joventut tenia que obeir al seu pare; quan es casava tenia que obeir al seu marit; si el seu marit moria, estava subjecta al seu fill».
Poques dones van rebre alguna educació formal en la societat tradicional coreana. Després de l'obertura de Corea al contacte exterior a finals del , els missioners cristians van establir escoles per a noies, permetent així que les joves coreanes de qualsevol classe social poguessin obtenir una educació moderna.
Amb la influència del pensament silhak (estudis pràctics), donghak (aprenentatge oriental) i occidental, va aparèixer un interès prioritari centrat en els drets humans i la igualtat. D'aquesta manera, el 1886, es va establir Ewha Haktang (Escola d'Ewha) com a primera escola moderna per a noies. I en resposta a la Chanyang-Hoe (Associació Chanyang) i el seu èmfasi en l'educació per a les dones, el 1908, el govern va establir la primera escola pública per a noies anomenada Escola Superior Femenina de Hansong.
Durant el període colonial japonès (1910-1945), les dones coreanes van experimentar alguns canvis socials semblants als de les dones al món occidental. La urbanització i la modernització a principis del van obrir oportunitats per a les dones en la força de treball. Les dones es van traslladar de les regions rurals cap a les ciutats per a tenir noves vides per a elles mateixes, sovint trobant llocs de treball a les fàbriques on tenien salaris regulars (un nou fenomen per a les dones de les granges rurals), que sovint enviaven a casa per a complementar els ingressos dels seus familiars. Aquestes noies de la ciutat tenien un nou sentit d'independència i autodeterminació en el treball i en la seva vida en la ciutat. No obstant això, les males condicions de treball i les llargues hores de les fàbriques de principis del sovint van limitar el seu reeiximent i felicitat.
Altres dones més afortunades van rebre educació a les escoles secundàries de les zones urbanes. Algunes fins i tot van tenir l'oportunitat d'estudiar a l'estranger, en les institucions més prestigioses al Japó. Aquestes dones van compondre un nou sector de l'elit social i van ser les participants en la cultura del consum. Aquestes dones, anomenades «noies modernes», van aprofitar les noves oportunitats oferides a les dones durant les dècades del 1920 i 1930. Van transcendir les limitacions de la classe agrícola casant-se amb professionals urbans, van participar en l'escenari de l'art i la cultura moderna, i van abandonar el tradicional hanbok coreà per a vestir amb roba occidental. Mentre que la majoria de les dones coreanes encara vivien vides tradicionals, aquestes «noies modernes» van ajudar a transformar el paisatge cultural en una escena més contemporània i cosmopolita.
Tot i que moltes d'aquestes oportunitats no estaven disponibles per a les dones del camp, les dècades del 1920 i 1930 van aportar canvis positius a les zones rurals. Les dones estaven entrenades i educades a una escala més limitada, i havia moviments per a erradicar l'analfabetisme.
Aquests moviments cap a l'educació a través de l'espectre socioeconòmic van influir i fomentar les activitats comunistes de Corea del Nord. Va ajudar en la difusió dels ideals comunistes i va fer més fàcil educar i reunir les persones al voltant del comunisme. Les dones també estaven més implicades en l'esfera pública, continuant els canvis realitzats durant el període colonial.
Després de la divisió de Corea
Durant la revolució nord-coreana (1945-1950) L'estatus social i els rols de les dones van canviar radicalment després de 1945.miniatura|Una soldat i una camperola. Detall del Gran Monument del turó de MansuAbans de la guerra de Corea (1950-1953), el règim comunista de Corea del Nord va començar a reordenar la societat coreana tradicional per a reflectir la societat comunista ideal. El règim comunista a Corea del Nord va concedir a les dones càrrecs i posicions d'importància en les seves comunitats en els seus esforços per promoure la igualtat.
Un exemple va ser l'inminban (unitat de veïns), unitats d'unes 20-30 famílies que sovint van ser dirigides per dones. Aquestes dones es van ocupar de la construcció, del manteniment i de les finances i, en general, controlaven les vides dels seus components. Segons el govern, «un cap d'inminban hauria de saber quants escuradents i quantes culleres hi ha a totes les llars». Les dones també informaven de qualsevol activitat sospitosa a la policia i realitzaven controls aleatoris. Aquestes líders inminban van contribuir directament a la causa comunista i la cultura de la vigilància, servint en rols de lideratge al costat dels seus homòlegs masculins.
El règim també va llançar una publicació específicament per a les dones, el Joseon Yeoseong, per tal d'educar encara més les dones en ideals comunistes. La publicació va incloure consells per a la llar, assessorament sanitari, materials educatius i propaganda política.
Les dones tenien altres oportunitats per a participar en la nova cultura política nord-coreana. El règim va animar a la gent a unir-se a diversos grups: les organitzacions de dones eren poderoses i ambicioses. Una d'aquestes organitzacions va ser la Lliga Socialista de les Dones Coreanes, que va exigir al govern nord-coreà la baixa per maternitat pagada i l'abolició de la discriminació salarial. També van ser responsables d'altres canvis socials que incloïen educació, serveis prenatals i conferències per a dones. A través d'organitzacions com aquestes, les dones van tenir algun grau d'activitat sota el règim nord-coreà.
Malgrat això, les dones no eren totalment lliures i els seus drets eren limitats. El règim va tenir un control sobre la vida quotidiana de les dones durant la revolució. Per exemple, l'Estat va establir a les dones un horari com a model a seguir per a cuinar i netejar, i només les permetia una hora i mitja de temps personal al final del dia. També les van obligar a realitzar magistralment l'organització i les tasques de la llar, que es va demostrar massa esgotador i gairebé impossible.
Moltes dones van contribuir a l'economia durant la revolució nord-coreana. Les dones van assumir els rols de periodistes, professores, empleades i molt més. Aquestes dones tenien les seves raons per formar part de la mà d'obra, i algunes expressaven el desig de ser models per a futures dones de negocis. Van veure la participació econòmica com una batalla amb dificultats a causa de l'èmfasi del règim en les funcions de les dones a la llar. Així, tot i que les dones tenien una activitat política i econòmica, però en certa manera també estaven lligades a la llar, i aquesta disparitat només només va reforçar els rols de gènere tradicionals, tot i que el govern comunista va destacar la importància de la igualtat de gènere.
El paper revolucionari de les dones també es va quedar lligat a la maternitat, el que significa que les dones van ser vistes com a heroines revolucionàries, però només com a mares que educaven als nens amb els valors pròpis del socialisme. Les mares van ser vistes com a «ciutadanes models molt sacrificades», però malgrat aquesta elevada posició ideològica, el paper de les mares es va limitar a la llar i als estrats socials inferiors. El govern va comptar amb mares per inculcar valors comunistes forts en els seus fills i donar suport al règim al nivell domèstic més bàsic. Per tant, per a la majoria de les dones, la seva tasca estava situada a la llar, no en el lloc de treball ni a l'esfera política.
Durant els tres primers mesos de la guerra de Corea (1950-1953), l'exèrcit popular de Corea va instal·lar organitzacions de dones similars al sud durant la seva ocupació de Corea del Sud.
Després de la guerra de Corea miniatura |Dones proporcionant subministraments als militars (Hamhung, juny de 1972) Després de la guerra de Corea, la relació de població entre les dues Corea era dràsticament diferent a causa del «bombardeig intens». La major part dels bombardejos es van efectuar a Corea del Nord, i «no es va deixar cap objectiu per atacar, cosa que ni tan sols va passar al Vietnam». En segon lloc, «La República Democràtica Popular de Corea va perdre el 12-15% de la seva població durant la guerra ... poc més de la meitat dels coreans morts eren homes». Es va utilitzar Corea del Nord «per a combatre el llegat del passat colonial». Aquests dos factors va afectar la posició de les dones a la República Democràtica Popular de Corea.