Ilah (; plural: ) és un substantiu àrab que vol dir ‘deïtat’, ‘déu’, ‘divinitat’. El seu equivalent femení és ilaha (, amb el significat de ‘deessa’, ‘dea’). Es creu que el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques deriva d'aquest substantiu. És un cognat del nom semític nord-occidental ʾēl i de l'accadi ilum. Té el seu origen en , una arrel biliteral arcaica del protosemític que significa ‘déu’ (possiblement amb un significat més ampli de ‘fort’), que es convertí en una arrel triliteral normal i corrent mitjançant l'addició d'una ha (com en els noms hebreus i ). Es pot escriure o bé , amb un àlif diacrític opcional per marcar la ā només en els textos de l'Alcorà, o bé (més rarament) , amb un àlif complet.
Aquest substantiu apareix en diversos versos de l'Alcorà que tracten de l'existència de Déu o de la creença en altres déus pels no musulmans. N'és un exemple destacat la primera part de la xahada (professió de fe islàmica), que diu: «No hi ha més déu (ilah) que Déu (Al·là)».
Referències
Categoria:Islam Categoria:Déus