Àngel de la llar fa referència a l'arquetip de feminitat que defineix les dones a partir de trets emocionals i naturals i les circumscriu a l'àmbit domèstic. Aquest estereotip, en essència, presenta el rol de la dona en la societat «en qualitat d'esposa, mare i mestressa de casa, encarregada de la família i de la llar», exclosa de la vida pública, social i política.
Pren el nom del títol d'un poema narratiu del poeta i crític anglès Coventry Patmore, publicat l'any 1854, que ha tingut més ressonància pels seus efectes polítics i socials que no pas per la seva rellevància literària. En el poema es refereix a la relació de Patmore amb la seva primera esposa, Emily Augusta Andrews (1824-1862), a la qual considerava l'ideal de dona victoriana, i hi exalta diverses qualitats considerades desitjables en les dones de l'època: domèstica, asexuada, submisa, abnegada, plena de dolçor, passiva en contraposició a l'home i només definida en relació amb ell, de forma dependent i sempre com a esposa i mare. miniatura|220x220px|Emily Augusta Andrews, referent del poema «L'Àngel de la llar» No obstant això, aquest concepte ha transcendit social i políticament com el model del condicionant social de les dones en diversos països i cultures, al llarg dels segles. Una variant local es pot trobar també en el concepte espanyol de la «perfecta casada», també sorgit d'una obra literària, anterior fins i tot a l'àngel de la llar de Patmoreː l'obra homònima del frare Luis de León publicada al 1538. Un altre model d'aquest estereotip es troba en el manual estatunidenc The Young Lady’s Own Book: A Manual of Intellectual Improvement and Moral Deportment [El llibre propi de la dama jove: un manual de millora intel·lectual i conducta moral], publicat al 1836.
En el els manuals de conducta es revaloritzaren, fent que aquesta figura reemergís a España a través de Pilar Sinués de Marco al 1874, que publicà l'obra El ángel del hogar, amb multitud de reedicions cap al principi del .
El model de l'àngel de la llar, en definitiva, es tracta d'un ideal masculí que ha tingut ressonància a diferents països europeus, i que imposa una imatge mitificada de la posició de la dona en la societat d'ençà del segle XVII fins a l'actualitat amb evidents reformes i adaptacions a través del temps. Tot i ser un concepte associat al , la figura de l'àngel en la llar ha aconseguit arribar fins als nostres dies i, a través de certes manifestacions i en la major part de cultures, també existeix en el segle XXI.
Història Antecedents miniatura|Portada de l'obra "la perfecta casada" escrita per Fray Luis de León i publicada l'any 1584 Els paradigmes femenins o models que marquen la feminitat, són, de forma general, idees i presumpcions establertes des de fora de les dones, que s'inculquen i es naturalitzen a través de l'educació i la socialització, i hi té un paper vital la literatura de l'Europa dels segles XV-XVI.
Una de les primeres manifestacions escrites espanyoles d'aquest ideal femení anterior a l'obra de Patmore va ser l'obra La perfecta casada, de Luis de León. D'acord amb l'esperit de la Contrarreforma, aquests frare escriptor defensava a finals del segle XVI la reclusió de les dones, les quals havien d'oferir als homes «ports desitjats i segurs en què, venint a les seves cases, reposin i es refacin de les tempestes de negocis pesadíssims que corren fora d'elles».
Es presenta un model sacralitzat de les dones, que exigeix el sacrifici o renuncia a elles mateixes per guiar-les a un estat de subordinació aparentment natural. El context general del segle XVI marca com les dones eren més visualitzades com a imperfectes amb relació a l'home i, per tant, menys valuoses i inferiors a aquest. Aquesta obra destaca que, encara que la dona sigui per naturalesa inferior a l'home, és possible arribar a la perfecció de la mateixa manera que un home també pot arribar-hi. Evidentment, els humanistes de l'època fan una clara diferenciació entre l'educació dels homes (que ha de potenciar les seves virtuts i desenvolupar el raciocini) mentre que les indicacions cap a la dona són completament les contraries. Les principals virtuts o tasques marcades per a arribar a la excel·lència en el cas de les dones es basen, primerament, en el matrimoni i la maternitat. Tal com explicita el mateix títol, no es parla en cap moment de l'educació de la dona com a subjecte actiu, sinó amb relació a l'home, en ser-ne l'esposa. Per tant, s'especifica que aquesta havia ser honesta, fidel, domèstica, havia d'atendre al marit en tot moment i en tot el necessari i no ser ociosa, sinó treballadora i cuidar dels fills amb diligència.
Encara que entre aquesta obra i l'obra de Pilar Sinués de Marco hi hagi dos segles de diferència, el model de dona serventa i submisa continua connectat en un procés de renovació constant.
Origen És a partir del poema de Coventry Patmore «L'àngel de la llar», que aquest model de conducta femenina va quedar plasmat en l'àmbit literari com un conjunt de virtuts o característiques que eren socialment acceptades i desitjables per les dones, primer al Regne Unit i després en diversos països occidentals i diferents cultures.
El poema planteja un procés de deshumanització i dominació a través de la idealització d'uns valors i tasques molt concretes. Es considerava que la dona victoriana havia de ser:
Asexuada, pura i casta, encara que la seva tasca fos la de tenir fills Virtuosa i ignorant del món perillós de fora de la llar, per tant, també havia de recloure's en la domesticitat de l'esfera privada. Superior en l'autoritat sentimental i emocional del marit, però en cap moment igual a ell en cap altre àmbit. Submissa i abnegada, sempre posant per davant la felicitat i els desitjos del marit i de la família per sobre dels seus. Alegre i dolça, i encarregada de la llar i la cura de la família de forma incondicional com a esposa i mare.
Aquest concepte era recolzat per un rígid sistema patriarcal orientat a tenir poder sobre les dones al mateix temps que constituïa una manera de controlar la institució burgesa per excel·lència del nou segle XIX: la família. D'aquesta manera, l'àngel de la llar pot ser considerada com «la figura que sosté i manté a la família», sent, per tant, un element clau d'ambdues estructures: la patriarcal i la capitalista. No només proporciona rols ben definits i sancionats religiosament pel marit i per la dona, sinó que en combinació amb les poques alternatives per les dones el matrimoni dicotomitza els gèneres i crea tot un imaginari col·lectiu alimentat per diferent literatura popular de l'època, que presenta la imatge «natural» de la dominació masculina envers la submissió femenina. Addicionalment, la construcció d'aquest ideari, en origen victorià, es tracta també d'un procés fonamental de diferenciació de la burgesia i, per tant, un element important en la seva construcció, en oposició a l'aristocràcia.
Per tant, encara que hi havia certa consonància entre els discursos burgesos de finals del o principis del respecte a aquest ideal femení, Catherine Jagoe destaca la idea que l'acceptació d'aquest discurs en molts països occidentals va succeir en entrar a la modernitat. A escala legal, sembla que dintre de l'anàlisi dels discursos legals i jurídics de l'època, existeix una falta d'acord entre els diversos models de gènere, i per aquest motiu l'àngel de la llar va contribuir a fer perdurar una forta influencia misògina anterior al món liberal.
Crítiques Virginia Woolf, en el discurs que va pronunciar davant la National Society for Women's Service el gener de 1931 la Women's Service League de 1931 fa referència a aquest concepte. Ella comenta que ha viscut dues crisis sobre la seva vida professional: per un costat, batallar contra l'espectre de la respectabilitat victoriana (que anomena «l'àngel de la llar» com a burla del poema de Patmore) i la lluita per «dir la veritat sobre la meva pròpia experiència com a cos». Afirma que la primera batalla l'ha guanyada, però no pas la segona, sent aquestes dues lluites parts integrals de la seva alliberació com a escriptora. Així doncs, defineix l'àngel de la llar de la següent manera:
miniatura|263x263px|Virginia Woolf, que, per poder escriure -deia-, va haver de «matar l'àngel de la llar» Woolf, en el seu assaig titulat Professions de la dona, visualitza aquesta figura com una dona jove i gràcil, que flota al seu voltant i li murmura les seves consignes de dona ideal. Afirma amb rotunditat que aquesta figura mai ha estat una dona real, sinó sempre un ideal masculí. Quan va morir el seu pare, ella afirma que la seva imaginació va quedar alliberada i que havia aconseguit «matar l'àngel de la llar».
Josune Muñoz, investigadora i crítica literària, fa menció d'altres tantes autores que amb la seva irrupció en diferents àmbits, com el literari o el científic, han adquirit valor, més enllà de l'enorme ombra que projecta Virginia Woolf. Muñoz afirma que «totes elles buscaven una habitació pròpia, una narració personal i social per a esquerdar l'àngel de la llar» i esmenta Vita Sackville-West i Agatha Christie com a exemples disruptius del model de la domesticitat.
L'Àngel de la llar a Espanya A Espanya, la idea de la domesticitat femenina era un conjunt poc definit d'idees tradicionals, religioses i valors burgesos. Al llarg de la segona meitat del , la influencia liberal, i més concretament el paper de la ciència, van influir en la transformació dels valors associats a la idea de l'àngel de la llar.
Una diferència substancial respecte a altres països amb cultura liberal, és que a Espanya aquest corrent no va ser capaç de superar les antigues concepcions de les dones. Així doncs, altres països transitaren de la misogínia tradicional, basada a fer creure que les dones eren inferiors als homes i moralment menyspreables, a una que dignificava a partir de la maternitat i d'una suposada espiritualitat superior a la dels homes, cas que no va passar a Espanya. No obstant això, dos sectors liberals van mostrar interès per constituir un model de feminitat alternatiu i diferent de l'heretat de l'Antic Règim: els krausistes i els positivistes. La introducció de la doctrina positivista l'any 1875 va implicar conseqüències negatives per a la visió social de les dones, perquè tractà de justificar una suposada inferioritat biològica d'aquestes envers els homes mentre que els krausistes es dedicaren a demostrar-la, aquesta suposada inferioritat femenina.
Aquest ideal de la domesticitat transita cap a una classe mitjana burgesa cap al , adaptant-se a aquest nou model burgès de mare i esposa il·lustrada. És per aquest motiu que les dones proletàries i pageses, allunyades de la classe mitjana i alta benestant, no complien ja de base aquesta idea de domesticitat, en tenir necessitat de treballar a causa dels seus escassos ingressos. És, per tant, que aquests models de conducta podien comportar una distinció no només de gènere, sinó també de classe. No entraven en el model de dona ideal ideat per la gran majoria de pensadors dels segles i . Així mateix, també trobem una vessant interseccional, en tant que les dones pertanyents a altres col·lectius, com ara racialitzades i amb necessitats especials, tampoc eren tingudes en compte dintre d'aquest ideal.