Les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél són una sèrie de marxes i concentracions que es van iniciar el 16 de febrer de 2021, i s'estengueren els següents dies, després que el cantant Pablo Hasél fos detingut al rectorat de la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb una cinquantena de simpatitzants. Arran de les protestes, als Països Catalans hi va haver quaranta-vuit persones detingues i desenes de causes judicials obertes.
Context miniatura|Hasél participant en un acte de la campanya «Demà pots ser tu», d'Òmnium Cultural, el 2018. El març de 2017 la Fiscalia General de l'Estat va sol·licitar contra Hasél cinc anys de condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat, que se sumarien als dos que ja tenia. Va ser condemnat el 2 de març de 2018 a una pena de dos anys i un dia de presó, més una multa de 24.300 euros, per la Sala Penal de l'Audiència Nacional que el va considerar culpable dels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i institucions pels seus comentaris i insults a les xarxes socials. En la sentència es diu que les publicacions de Hasél suposen «una actuació conjunta, dirigida contra l'autoritat de l'Estat en les seves múltiples formes, menyspreant i denigrant-los personalment i en conjunt, al·ludint a la necessitat d'anar més enllà en un comportament violent, fins i tot amb la utilització de terrorisme [...]». Després de l'apel·lació, la pena va quedar rebaixada l'any 2020 a una condemna de nou mesos de presó.
El 28 de gener de 2021, l'Administració de Justícia va donar a Hasél deu dies per entrar a la presó voluntàriament, a través d'una notificació al seu advocat. El 2 de febrer li ho van notificar a l'artista. El raper es va negar a l'ingrés voluntari i va ocupar la Universitat de Lleida el 15 de febrer juntament amb un grup de simpatitzants.
L'endemà, els Mossos d'Esquadra van accedir al recinte del rectorat per detenir-lo. L'Audiència Nacional va desestimar el recurs de súplica de l'artista per no entrar a la presó atès els seus antecedents penals, ja que no complia els requisits necessaris perquè es pugui suspendre l'ingrés a la presó.
Més de 200 artistes de l'Estat espanyol de diferents disciplines culturals havien signat un manifest donant suport a la llibertat de Hasél una setmana abans de la seva entrada a presó.
Pocs dies després, el 18 de febrer de 2021, l'Audiència de Lleida va confirmar una altra sentència de dos anys i mig de presó que el condemnava per obstrucció a la justícia i amenaces a un testimoni, fets succeïts l'octubre de 2017.
Fets 16 de febrer miniatura|Una sucursal de La Caixa danyada després dels aldarulls del 16 de febrer a Girona. En el primer dia de protestes el mateix dia de la detenció, es convocaren concentracions en més de setanta municipis dels Països Catalans i altres punts de l'Estat espanyol en protesta per l'empresonament del raper lleidatà. Foren especialment concorregudes a Girona, amb 5.000 assistents i a Barcelona. Al cap i casal fou convocada a la plaça de Lesseps i la marxa acabà amb diversos enfrontaments amb el dispositiu policial d'antiavalots; episodis de tensió que també es van viure a altres llocs com València, Girona —on es van atacar quatre oficines bancàries i es van trencar senyals de trànsit— i Vic, on s'atacà la comissaria dels Mossos. També a Lleida, ciutat natal del cantant, s'hi concentraren des de les 19 h més de 2.000 persones —1.400 segons la policia local— amb el lema «Pablo Hasél, amnistia total» que encapçalava la marxa. A la ciutat de Tarragona, gairebé 1.000 persones es concentraren a la Rambla Nova. A les Illes Balears va haver-hi una manifestació principal a Palma, una altra a Sa Bassa de Manacor i també a la plaça Miranda de Maó. També hi hagué manifestacions el mateix dia 16 a ciutats com Pamplona.
17 de febrer miniatura|Manifestació del 17 de febrer a Girona El segon dia de mobilitzacions, les protestes es repetiren en una desena de ciutats i es van estendre a altres ciutats de l'Estat espanyol —principalment Madrid i Granada— marcades per la tensió després de les càrregues policials que es van produir en la primera nit de reacció contra l'empresonament del raper lleidatà, que van deixar catorze persones detingudes a Catalunya i, a Barcelona, una noia perdé un ull com a resultat de l'impacte d'un projectil de foam disparat per la policia. La indignació dels manifestants es multiplicà a causa de la repressió policial de la nit anterior i les protestes desembocaren en aldarulls, crema de contenidors i llançament d'objectes.
A Girona, unes 600 persones van participar en la manifestació que va recórrer el centre de la ciutat. Davant de la Subdelegació del Govern, un grup de manifestants va llançar petards i vidres contra la policia, que després es va desplegar per tota la plaça de l'U d'Octubre i va fer dispersar els manifestants fins al Barri Vell, on es van registrar els enfrontaments més durs amb la policia. Els aldarulls van deixar jardineres, llambordes, tanques i contenidors encesos al Pont de Pedra, al carrer de Santa Clara i a la Rambla de la Llibertat.
Un total de 33 persones van ser detingudes a Catalunya: 12 a Barcelona, 14 a Lleida, 5 a Girona i 2 a Tarragona.
18 de febrer El tercer dia de mobilitzacions a Barcelona i València es van concentrar centenars de persones, a Tarragona prop de 200, que van acabar tallant l'autovia A-7, i a Sabadell unes 250 persones. En totes quatre ciutats es van produir enfrontaments entre la policia i els manifestants, amb un balanç de setze detencions. Almenys 8 persones van ser detingudes a Barcelona, 8 a València i 6 van haver de ser ateses per serveis d'emergències per ferides, dues d'elles greus.
Les càrregues policials a València, que recordaren la brutalitat policial sense precedents que va protagonitzar la Primavera Valenciana, amb colps de porra contundents, recollides en nombrosos testimonis videogràfics, aixecaren una tempesta política al País Valencià, amb peticions de dimissió de la delegada del Govern espanyol, Glòria Calero. La nit al centre de la capital valenciana es va saldar amb almenys nou detencions. Entre les detingudes hi hagué una persona sense llar que va ser colpejada, tot i que, una dona ho va intentar impedir, explicant als agents la seua situació i que tenia problemes de salut mental, fet que va comportar també la seua detenció. Amb el fort desplegament policial, format per almenys quinze furgonetes de la Unitat d'Intervenció de la Policia Nacional espanyola, esclataren moments de gran tensió, amb diverses càrregues, que van començar en el moment en què les assistents a la convocatòria van intentar avançar des de la plaça de Sant Agustí. Més tard, es van tornar a produir en diverses ocasions, quan els antidisturbis van fer córrer als manifestants amb l'objectiu de separar-los en grups menuts. Manifestants, periodistes, fotògrafs i diverses persones que es trobaven al carrer durant els aldarulls foren agredides pels agents.
La tarda del mateix dia 18, el jutjat de Barcelona va ordenar presó provisional sense fiança per un dels detinguts. En altres ciutats com Girona la convocatòria d'aquell dia es va concretar a les portes dels jutjats per reclamar la llibertat dels cinc detinguts de la nit anterior. Aquell mateix dia, l'Ajuntament de Girona va fer públic el balanç provisional en danys en contenidors, senyals i paviment, que sumava més de 2.500 euros.
19 de febrer miniatura|Foguera al Pont de Pedra de Girona el vespre del 19 de febrer. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convocar una vaga universitària per la llibertat de Pablo Hasél. Sota el lema «Amnistia i independència, les universitats per la llibertat», s'organitzaren concentracions a les quatre capitals del Principat i manifestacions al vespre. El manifest del SEPC, que recordà que Hasél va ser detingut a la Universitat de Lleida, reivindicà els centres universitaris com espais de llibertat d'expressió i lliures de policia, i demanà més fermesa dels rectorats a l'hora de defensar el dret a la llibertat d'expressió. Les manifestacions principals van ser a Barcelona, Lleida i Girona.
A la tarda a Catalunya hi va haver diverses manifestacions: a Barcelona, amb centenars de persones, a Tarragona amb unes dues-centes persones, a Girona amb mig miler de persones i a Vilafranca del Penedès. A la ciutat de Girona, el diputat electe per la Candidatura d'Unitat Popular i alcalde de Celrà, Dani Cornellà va ser traslladat a un centre d'atenció primària en rebre un cop de porra al cap. Els Mossos havien dispersat els manifestants entre el Barri Vell i La Copa, on van detenir dues persones per llançar pedres contra la línia policial. Un grup també va atacar quatre oficines bancàries del centre de la ciutat i va aixecar una foguera al Pont de Pedra amb material d'obra. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre dos ferits durant els aldarulls a Girona.
20 de febrer miniatura|Una de les botigues del Passeig de Gràcia, el dia després de les protestes. El dissabte 20 de febrer es van convocar més de 60 manifestacions arreu dels Països Catalans, així com prop de 30 a d'altres ciutats de l'Estat espanyol com Pamplona, Santander o Màlaga on es concentraren entre 100 i 200 persones a cada ciutat, i a Bremen (Alemanya), Milà (Itàlia) i Buenos Aires (Argentina). A Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar unes 6.000 persones i prop d'un miler de persones a Sabadell.
A la ciutat de Barcelona es van produir enfrontaments entre la policia i els manifestants, així com el saqueig en algunes botigues de luxe del Passeig de Gràcia i un atropellament a Cubelles a un manifestant. El balanç a final del dia va ser de 15 persones detingudes i 17 persones ateses pel SEM. Particularment controvertida fou la maniobra practicada contra un grup de manifestants al carrer Gran de Gràcia, en la qual els acorralaren, encapsularen i atacaren. Durant la maniobra es pogueren sentir crits de ràbia i insults contra els manifestants, amb cops de porra al cap i a les costelles. Més tard, una font dels Mossos d'Esquadra reconegué que la maniobra no fou encertada.
21 de febrer El diumenge 21, sisè dia consecutiu de protestes, es van concentrar un miler de persones al centre de Barcelona. La manifestació va començar a l'estació de Sants amb una forta presència policial i va avançar a peu fins a Via Laietana on hi va haver enfrontaments amb la policia. Es van detenir 8 persones en total, 5 d'elles per robatori en una botiga de roba aprofitant les manifestacions i un total de 6 persones van ser ateses pels serveis mèdics. També hi va haver concentracions a Girona amb unes dues-centes persones i a Tortosa amb un centenar.
En el sisè dia de reivindicacions, aquestes ja no reclamaven només l'alliberament de Pablo Hasél sinó també «per la sanitat, l'educació, la precarietat».
22 de febrer Unes 700 persones a Barcelona es van concentrar a Arc del Triomf sota el lema «Brimo dissolució». Hi va haver enfrontaments amb la policia, aquesta vegada, però, de forma molt menys intensa, tot i que una persona va ser detinguda a Barcelona. També hi va haver manifestacions a Girona (amb unes dues-centes persones), Tarragona (amb unes cent persones), Barberà del Vallès, Elx, Girona, Lleida, Tarragona i Coïmbra. A Girona es van llençar proclames per l'absolució de l'activista Marcel Vivet, acusat de lesions, i també a favor de la llibertat d'expressió, reclamant l'amnistia i exigint la dissolució de la Brimo.
El mateix dia 22, l'organització antirepressiva Alerta Solidària va comunicar l'ingrés a presó sense fiança d'un activista detingut el dia anterior del barri de Sants, segons la jutgessa, «per impedir la reiteració de delictes».
23 de febrer