fou una política anglesa, membre de la Cambra dels Lords.
Joventut Afshar va créixer en una família privilegiada amb seu a Teheran, Iran. Amb un pare implicat en l'acadèmia i la política, es pot considerar que els seus pares formaven part de l'establiment. La família es va traslladar a París a finals dels anys quaranta, perquè el seu pare representés el govern. Fins als catorze anys va tenir minadera que la banyava i la vestia i és en aquella època quan va llegir Jane Eyre i va començar a adonar-se del seu privilegi i de la dependència que tenia dels altres. Va convèncer els seus pares perquè li permetessin anar a Anglaterra, on va assistir a un internat a Solihull, quan encara no parlava anglès.
Més tard, ja com a estudiant universitària a York, va arribar a un acord amb el seu pare pel que no s'hauria de casar mentre encara estudiés.
Carrera Afshar és professora de política i estudis sobre dones a la Universitat de York, Anglaterra i professora visitant de dret islàmic a la Facultat Internacional de Dret Comparat de la Universitat Robert Schuman d'Estrasburg, França. Afshar treballa en diversos organismes, en particular pel British Council i l'Associació de les Nacions Unides, de la qual és presidenta honorària dels serveis internacionals. Va ser nomenada membre del consell de la Comissió Nacional de la Dona el setembre de 2008. També ha estat presidenta de la British Society for Middle East Studies. Afshar és membre fundadora de la Xarxa de Dones Musulmanes.
Va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic el 2005 per la seva lluita per la igualtat d'oportunitats. El 18 d'octubre de 2007 es va anunciar que seria nomenada baronessa i s'uniria a la Cambra dels Lords. Formalment va prendre possessió del càrrec l'11 de desembre de 2007, com a baronessa Afshar, de Heslington, al comtat de North Yorkshire.
El març de 2009 va ser nomenada una de les vint dones musulmanes amb més èxit al Regne Unit (segons una llista de la Comissió d'Igualtat i Drets Humans, Emel Magazine i The Times).Muslim Women Power List.
Honors El 2011, Afshar va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat d'Essex. El gener de 2013, va ser nominada al premi de Serveis a l'Educació als British Muslim Awards. El 2017, va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Bradford.
Vida personal El 1974, es va casar amb Maurice Dodson, acadèmic de Nova Zelanda. Tenen dos fills, Molly (nascuda el 1977) i James (nascuda el 1978).
Afshar és la tercera generació de dones que no porten vel, la seva àvia materna va rebutjar el hijab. La seva família defensa l'igualtat d'oportunitats per a les dones i Afshar va ser una de les primeres cohorts de dones iranianes a poder votar. Pensa que no seria prudent tornar a la seva terra natal, després d'haver criticat la postura de l'aiatol·là Khomeni sobre les dones.
Publicacions Afshar ha escrit àmpliament sobre l'Iran tant per al món acadèmic com per als mitjans de comunicació a Europa, els Estats Units, l'Orient Mitjà i el sud-est asiàtic. Els seus llibres inclouen Islam and Feminisms: An Iranian Case Study (Macmillan, 1998) i Islam and the Post Revolutionary State in Iran (Macmillan, 1994). També ha editat tretze llibres sobre dones i desenvolupament.
Referències
Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Feministes anglesos Categoria:Alumnes de la Universitat de York Categoria:Persones de Teheran Categoria:Feministes iranians Categoria:Polítics iranians Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Polítics anglesos del segle XX Categoria:Polítics anglesos del segle XXI Categoria:Polítics britànics morts al segle XXI Categoria:Polítics britànics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944