Les vides de les dones a la Xina han canviat significativament a causa de les reformes tardanes de la dinastia Qin, els canvis del període de la República, la guerra civil xinesa i la creació de la República Popular de la Xina.
L'assoliment de l'alliberament de les dones ha estat a l'agenda del Partit Comunista de la Xina des de l'inici de la República Popular de la Xina. Mao Zedong va ser conegut per dir: «Les dones sostenen la meitat del cel».
El 1995, el Secretari General del Partit Comunista Xinès Jiang Zemin va fer que la igualtat de gènere fos oficial en la política estatal. Tot i que la Xina ha assolit una major paritat de gènere, les dones encara pateixen un estatus inferior en comparació amb els homes.
Antecedents històrics
La societat xinesa pre-moderna va ser predominantment patriarcal i patrilineal a partir del . Les llibertats i les oportunitats disponibles per a les dones van variar en funció del període i de la situació regional. L'estatus de les dones, com els homes, estava estretament lligat al sistema de parentiu xinès.
Durant molt de temps va existir a la Xina una preferència per als fills, cosa que va provocar unes altes taxes d'infanticidi femení.
Hi va haver una forta tradició de restringir la llibertat de moviment de les dones, especialment la de les dones de classe alta, que es manifesta a través de la pràctica de l'embenat de peus. No obstant això, l'estatus jurídic i social de les dones va canviar molt al , especialment a la dècada del 1970, després de promulgar polítiques de fill únic i d'obertura.
Les dones i la família El matrimoni i la planificació familiar El matrimoni tradicional a la Xina pre-revolucionària era un contracte entre famílies en lloc d'entre els individus. Els pares dels nuvi i de la núvia arranjaven el matrimoni amb un èmfasi en l'aliança entre les dues famílies. La selecció del cònjuge es basava en les necessitats familiars i l'estat socioeconòmic del company potencial, en lloc d'amor o d'atracció. Tot i que el paper de la dona variava lleugerament amb l'estatus social del marit, normalment el seu objectiu principal era proporcionar un fill que continuès el nom de família. Els matrimonis arranjats s'assolien mitjançant un intermediari, que actuava com a vincle entre les dues famílies. L'arranjament d'un matrimoni implicava la negociació del preu de la núvia, els regals que es donarien a la família de la núvia, i de tant en tant un dot de roba, mobles o joies de la família de la núvia per a ser utilitzat en la seva nova llar. També es podia comprar dones per al matrimoni.
Durant el Congrés Nacional del Poble del 2020 es va adoptar un codi civil que contenia diversos canvis significatius per a les lleis xineses sobre el matrimoni i la família. Es va afegir un «període de congelació» de 30 dies a un procediment de divorci que soscava les llibertats personals de les dones xineses. A més, el nou codi civil continuava definint el matrimoni que només es podia realitzar entre un home i una dona. El portaveu de l'estat Xinhua va descriure el nou codi civil que garantia «una família i una societat harmoniosa». Això completa una transició de les dones de l'era que «les dones sostenien la meitat del cel» (en què, almenys retòricament, la Xina va ser una de les nacions més progressistes del món en termes de drets de les dones), cap a l'era dels «forts valors familiars per a una societat harmoniosa» (on la Xina és activament regressiva).
Les tradicions i les polítiques xineses
Les tradicions xineses més antigues que envolten el matrimoni incloïen molts passos rituals. Durant la dinastia Han, un matrimoni que no aportava un dot o un regal de compromís es considerava deshonrós. Només es realitzava el matrimoni després de l'intercanvi dels regals, i la núvia es traslladava a viure a la casa ancestral del nou marit. S'esperava que una esposa visquès amb tota la família del seu marit i que seguís totes les seves normes i creences. Moltes famílies van seguir els ensenyaments confucians sobre honorar als seus ancians. Aquests rituals van ser transmesos de pare a fill. Es van compilar llistes oficials de famílies, que contenien els noms de tots els fills i esposes. Les esposes que no tenien fills eren eliminades de les llistes de famílies. Quan moria el marit, l'esposa passava a ser part de la propietat de la família del seu cònjuge. Les famílies de les núvies podien negociar amb les famílies del marit per a recuperar les seves filles, però els seus fills es quedaven amb la família del seu marit.
John Engel, professor de recursos familiars a la Universitat de Hawaii, argumenta que la República Popular de la Xina va establir la Llei del matrimoni de 1950 per a redistribuir la riquesa i assolir una societat sense classes. La llei «estava destinada a causar ... canvis fonamentals ... dirigit a la revolució familiar per a destruir tots els patrons anteriors ... i construir noves relacions sobre la base de la nova llei i de nova ètica». Xiaorong Li, investigador de l'Institut de Filosofia i Polítiques Públiques de la Universitat de Maryland, afirma que la Llei del matrimoni de 1950 no només va prohibir les formes més extremes de subordinació de les dones i de l'opressió, sinó que van donar a les dones el dret a prendre les seves pròpies decisions matrimonials. La Llei del matrimoni va prohibir específicament el concubinat i els matrimonis quan una de les parts era impotent sexualment, patia una malaltia de transmissió sexual, la lepra o un trastorn mental. Diverses dècades després de la implementació de la Llei del matrimoni de 1950, la Xina encara s'enfronta a qüestions greus, especialment en el control de la població.
miniatura|Un certificat de matrimoni emès el 1970. El certificat subratllava que la parella es «casava voluntàriament» i d'acord amb la nova Llei del Matrimoni; a la dreta del certificat hi havia una part de la cita de Mao Zedong En un esforç continuat per controlar el matrimoni i la vida familiar, es va aprovar la Llei del matrimoni de 1980 i va ser promulgada el 1981. Aquesta nova llei del matrimoni va prohibir els matrimonis concertats i forçats, i va canviar el focus allunyat del domini dels homes els interessos dels nens i les dones. L'article 2 de la Llei del matrimoni de 1980 estableix directament: «Els drets legals i els interessos de les dones, els nens i els ancians estan protegits. S'ha de practicar la planificació familiar». Els adults, tant homes com dones, també van guanyar el dret al divorci legal. Lluitant contra la tenacitat de la tradició, l'article 3 de la Llei del matrimoni de 1980 va continuar prohibint el concubinat, la bigàmia i la poligàmia. L'article va prohibir els matrimonis comprats en què es paga un preu per la núvia o un dot. Segons Li, el negoci tradicional de la venda de dones per al matrimoni va tornar després que la llei donés a les dones el dret de seleccionar els seus marits. El 1990, 18.692 casos van ser investigats per les autoritats xineses. Tot i que la llei va prohibir en general l'entrega de diners o regals en els matrimonis concertats, els pagaments de preus de la núvia encara són habituals a les zones rurals, tot i que els dots s'han tornat més petits i menys habituals. A les zones urbanes, el costum del dot gairebé ha desaparegut. El preu de la núvia s'ha transformat en l'entrega de regals per a la núvia o la seva família. L'article 4 de la Llei del matrimoni de 1980 va prohibir l'ús de la compulsió o la interferència de tercers, indicant: «El matrimoni ha de basar-se en el total consentiment de les dues parts». Com Engel argumenta, la llei també va encoratjar la igualtat de gènere fent que les filles fossin tan valuoses com els fills, especialment com a assegurança durant la vellesa. L'article 8 estableix que «Després d'haver estat registrat un matrimoni, la dona pot convertir-se en membre de la família de l'home, o l'home pot esdevenir membre de la família de la dona, segons els desitjos acordats de les dues parts».
Més recentment hi ha hagut un augment dels matrimonis entre xinesos i estrangers a la Xina, molt més de dones xineses que d'homes xinesos. El 2010, gairebé es van registrar 40.000 matrimonis de dones xineses amb estrangers a la Xina. En comparació, es van registrar menys de 12.000 matrimonis d'homes xinesos amb estrangeres el mateix any.
Les segones esposes A la Xina tradicional, la poligàmia era legal, i tenir una concubina es considerava un luxe de famílies aristocràtiques. En 1950, la poligàmia va ser prohibida, però el fenomen de la «poligàmia de facto», o l'anomenada «segona esposa» (二奶 ; èrnǎi), ha resorgit en els darrers anys.
Quan la poligàmia era legal, les dones eren més tolerants als assumptes extramatrimonials del seu marit. En l'actualitat, les dones que descobreixen que el seu marit té una «segona esposa», és menys tolerant, ja que amb la nova Llei del matrimoni de 1950 pot demanar el divorci.
La sobtada industrialització a la Xina va reunir dos tipus de persones: treballadores joves i homes de negocis rics de ciutats com Hong Kong. Diversos homes de negocis rics van ser atrets per aquestes dones econòmicament dependents i van iniciar relacions conegudes com «mantenir una segona esposa» (en cantonès, bao yinai). Algunes dones migrants busquen homes per convertir-se en la seva segona esposa o en la seva amant. Hi ha molts pobles a la part sud de la Xina on viuen predominantment aquestes «segons esposes». Molts homes passen una gran quantitat de temps en aquests pobles, mentre que la seva primera esposa i família es queden a la ciutat. Les relacions poden variar d'entre les relacions sexuals ocasionals pagades fins a relacions a llarg termini.
Si una relació es desenvolupa més, algunes dones xineses deixen la seva feina i es dediquen completament a complaure a l'home. En aquestes situacions, les primeres esposes tenen dificultats i ho tracten de diferents maneres. Les dones que estan lluny dels seus marits no tenen moltes opcions. Fins i tot si les esposes es traslladen a la Xina continental amb els seus marits, l'home encara troba maneres de continuar les seves relacions extramatrimonials. Algunes dones segueixen el lema «un ull obert, amb l'altre ull tancat», fent entrendre als seus marits que les poden enganyar però que s'assegurin de practicar el sexe segur i no portin a casa els fills d'altres dones. Moltes primeres esposes minimitzen els afers del pare quan responen les preguntes dels fills sobre un pare que sovint és absent. Altres dones temen les seves situacions financeres i protegeixen els seus drets posant la casa i altres actius importants al seu nom. Aquestes situacions han creat molts problemes socials i legals. A diferència de les generacions anteriors de matrimonis concertats, aquesta moderna poligàmia és molt sovint voluntària.
Les dones a la Xina s'enfronten a pressions greus per casar-se, per part dels familiars i amistats. Hi ha un terme despectiu per a les dones que tenen més de 30 anys d'edat i encara no estan casades: sheng nu. Amb aquestes pressions per casar-se, algunes dones que tenen poques perspectives es converteixen en segones esposes. De vegades aquestes dones desconeixen completament que l'home ja estava casat.
Les segones esposes són sovint pobres i sense estudis, i són atretes per promeses d'una bona vida, però poden acabar amb molt poc si una relació acaba. Hi ha advocats que s'especialitzen en representar «segones esposes» en aquestes situacions.
El documental, Les segones esposes de la Xina, fa un cop d'ull als drets de les segones esposes i alguns dels problemes que enfronten.
Polítiques de divorci La Llei del matrimoni de 1950 va permetre a les dones poder iniciar un procediment de divorci.
Segons Elaine Jeffreys, només es van concedir sol·licituds de divorcis si estaven justificats per motius políticament adequats. Aquestes sol·licituds van ser mediades per organitzacions afiliades al Partit, en lloc de sistemes legals acreditats.