miniatura|Dones i nens rohingya, un dels pobles musulmans més perseguits a Myanmar. Hi ha una història de persecució dels musulmans a Myanmar que continua fins als nostres dies. Myanmar és un país de majoria budista, amb una important minoria musulmana. Els musulmans van servir al govern del Primer Ministre O Nu (1948-1963), la situació va canviar amb el cop d'estat birmà de 1962, quan únicament uns pocs van continuar servint, la majoria dels musulmans van ser exclosos de posicions en el govern i l'exèrcit. El 1982, el govern va introduir regulacions que negaven la ciutadania a qualsevol persona que no pogués provar l'ascendència birmana des d'abans de 1823.Human Rights Watch, "The government could have stopped this", agosto 2012, p. 5 Això va privar a molts musulmans de Myanmar, tot i que havien viscut al país durant diverses generacions.
El grup musulmà més gran de Myanmar és el poble rohingya; els rohingya han estat el grup més perseguit sota el règim militar de Birmània. La ONU afirma que els rohingya són un dels grups més perseguits del món. Des de 1948, successius governs han dut a terme 13 operacions militars contra els rohingya (inclosos el 1975, 1978, 1989, 1991-92 i 2002). Durant les operacions, les forces de seguretat de Birmània els van expulsar de les seves terres, van incendiar les seves mesquites i van cometre saquejos, incendis i violacions dels musulmans rohingya. Fora d'aquestes batudes militars, els Rohingya són objecte de freqüents robatoris i extorsions per part de les autoritats i molts són sotmesos a treballs forçats. En alguns casos, la terra ocupada pels musulmans rohingya ha estat confiscada i reassignada als budistes locals.
Història Els musulmans han viscut a Myanmar (també conegut com Birmània) d'ençà el segle XI a. C. El primer musulmà documentat en la història birmana (registrat en Hmannan Yazawin o Glass Palace Chronicle) va ser Byat Wi durant el regnat de Mon, un Rei de Thaton, al voltant de l'any 1050.Pe Maung Tin and G. H. Luce, The Glass Palace Chronicle of the Kings of Burma, Rangoon University Press, Rangoon, Burma, Enero 1960 Els dos fills de Byat Ta, el germà de Byat Wi, coneguts com a germans Shwe Byin, van ser executats encara nens per la seva fe islàmica i perquè van rebutjar el treball forçós.Yegar, Moshe The Muslims of Burma: a Study of a Minority Group, Otto Harrassowitz, Wiesbaden, 1972; p. 2, paragraph 3 Va ser registrat en el Glass Palace Chronicle dels reis de Birmània que ja no eren de confiança.Pe Maung Tin and G. H. Luce, The Glass Palace Chronicle of the Kings of Burma p. 83 paragraph 3, lines 2&3 Durant un temps de guerra, el rei Kyansittha va enviar a un caçador amb franctirador per assassinar-lo.Yegar Muslims; p. 2, lines 1&2Pe Maung Tin and G. H. Luce, The Glass Palace Chronicle of the Kings of Burma, p. 103, paragraph 3
Persecució premoderna El rei birmà Bayinnaung (1550-1581) va imposar restriccions als seus súbdits musulmans, però no a la persecució real.Yegar Muslims; p. 10, lines 11&12 El 1559, després de conquerir Pegu (actual Bago), Bayinnaung va prohibir la Dhabihah, ritual islàmica, prohibint així que els musulmans consumissin menjars halal fets amb cabra i pollastre. També va prohibir l'Eid al-Adha i el Qurbani, en relació amb matar animals en nom de la religió com un costum cruel.Yegar Muslims; p. 10, lines 10-16Hmanan Yazawin (The Glass Palace Chronicle) Vol II p.312
Al , els musulmans indis que residien a Arakan van ser massacrats, proporcionant persecució nociva i real. Aquests musulmans s'havien establert amb Shah Shuja, qui havia fugit de l'Índia després de perdre la guerra de successió de Mughal. Inicialment, el pirata Arakan Sandathudama (1652-1687), que era el pirata local de Chittagong i Arakan, va permetre que Shuja i els seus seguidors s'establissin allà. Però va sorgir una disputa entre Sandatudama i Shuja, i Shuja va intentar infructuosament rebel·lar-se. Sandathudama va matar a la majoria dels seguidors de Shuja, encara que Shuja va escapar de la massacre.Yegar Muslims; p. 21, paragraph 2; p. 22-24.Colonel Ba Shin, Coming of Islam to Burma down to 1700 AD, Lecture at the Asia History Congress. New Delhi: Azad Bhavan 1961 Mimo.H. R. Spearman, British Burma Gazetteer (Rangoon, 1880); I, p. 293-294.Hall, History of South East Asia, p. 33-341.Desai, A Pageant of Burmese History, p. 61-63.Harvey, G. E. "The fate of Shah Shuja", 1661, JBRS, XII (Aug 1922) p. 107-112.
El rei Alaungpaya (1752–1760) va prohibir als musulmans practicar el mètode islàmic de sacrificar bestiar.Yegar Muslims; p. 10, line 21
El rei Bodawpaya (1782-1819) va arrestar quatre prominents imams musulmans birmans de Myedu i els va matar a Ava, la capital, després que es neguessin a menjar carn de porc.Yegar Muslims; p. 12, paragraph 3 Segons la versió dels musulmans locals, Bodawpaya més tard es va disculpar pels assassinats i va reconèixer als imams com a sants.Siddiq Khan, M., "Captain George Sorrel's Mission to the court of Amarapura, 1793-4", Journal of the Asiatic Society of Pakistan (Dacca); II (1957), p. 132-140
Domini britànic En 1921, la població de musulmans a Birmània era d'aproximadament 500.000 persones.Yegar Muslims; p. 29 paragraph 1 and footnote 1; p. 31 lines 1, 2, 11 Durant el govern britànic, els musulmans birmans eren vists com «indis», ja que la majoria dels indis que vivien a Birmània eren musulmans, tot i que els musulmans birmans eren diferents dels musulmans indis. Per tant, els musulmans birmans, els musulmans indis i els hindús indis van ser coneguts col·lectivament com «kala».Collis, Maurice, Trials in Burma
Després de la Primera Guerra Mundial, hi va haver un augment en els sentiments anti-indis.Yegar Muslims; p. 32 Hi va haver diverses causes de sentiments anti-indis i anti-musulmans a Birmània. A l'Índia, molts budistes havien estat perseguits per l'imperi mogol. Hi va haver una competència laboral important entre els immigrants indis, que estaven disposats a fer treballs desagradables per a persones de baixos ingressos, i els birmans nadius. La Gran Depressió va intensificar aquesta competència, agreujant el sentiment anti-indi.Yegar Muslims; p.111, paragraph 4, lines 8-15; p. 27, paragraph 4, lines 5-7; p. 31, paragraph 2; p. 32, paragraph 4
El 1930, els disturbis anti-indis van ser provocats per un problema laboral al port de Yangon. Després que els treballadors indis al port es van declarar en vaga, la firma britànica Stevedores va intentar trencar la vaga contractant treballadors birmans. A l'adonar-se que perdrien els seus llocs de treball, els treballadors indis van tornar a treballar, i Stevedores va acomiadar els treballadors birmans recentment contractats. Els treballadors birmans van culpar als treballadors indis per la pèrdua dels seus llocs de treball i es va deslligar un motí. Al port, almenys 200 treballadors indis van ser massacrats i llançats al riu. Altres 2.000 van resultar ferits. Les autoritats van disparar als manifestants armats que es van negar a lliurar les armes, de conformitat amb la Secció 144 del Codi de Procediment Penal. Els disturbis es van estendre ràpidament al llarg de Birmània, dirigint-se a indis i musulmans.
En 1938, van esclatar novament disturbis anti-musulmans a Birmània. Moshe Yegar escriu que els disturbis van ser avivats per sentiments anti-britànics i nacionalistes, però van ser disfressats com anti-musulmans per no provocar una resposta per part dels britànics. No obstant això, el govern britànic va respondre als disturbis i manifestacions. L'agitació contra els musulmans i els britànics va ser dirigida pels diaris birmans.Democratic Voice of Burma, Media conference (19–20 julio, Oslo) Burmese Media: Past, present and future by U Thaung (Mirror/Kyae Mon news paper Retired Chief Editor)Yegar Muslims; p. 32, paragraph 4; p. 36, paragraph 1, lines 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15
Un altre motí va començar després d'una baralla al mercat entre indis i birmans. Durant la campanya «Burma for Burmese», es va dur a terme una manifestació violenta en el basar de Surti, una àrea musulmana.Yegar Muslims; p. 36, paragraph 3. Quan la policia, que era ètnicament índia, va tractar de dissoldre la manifestació, tres monjos van resultar ferits. Imatges de monjos ferits per policies ètnics indis van ser circulats per periòdics birmans, provocant disturbis.Yegar Muslims; p. 36, paragraph 4; p. 37 lines 1, 2 Les propietats musulmanes, incloent tendes i cases van ser saquejades. Segons fonts oficials, 204 musulmans van morir i més de 1.000 van resultar ferits. Cent tretze mesquites van ser danyades.Yegar Muslims; p. 37, paragraph 2.
El 22 de setembre de 1938, el governador britànic va establir un comitè d'investigació per a investigar els disturbis.Yegar Muslims; p. 38, line 1 Es va determinar que el descontentament va ser causat pel deteriorament de la condició sociopolítica i econòmica dels birmans.Yegar Muslims; p. 38, paragraph 2 Aquest informe en si va ser utilitzat per incitar a l'sectarisme pels diaris birmans.Yegar Muslims; p. 38, paragraph 2, lines 12-14
Domini japonès Panglong, una ciutat musulmana xinesa a la Birmània britànica, va ser completament destruïda pels invasors japonesos en la invasió japonesa de Birmània. El musulmà hui, Ma Guanggui es va convertir en el líder de la guàrdia d'autodefensa Hui de Panglong creada per Su, que va ser enviada pel govern de Kuomintang de la República de la Xina per lluitar contra la invasió japonesa de Panglong en 1942. Panglong va ser arrasat pels japonesos, expulsant a més de 200 llars Hui i causant una afluència de refugiats hui a Yunnan i Kokang. Un dels nebots de Ma Guanggui va ser Ma Yeye, un fill de Ma Guanghua, i va narrar la història de Panglong, que incloïa l'atac japonès. Un relat de l'atac japonès a l'hui a Panglong va ser escrit i publicat en 1998 per un hui de Panglong anomenat "Panglong Booklet". L'atac japonès a Birmània va fer que la família hui Mu busqués refugi en Panglong, però van ser expulsats de nou a Yunnan des Panglong quan els japonesos van atacar Panglong.
Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos van passar fàcilment a través de les àrees sota rohingyes. Els japonesos van derrotar els rohingyes, i 40.000 d'ells finalment van fugir a Chittagong després de repetides massacres per les forces birmanes i japoneses.
Musulmans sota el general Ne Win miniatura|Un Rohingya lliura la seva arma al general Aung Gyi el 4 de juliol de 1961. Quan el general Ne Win va arribar al poder el 1962, l'estat dels musulmans va canviar. Per exemple, els musulmans van ser expulsats de l'exèrcit. Les comunitats musulmanes que es van segregar de la majoria budista van enfrontar més dificultats que les que es van integrar, possiblement renunciant al compliment de les lleis islàmiques.
Les accions anti-budistes dels talibans a l'Afganistan (la destrucció dels Budes de Bāmiyān) també van ser utilitzades com a pretext per cometre actes de violència contra els musulmans a Birmània per part de les torbes budistes. Human Rights Watch informa que hi va haver una creixent tensió entre les comunitats budista i musulmana a Taungoo durant setmanes abans que esclatés la violència a mitjans de maig de 2001. Els monjos budistes van exigir que la Mesquita Hantha a Taungoo fos destruïda en «represàlia» per la destrucció dels Budes de Bamiyan.
La llibertat religiosa per als musulmans es redueix. El monitoratge i control de l'islam soscava el lliure intercanvi de pensaments i idees associades amb activitats religioses. Es fan acusacions de «terrorisme» contra organitzacions musulmanes com All Burma Muslim Union.
Es tem àmpliament que la persecució dels musulmans a Birmània pugui fomentar l'extremisme islàmic al país. Molts musulmans s'han unit a grups de resistència armada que lluiten per majors llibertats a Birmània.
Disturbis de Mandalay de 1997