miniatura|Pàgina del dia 12 de desembre de 1937 sisè dia de la setmana de sis dies, del calendari revolucionari soviètic. El calendari revolucionari soviètic va ser usat a la Unió Soviètica des del 1929 fins al 1940.
Poc després de la Revolució Russa, el primer govern soviètic de Lenin va decretar l'abandó del calendari julià en favor del calendari gregorià, que ja es feia servir pràcticament a tot Europa. Aquest canvi va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 seguís el 13 de febrer.
A partir del dia 1 d'octubre de 1929 es va començar a usar una versió més "racionalitzada" del calendari. En aquesta versió, tots els mesos tenien 30 dies, i els 5 dies restants s'afegien entre mitjanes, sense pertànyer a cap mes ni a cap setmana."Перешли на непрерывку слишком поспешно", Коммерсантъ Власть, March 12 210 Aquests dies eren:
Dia de Lenin, un dia després del 30 de gener. Dies del treball, el dia que seguís al 30 d'abril. Dies de la Indústria, l'endemà passat del 7 de novembre. En els anys de traspàs, un dia extra després del 30 de febrer. (2 de març del calendari gregorià)
La setmana de set dies es va reemplaçar per una de cinc dies. Es va eliminar el diumenge, tradicional dia de descans setmanal cristià i en el seu lloc, es va organitzar els treballadors en cinc grups, als quals es va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat i verd), tenint cada grup un dia diferent de la setmana per al descans. La intenció d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la indústria, evitant la interrupció d'un dia no laborable. Potser els treballadors tinguessin més dies de descans amb aquest nou sistema (un de cada cinc, en comptes d'un de cada set), però la separació en cinc grups va fer més difícil la vida social i familiar, pel que es va tornar força impopular. A més a més, els beneficis econòmics d'una setmana més curta no es van veure reflectits en la realitat.
El calendari gregorià va seguir usant-se a la Unió Soviètica durant aquest període, com demostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (òrgan oficial del PCUS), en el qual febrer solament té 28 dies en 1930 i 1931.
A partir de l'1 de desembre de 1931 es va tornar a la durada tradicional dels mesos, i es va implantar una setmana de sis dies, amb dia de descans comú, els dies 6, 12, 18, 24 i 30 de cada mes. El dia 31 es mantenia fora de la setmana, canviant entre dia festiu i laborable.
En la pràctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revelar com una tasca difícil, prenent-se sovint el diumenge i el nou dia de descans. Finalment, el 1940, la vella setmana de set dies va ser restaurada.
Traspàs del calendari julià al gregorià miniatura|Decret de 1918 adoptant el "Calendari europeu de l'oest" (cliqueu-lo per veure una traducció en anglès).
El calendari gregorià va ser implementat a Rússia el 14 de febrer del 1918 deixant anar les "Julian dates" de l'1 al 13 de febrer del 1918 d'acord amb un decret de Sovnarkom signat el 24 de gener de 1918 (Julian) per Vladimir Lenin. El decret requeria que la data juliana estigués escrita entre parèntesis després de la data gregoriana fins a l'1 de juliol de 1918.История календаря в России и в СССР (Calendar history in Russia and the USSR) , chapter 19 in История календаря и хронология by Селешников (History of the calendar and chronology by Seleschnikov) . ДЕКРЕТ "О ВВЕДЕНИИ ЗАПАДНО-ЕВРОПЕЙСКОГО КАЛЕНДАРЯ" (Decree "On the introduction of the Western European calendar") contains the full text of the decree . Tots els exemples supervivents dels calendaris físics del 1929-1940 mostren les longituds mensuals del calendari gregorià (com les que apareixen aquí). La majoria dels calendaris mostren tots els dies d'un any gregorià com una graella amb set files o columnes per a la tradicional setmana de set dies amb el diumenge primer. miniatura|Calendari de butxaca soviètic, 1931. Numerats cinc dies laborables setmanals excloent cinc dies de festa nacional.ИЗ ИСТОРИИ ОТЕЧЕСТВЕННОГО КАРМАННОГО КАЛЕНДАРЯ by Дмитрий Малявин ("Calendar stories from reforms in the USSR" by Dmitry Malyavin) Does not mention colors, only numbers. El calendari de butxaca de 1931 que es mostra aquí és un estrany exemple que exclou els cinc dies festius nacionals, permetent que els 360 dies restants del calendari gregorià es mostrin com una quadrícula amb cinc files anomenades I-V per cada dia de la setmana de cinc dies.
Fins i tot hi havia el calendari gregorià complet a l'altre costat. Al llarg d'aquest període, Pravda, el diari oficial del Partit Comunista i altres diaris van seguir utilitzant les dates del calendari gregorià a les seves capçaleres, juntament amb la setmana tradicional de set dies.
Evolució Poc després de la revolució russa, el primer govern soviètic de Lenin va decretar l'absència del calendari julià a favor del calendari gregorià, que ja s'utilitzava a pràcticament tot Europa. Aquest canvi va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 (segons l'antic calendari) seguís el 13 de febrer, suprimint del recompte oficial de dies a les onze jornades entre ambdues dates.
El calendari gregorià va implicar que la URSS mantingués un sistema de dates igual a la resta d'Europa, però al 1929 l'economista soviètic Yuri Larin va proposar que es "racionalitzés" el calendari a la Unió Soviètica, al·legant que era dolorós per a la economia nacional que existís un mateix dia de descans per a tota la classe obrera, postulant la necessitat de fixar dies de descans "diferenciats" per a obtenir una major productivitat a menors costos, següent que amb una reforma del calendari la URSS sempre tindria treballadors en actiu, en algun sector de la economia, tots els dies de l'any.
La proposta de Larin va ser aprovada pel govern soviètic i des del dia 1 d'octubre de 1929 es va començar a utilitzar una versió més "racionalitzada" del calendari.Albert Parry, "The Soviet calendar", Journal of Calendar Reform 10 (1940) 65–69.Bonnie Blackburn and Leofranc Holford-Strevens, The Oxford companion to the year (Oxford: Oxford University Press, 1999) 99, 688–689.Frank Parise, ed., "Soviet calendar", The book of calendars, (New York: Facts on file, 1982) 377.E. G. Richards, Mapping time, (Oxford: Oxford University Press, 1998) 159–160, 277–279.Eviatar Zerubavel, "The Soviet five-day Nepreryvka", The seven-day circle (New York: Free press, 1985) 35–43.The Duchess of Atholl (Katherine Atholl), The conscription of a people (1931) 84–86, 107. En aquesta versió, el calendari gregorià estava dividit en dotze mesos, cada mes tenia tan sols 30 dies, i els 5 dies restants s'afegirien entre cada trimestre, però sense ser part de cap més ni a cap setmana. Aquests dies eren:
Diumenge Sagnant i commemoració de la mort de Lenin, 22 de gener. Dies de la Internacional equivalent al dia del treballador, dos dies després del 30 d'abril. Dies de la Revolució Proletària, dos dies després del 7 de novembre. En els anys de traspàs, un dia extra després del 30 de febrer.
La setmana de set dies es va reemplaçar a la indústria per una de cinc dies, de forma que cada mes contingués sis setmanes exactes. Es va eliminar el caràcter festiu del diumenge, tradicional dia de descans cristià, i en el seu lloc es va organitzar als treballadors de les diverses activitats econòmiques en cinc grups, a els que se'ls va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat i verd), tenint cada grup un dia diferent de la setmana per a el descans. La intenció d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la indústria, evitant la interrupció de les activitats que implicava la presència d'un mateix dia no laboral per a tots els treballadors de la URSS.
Certament els treballadors soviètics van tenir més dies de descans sota aquest nou sistema (un de cada cinc, en comptes de un de cada set), i en comptes dels 52 antics descansos dominicals per any ara existien 72 dies a l'any de descans setmanal. Tot i així, la separació del proletariat en cinc grups per al descans va fer més difícil la vida quotidiana en els plans socials i familiars, a més de generar contratemps i molèsties per a coordinar activitats entre treballadors de diferents activitats econòmiques, impactant negativament fins i tot en les activitats de la burocràcia governant, per això es va tornar tant impopular. A més, els beneficis econòmics d'una setmana més curta (justificació essencial del nou sistema) no es van veure reflectits en la realitat, ja que no es va donar en evidència un augment de la productivitat ni es va acreditar cap estalvi en matèria primera ni hores d'home, sent, pel contrari els 72 dies de descans anuals generaven un efecte no desitjat.
Implementació de setmanes de producció contínua miniatura|Calendari soviètic, 1930 Setmana laboral de cinc dies de colors. Dies agrupats en setmanes de set dies. Una festa nacional en negre, quatre amb números blancs La durada específica de les setmanes de producció contínua es va esmentar per primera vegada quan es van publicar les normes per a la setmana laboral contínua de cinc dies el . El la construcció d'edificis i els oficis estacionals van passar a una setmana contínua de sis dies, mentre que les fàbriques que aturaven regularment la producció cada mes per manteniment van passar a setmanes de producció contínues de sis o set dies. El , es va informar que s'utilitzaven unes 50 versions diferents de la setmana laboral contínua, la més llarga de les quals era una «setmana» de 37 dies (30 dies continus de treball seguits de set dies de descans). A finals de 1929, es van emetre ordres que la setmana contínua s'ampliés al 43% dels treballadors industrials l' i al 67% l' . La conversió real va ser més ràpida, del 63% l' . El es va decretar que la conversió de totes les indústries s'havia de completar durant l'exercici econòmic , excepte la indústria tèxtil. Però l' es va assolir el pic d'ús, amb el 72,9% dels treballadors industrials en horaris continus. Després d'això, l'ús va disminuir. Totes aquestes xifres oficials estaven una mica inflades perquè algunes fàbriques van dir que havien adoptat la setmana contínua sense fer-ho realment. La setmana contínua també es va aplicar als treballadors del comerç minorista i del govern, però mai es van publicar xifres d'ús.[Solomon M. Schwarz], "The continuous working week in Soviet Russia", International Labour Review 23 (1931) 157–180.R. W. Davies, The Soviet economy in turmoil, 1929–1930 (Cambridge, Massachusetts: Cambridge University Press, 1989) 84–86, 143–144, 252–256, 469, 544.Solomon M. Schwarz, Labor in the Soviet Union (New York: Praegar, 1951) 258–277.
La setmana contínua va començar com un cicle de cinc dies, amb cada dia codificat per colors i marcat amb un símbol. La població es dividiria en tants grups, cadascun amb el seu propi dia de descans. Aquests cercles indicaven quan treballaves i quan descansaves.
El calendari gregorià va seguir utilitzant-se en la Unió Soviètica de forma paral·lela al "calendari revolucionari" durant aquest període, com ho mostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (òrgan oficial del PCUS), on febrer només té 28 dies en 1930 i 1931. En les àrees rurals la costum popular del "descans cada set dies" va fer molt difícil imposar de manera eficaç el nou calendari, així com la diferent divisió del descans.
Implementació de setmanes de sis dies miniatura|Calendari soviètic, 1939 Reutilitzable cada any (comú): només setmanes laborals de sis dies, dies indicats del "Primer" al "Sisè". Cada 31 és extra, el febrer és curt. Sis dies festius en vermell i llistats a continuació: afegit el 5 de desembre per a la Constitució de Stalin de 1936; caixa especial per al record del 21 de gener