miniatura|Àpat principal en família Làpat principal és l'àpat més important del dia. A Catalunya és el dinar, es fa pels volts de migdia o a primeres hores de la tarda, i sol durar entre tres quarts d'hora i una hora. En algunes cultures occidentals i sobretot entre la gent més adinerada, l'àpat principal es va anar endarrerint progressivament del al fins a fer-se més tard, cap al vespre. Pels antics romans, la cena (o coena) era l'àpat més important del dia; començava a la tarda i podia prolongar-se fins ben entrada la nit.
Història Antiguitat En època d'Homer hi havia ja tres àpats, un desdejuni lleuger a l'alba, també anomenat ariston, el dinar al migdia anomenat deipnon, i el sopar quan es ponia el sol, que es deia dorpon. Aquest ordre dels àpats es va mantenir vigent fins l'època romana.
Als inicis de la República Romana hi havia un esmorzar o ientaculum, l'àpat principal s'anomenava cena, i després un ressopó o vesperna al vespre. Als darrers temps de la República l'àpat principal passà de ser la cena a la vesperna, i s'allargava.
De fet, durant els temps de l'antiga Roma, l'àpat principal es coneixia com un convivium, i era un esdeveniment important perquè els emperadors i senadors romans es reunissin i parlessin sobre els seus assumptes.
Època moderna Reflex del costum típic del , Lluís XIV feia l'àpat principal al migdia i sopava a les 22:00. Però a Europa, l'àpat principal es va començar a endarrerir durant el 1700, a causa de l'evolució de les pràctiques laborals, la il·luminació, la situació financera i els canvis culturals. L'hora de l'àpat principal de moda es va continuar ajornant gradualment durant el , a les dues i les tres de la tarda, i, el 1765, el rei Jordi III sopava a les 16:00, encara que els seus fills petits tenien l'àpat amb la seva institutriu a les 14:00 h, deixant temps per visitar la reina mentre es vestia per sopar amb el rei."The Conversation Piece: Scenes of fashionable life, London, 2009", at "Johan Joseph Zoffany (Frankfurt 1733-London 1810), Queen Charlotte (1744–1818) with her Two Eldest Sons c.1765" on the Royal Collection website. Però a França, Marie Antoinette, quan encara era Dauphine de França el 1770, va escriure que mentre al Château de Choisy la cort encara feia l'àpat principal a les 14.00 hores, ella el feia després del teatre cap a les 22.00 hores, abans d'anar a dormir a la 1:00 hores.citat a The Origins of Contemporary France: The ancient régime, by Hippolyte Taine, Bk2, ch.1, p. 110 in this edition
En l'època del Primer Imperi Francès, un viatger anglès a París va comentar l'«hàbit abominable de no fer l'àpat principal fins a les set del vespre».Ian Kelly, Cooking for Kings: the life of Antonin Carême the first celebrity chef, 2003:78. For guests of Talleyrand at the Château de Valençay, dinner under Carême was even later. Cap a l'any 1850, els menjars de classe mitjana anglesa eren al voltant de les 17:00 o les 18:00 hores, permetent als homes tornar de la feina, però hi va haver una pressió contínua perquè l'hora s'avancés, liderada per l'elit que no havia de treballar en els horaris establerts i, a mesura que els desplaçaments s'allargaven perquè les ciutats s'ampliaven. A mitjan el tema era una mena de camp de mines social, amb un element generacional. John Ruskin, una vegada que es va casar el 1848, va fer l'àpat principal a les 18:00, cosa que els seus pares pensaven «poc saludable». La senyora Gaskell menjava entre les 16:00 i les 17:00. El fictici Mr Pooter, un londinenc de classe mitjana baixa el 1888-89 i un comensal, quan eren les 17:00, va ser convidat pel seu fill a sopar a les 20:00, però «[ell] va dir que no volia fingir anar a la moda de la gent i que, per tant, volia fer l'àpat principal abans».
La novel·la satírica Living for Appearances (1855) de Henry Mayhew i el seu germà Augustus comença amb les opinions de l'heroi sobre la qüestió. Fa l'àpat a les 19:00 i sovint es queixa «del costum repugnant i de comerciant de sopar d'hora», per exemple a les 14:00. L'«hora reial» considera que són les 20:00, però no aspira a això. Li diu a la gent: «Digues-me quan menges i et diré què ets».
Època contemporània El dinar o el sopar, amb el significat que se li dona en català, és normalment l'àpat més gran del dia a la majoria de les cultures occidentals. Els àpats anteriors solen anomenar-se esmorzar, i en algunes cultures l'hora del te.
La divisió entre els diferents significats d'"àpat principal" no es basa ni en la geografia ni en la classe socioeconòmica. Fer aquest àpat al migdia és més freqüent per la gent de la classe treballadora, com per exemple a les Midlands angleses, al nord d'Anglaterra i al cinturó central d'Escòcia. Hi ha altres denominacions puntuals que també es refereixen a un àpat principal en determinats dies especials, com ara un banquet, el sopar de Nadal o el sopar d'Acció de Gràcies. Aquests àpats són especials, i per remarcar-ho sovint es divideixen en tres o més plats, sovint precedits per aperitius i acabats amb les postres.
Horaris típics i plats Dos dels aspectes indicatius d'un àpat principal són l'horari i el tipus de menjar.
Portugal A Portugal es dina i sopa més aviat que a l'estat espanyol. Els restaurants obren de 12:00-15:00 per a dinar i 19:00-23:00 per a sopar. El menjar es pot consultar a la gastronomia de Portugal. Són famosos els plats de bacallà, els arrossos i els dolços.
Itàlia 7.00 a 10.00. Esmorzar (colazione). Esmorzar lleuger. Cafè o cafè amb llet i un dolç. 12.30 a 14.30. Dinar (pranzo). Vegeu Gastronomia d'Itàlia. 19.30 a 22.00. Sopar (cena).
França Horaris de restaurants. Dinar entre 12 i 13 hores. Sopar entre 19:30 i 21:00. Per a consultar alguns plats típics de l'àpat principal es pot consultar la Gastronomia de França.
Brasil Al Brasil, l'àpat principal és el dinar (almoço), que comença a servir-se habitualment a migdia. És habitual menjar un prato feito, una mena de plat combinat que inclou un tall de carn, l'arròs, els fesols i una mica d'amanida. Els sopars (janta) són més lleugers i hi ha força diferència en l'horari dels sopars a casa (a partir de les 18h) i els que es fan en restaurants, que acostumen a servir-se vora les 20h.
Utilitat La primera utilitat de l'àpat principal és la nutrició humana bàsica, però no la més important. L'àpat principal és també una realitat psicològica, tant des del punt de vista individual, ja que permet el descans d'altres tasques i afavoreix l'estabilitat emocional, com sobretot des de la perspectiva social, comunitària, ja que suposa un moment òptim per a les relacions socials. En l'àpat principal hi ha també una ritualitat que ressalta la importància dels diversos elements que comprèn aquesta activitat humana. "Menjar plegats ha estat considerat i viscut com una de les expressions més preuades de la comunió, de la comunitat i de la comunicació de l'ésser humà", segons el filòsof Joan Crles Mèlich.
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Acompanyament (menjar) Aliment Brunch Entremès (plat) Hora del te Migdiada Plat combinat Snack
Categoria:Àpats