La Casa de la Misericòrdia, també coneguda simplement com La Misericòrdia, és un edifici localitzat en el carrer homònim del barri de La Fontsanta, a la ciutat de València i que actualment conté diversos centres d'educació públics. L'IES Número 26 d'ESO i Batxillerat, i el CIPFP Misericòrdia de Formació Professional, ambdós propietat de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Al mateix temps, l'edifici alberga les instal·lacions a la ciutat de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Història La institució té l'origen al segle XVII en concret sorgeix el 18 de juliol de 1670 quan el Consell de la ciutat de València, davant la necessitat de tindre un lloc on donar recer als més necessitats; pren l'acord de la construcció d'una Casa Hospici. L'acord del Consell és de març de 1675 que anomenà la institució Casa de la Nostra Senyora de la Misericòrdia.Sánchez Muñoz, David (2011). La Casa de la Misericordia. Arquitectura en Valencia (1939-1957). Valencia: UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Servei de Publicacions. p. 117-120. .

L'edifici és proyecta per eregir-se al barri de la Moreria, per a la qual cosa es compraren i exporpiaren algunes cases i solars. Aquest primer edifici patí ampliacions i reformes al llarg dels temps , per ser finalmente enderrocada cap a mitjans del segle XX, i amb la subhasta dels solars va ser construïda la nova casa.

La Comissió Gestora de la Diputació de València, acordà agost de 1948 celebrar subhasta pública per a l'execució de les obres de la Nova Casa de la Misericòrdia i de la Granja Escola que es volia edificar annexa a la mateixa. L'arquitecte provincial encarregat del projecte el projecte fou Luis Albert Ballesteros al maig de 1947. L'acord apareix al Butlletí Oficial de la Província el 10 de setembre de 1948, signat pel president de la Corporació Provincial Adolfo Rincón de Arellano i el Secretari General R. Gil Quinzá. amb data 6 de setembre.

Les obres s'adjudicaren a Antonio Picó Alós mitjançant escriptura signada el 15 de gener de 1949.Archivo Diputación Provincial de Valencia. E. 14.2, caja 90, exp. 2197.

El nou edifici se situa ara al barri de la Fontsanta, a l'actual carrer Casa Misericòrdia 34, plaça Colònia espanyola de Mèxic, carrer Tres Forques, Mare Juana María Condesa Lluch, al costat del terme municipal de Xirivella i molt proper al nou Hospital Provincial, que també era obra de l'arquitecte Albert Ballesteros.

Mentre es duien a terme les obres de la nova Casa, la institució fou ubicada de manera provisional a l'antic seminari del carrer Trinitaris a l'espera de la construcció d'un nou edifici.

El 27 de maig de 1952 es va transformar en Escola de Formació Professional, a càrrec de la Congregació de Filles de la Sagrada Família, i va ser inaugurada el 10 d'octubre de 1952 per Carmen Polo de Franco. L'establiment va continuar funcionant fins al 1981, moment en què pels nous criteris relatius a l'assistència social els nens no havien d'estar a centres assistencials, sinó que havien d'estar en pisos atesos per educadors.

En l'actualitat i des que ja no és un orfelinat religiós depenent de la Diputació, la Casa de la Misericòrdia alberga l'IES la Misericòrdia, així com la seu a València de la UNED.

Descripció dels edificis Primer edifici al barri de la Moreria Actualment hi ha poca informació al voltant de les caracaterístiques de l'edifici que constituí la primera Casa de la Miisericòrdia, que a més, al llarg dels anys patí ampliacions (cap destacar la realitzada per l'Arquebisbe Mayoral durant el segle XVIII, o las realitazades per l'arquebisbe Fabian y Fuero). Malgrat tot açò tenim en les Memòries de la Casa de la Miericòrdia de l'any 1941 una descripció de les instal·lacions, que ocupaven una superfície de 25.597,81 m2, amb una altura de 16 metres.

De l'antiga Casa de Misericòrdia es sap que el centre de l´edifici, era l'església-capella, que era el nucli i eix principal de la Casa. Ara bé, com que les dimensions de l'església eren xicotetes (la Casa de la Misericòrdia arribà a tindre més de 800 habitants), el 1864, la Junta Directiva de la Casa va decidir renovar-la i ampliar-la. El 1870 es va enderrocar l'antiga capella i ampliar el seu espai per poder construir un temple de majors dimensions. L'obra segons els porjecte de l'arquitecte Joaquín Mª Calvo, començà el 1875. Durant la construcció es dugueren a terme modificacions del projecte inicial el que supossà un augment del pressupost que feu necessari pendre mesures per obtindre més fons. Finalment l'eglesia es terminà per l'estiu del 1883.

L'església es salvà de l'enderrocament de la resta del complex d'edificis, quedant abandonada, fins que va ser cedida als religiosos mercedaris, que quan es constituí com a parròquia, passà a anomenar-se La nostra Senyora del Puig, que fou beneïda i inaugurada el 22 d'abril de 1956.

Edifici al barri de la Fonsanta Quan es projectà el nou edifici estava clara la idea central, que era construir un edifici pensat per a l'educació i la cura dels pobres i desatesos. L'arquitecte encarregat del porjecte fou l'arquitecte provincial Luis Albert Ballesteros que ideà un edifici horitzontal, amb patis proporcionats i arquitectura sòbria i contundent.

Referències

Categoria:Centres educatius de València Categoria:Edificis del districte de l'Olivereta Categoria:Diputació de València