Luisa Recabarren Aguirre (La Serena, 1777-Santiago de Xile, 24 de febrer de 1839), coneguda com Luisa Recabarren de Marín, va ser una heroïna de la independència de Xile. Dona intel·lectual i il·lustrada, va ser amfitriona de reunions al seu saló, amb l'assistència dels principals cabdills de la revolució de 1810.
Va néixer a La Serena el 1777. Era filla de Francisco de Paula Recabarren Pardo de Figueroa i de Josefa Aguirre Argandoña. Va quedar orfe el 1785 i va passar a custòdia dels seus oncles, Estanislao Recabarren, degà de la catedral de Santiago, i de Juana Recabarren, els quals van procurar donar-li una acurada educació de tradició cristiana. A més, la formació de Recabarren va completar-se gràcies a l'ambient en què va viure, atès que a casa seva habitualment acollia sacerdots i homes de lletres distingits. El 1796 es va casar amb el doctor en lleis José Gaspar Marín, un notable advocat i descendent d'una família de Coquimbo.
Va esdevenir amfitriona d'un saló on es feien reunions amb importants membres de la causa independentista xilena, que van tractar l'assumpte i van preparar estratègies a les tertúlies. Va ser el germen del moviment revolucionari de 1810. Hi van participar Camilo Henríquez i Juan Mackenna, entre altres. Els relats històrics sostenen que Recabarren sovint era present a les converses i tothom escoltava els seus consells. Era una dona cultivada, versada en història, literatura, filosifia i religiós, també parlava diverses llengües, especialment el francès. Hom afirma era brillant i polèmica conversant i discutia amb molt de criteri sobre qualsevol tema, fos social, polític o religiós. Per si sola es va ocupar durant molts anys de l'educació dels seus fills; tots van esdevenir persones destacades a Xile, com l'escriptor i filòsof Vicente Marín, l'orador Francisco Marín i la poetessa Marcedes Marín.
El seu espòs també es va implicar en la lluita i es va veure forçat a exiliar-se a Mendoza el 1814 per la conquesta de Santiago per les tropes reialistes. Recabarren es va ocupar dels negocis familiars i dels fills, però va romandre sense recursos després que les autoritats colonials li confisquéssin tots els béns. Des d'aquell moment ella i el seu espòs van intercanviar notícies sobre els fets que passaven a una banda i l'altra dels Andes; els missatges que rebia de l'Argentina els feia circular per Xile i eren llegits als convidats de les seves tertúlies per informar-los de la situació.
El 1817, els espanyols van interceptar una carta on es parlava de Recabarren com una persona que tenia coneixement d'una carta de José de San Martín i que tenia la clau per desxifrar els noms que contenia. Per aquesta raó, el governador Casimiro Marcó del Pont la va fer empresonar el 4 de gener al convent de monges agustines. No hi va romandre gaire temps detinguda, perquè el 12 de febrer de 1817 l'exèrcit dels Andes va reconquerir Santiago, després de la victòria de Chacabuco.
Vídua des de 1839, va morir a Santiago de Xile el 1851.
Referències
Categoria:Independentistes Categoria:Activistes xilens Categoria:Nascuts el 1777