Isabel de Baena (Sevilla, principis del segle XVI – 24 de setembre de 1559) va ser una dona de l'alta societat sevillana, cremada a la foguera per la Inquisició espanyola durant el primer gran acte de fe de Sevilla contra el protestantisme.
Descrita per autors de l'època i la mateixa Inquisició com una «dama il·lustre» i «dona honesta», va destacar pel seu paper central en la difusió i coordinació del cercle reformat sevillà.
Biografia Isabel de Baena va néixer a Sevilla a principis del segle XVI en el si d'una família acomodada. Es va convertir al luteranisme a través de les predicacions de figures clau de la Reforma a Sevilla com el doctor Juan Gil (doctor Egidio) i el seu entorn, així com per l'estímul de Gaspar Baptista, criat i col·laborador vinculat al Col·legi de la Doctrina.
La seva habitatge, ubicada al centre de la ciutat, es va convertir en un dels principals punts de trobada clandestins de la comunitat protestant sevillana, coneguda internament com la «iglesia chiquita de Sevilla». Diversos testimonis de l'època descrivien la seva domus com una «escola de pietat perpètua» on es resaven lloances dia i nit, i segons va escriure el traductor de la Bíblia Cipriano de Valera, a casa seva «es recollien els fidels per sentir la paraula de Déu». En aquests conventicles hi participaven activament altres dones rellevants de la Reforma espanyola com María de Bohórquez, María de Virués o María de Cornejo.
Procés inquisitorial i execució En descobrir-se el brot reformat a Sevilla, Isabel de Baena va ser detinguda i empresonada pel tribunal del Sant Ofici al castell de Triana, on fou sotmesa a interrogatoris i tortures. Durant el procés judicial va ser acusada formalment de «ser receptora d'heretges. Dogmatizadora, ficta confitente».
El 24 de setembre de 1559 es va celebrar a la plaça de Sant Francesc de Sevilla el primer dels grans autos de fe contra els protestants de la ciutat. L'esdeveniment va generar una enorme expectació ciutadana, atreient milers de persones de la comarca que van haver de pernoctar al camp per falta d'allotjament. La comitiva de reus, escortada per tropes i membres del clergat, va partir des del castell de San Jorge a Triana, creuant el pont de les Barques sobre el riu Guadalquivir —que va quedar col·lapsat d'embarcacions de espectadors— fins a arribar a la plaça de Sant Francesc, on s'havien erigit grans cadafals per a les autoritats, entre les quals hi havia la duquessa de Béjar.
En aquesta jornada, 18 persones van ser condemnades a la foguera i cremades al crematori de San Diego, entre les quals hi havia vuit dones (incloent-hi la mateixa Isabel de Baena, María de Bohórquez i María de Virués). Com a part de la sentència inquisitorial, els seus béns van ser confiscats i la seva casa va ser enderrocada fins als fonaments; a més, es va ordenar llaurar la terra del solar i ruixar-la amb sal com a símbol de maledicció. Al mateix lloc s'hi va instal·lar un pilar de pedra conegut com la «columna de la infàmia», amb una inscripció que prohibia tornar a edificar-hi mai més per haver estat lloc de reunions herètiques.
Reconeixement i memòria En l'actualitat, la figura d'Isabel de Baena ha estat reivindicada com una de les líders representatives de la memòria històrica del protestantisme i dels drets de la dona a Andalusia. L'Ajuntament de Sevilla va aprovar la dedicació d'un carrer de la ciutat amb el seu nom en homenatge a les dones represaliades durant la Reforma espanyola.
Referències
Categoria:Protestants espanyols Categoria:Executats a la foguera Categoria:Executats per condemnes inquisitorials Categoria:Executats a Espanya Categoria:Sevillans