Hans Josef Maria Globke (Düsseldorf, 10 de setembre de 1898 - Bonn, 13 de febrer de 1973) va ser un advocat administratiu alemany, membre del ministeri de l'Interior prussià i del Tercer Reich, coautor i comentarista de les Lleis racials de Nuremberg i funcionari ministerial responsable de l'ordenança antisemita contra el canvi de nom durant l'època del nacionalsocialisme i de 1953 a 1963 cap de la Cancelleria Federal sota la direcció del canceller Konrad Adenauer.
Globke és l'exemple més destacat de la continuïtat de l'elit administrativa des del Tercer Reich fins a la primera República Federal d'Alemanya. A l'era Adenauer, com a «eminència gris» i confident més proper del canceller, va ser responsable de la política de personal, el treball del gabinet, l'establiment i control del BND i la protecció de la Constitució, així com les qüestions relatives a la direcció del partit de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU). Durant la seva vida, el seu compromís amb la dictadura nacionalsocialista només es coneixia parcialment. Va ser atacat reiteradament al seu país i a l'estranger, però sempre va ser protegit pel govern federal, el BND i la CIA.
La vida Origen i estudis (1898 a 1929) Globke va néixer a Düsseldorf el 1898, fill d'un majorista de teles. La família es va traslladar a Aquisgrà poc després del naixement de Hans Globke. Després de graduar-se del Kaiser-Karls-Gymnasium, el 15 de novembre de 1916 va entrar al servei militar. Va servir al Regiment d'artilleria de camp 56 del front occidental fins al final de la guerra.pdf (S. 12 f.)
Immediatament després del final de la guerra, Globke va estudiar dret i ciències polítiques a les universitats de Bonn i Colònia del 1919 al 1921. El 21 de maig de 1921 va aprovar el primer examen de dret. Va ser membre de la fraternitat catòlica Bavaria Bonn. Globke es va doctorar el maig de 1922 a la Universitat de Giessen amb "Die Immunität der Mitglieder des Reichstages und der Landtage" ("La immunitat dels membres del Reichstag i dels parlaments estatals"). El 1922 es va unir al Partit de Centre com a catòlic practicant, al qual va pertànyer fins a la seva dissolució, el juliol de 1933.
Globke es va convertir en assessor judicial a l'abril de 1924. A partir del 4 de maig de 1925 va treballar per a l'administració policial a Aquisgrà; l'1 de març de 1925 va ser nomenat assessor del govern prussià (funcionari vitalici) i, per tant, va passar a l'administració interna de l'Estat.
Inici de la seva carrera com a funcionari ministerial (1929 a 1933) El 29 de novembre de 1929, Globke va ser nomenat Conseller del ministeri de l'Interior prussià. Allà va treballar en temes com ara oficines de registre, canvis de nom, qüestions del Sarre, desmilitarització de Renània i les conseqüències del tractat de pau de Versalles, entre d'altres.
El novembre de 1932, sota la direcció de Globke, es va crear una ordenança i una circular del ministeri de l'Interior prussià sobre drets al nom, i al desembre les directrius d'aplicació corresponents. El seu objectiu era que els jueus no poguessin descartar un cognom considerat jueu.
Globke va tenir un paper decisiu en aquest tractament desigual als jueus que va tenir lloc a la fase final de la República de Weimar. La República Democràtica Alemanya (RDA) va considerar en la seva investigació i la jurisprudència que això era la fase prèvia de la discriminació del dret al nom de l'època del nacionalsocialisme i va entendre que era una mostra de la tendència de Globke cap a l'antisemitisme.Michael Wagner-Kern: Staat und Namensänderung. Die öffentlich-rechtliche Namensänderung in Deutschland im 19. und 20. Jahrhundert (= Beiträge zur Rechtsgeschichte des 20. Jahrhunderts. Band 35). Mohr Siebeck, Tübingen 2002, S. 214–222.
Globke durant l'era nazi (1933 a 1945) miniatura|Comentari de la Llei de ciutadania del Reich Després que els nazis arribessin al poder a principis de 1933, Globke va participar en la redacció d'una sèrie de lleis destinades a la Gleichschaltung del sistema legal de Prússia amb el Reich. El 1 de desembre de 1933 fou nomenat membre del Consell Superior del Govern. Globke va declarar més tard que aquesta promoció s'havia ajornat temporalment prèviament a causa dels seus dubtes, coneguts al ministeri, sobre la legalitat de l'anomenat Preußenschlag del 1932.
Després de la unió del ministeri de l'Interior prussià amb el ministeri de l'Interior del Reich, Globke va ser nomenat assessor del recentment format ministeri de l'Interior del Reich i de Prússia dirigit pel ministre Wilhelm Frick a partir de l'1 de novembre de 1934, on va treballar fins al 1945. El juliol de 1938 Globke va ser promogut per última vegada durant l'era nazi, aquesta vegada al Ministerialrat.
El 1934 es va casar amb Augusta Vaillant. La parella va tenir dos fills i una filla.Susanne Wirtz: Biografie Hans Globke in: LeMO-Biographien, Lebendiges Museum Online, Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland
Mesures per a l'exclusió i la persecució dels jueus A partir de 1934, Globke fou el principal responsable dels canvis de nom i de les qüestions d'estat civil; a partir de 1937 es va afegir la responsabilitat de les qüestions internacionals a l'àmbit de la nacionalitat i els contractes d'opcions. Com a co-conseller, també va tractar "qüestions racials generals", "immigració i emigració" i qüestions relacionades amb l'antisemita "llei de protecció de la sang". El treball de Globke també va incloure la preparació d'esborranys i avantprojectes de lleis i reglaments. En aquest sentit, va tenir un paper destacat en la preparació de la Primera Ordenança de la Llei de Ciutadania del Reich del 14 de novembre de 1935, la Llei de protecció de la salut hereditària del poble alemany de 18 d'octubre de 1935 i la Llei d'estat civil (3 de novembre de 1937). Globke va ajudar a concebre la "J" que s'estampava a passaports per jueus.Vgl. Strecker (Hrsg.): Dr. Hans Globke. Aktenauszüge, Dokumente. Hamburg 1961, S. 144 ff. miniatura|Projecte de Hans Globke d'una llei antijueva sobre el canvi de noms familiars de 10 de desembre de 1937. Va ser responsabilitat de Globke preparar comentaris i explicacions legals sobre les seves àrees de responsabilitat. El 1936, juntament amb el seu superior, el secretari d'Estat Wilhelm Stuckart, va publicar el primer comentari sobre les Lleis de Nuremberg i les seves ordenances d'aplicació. Això va resultar especialment influent per a la interpretació de les Lleis de Nuremberg perquè se li va donar un caràcter oficiós. Inicialment, Globke només havia de fer comentaris sobre qüestions de dret matrimonial. Stuckart volia fer-se càrrec de la part restant ell mateix, però va caure malalt durant molt de temps, de manera que Globke va haver d'escriure el comentari de Stuckart / Globke pel seu compte. Stuckart només va escriure una àmplia introducció.Erik Lommatzsch: Hans Globke und der Nationalsozialismus. Eine Skizze. (PDF) In: Konrad-Adenauer-Stiftung (Hrsg.): Historisch-politische Mitteilungen. Band 10, 2003, S. 95–128. En aquest context, els advocats defensors posteriors de Globke van assenyalar que Globke no es pot fer responsable de l'elecció racista de Stuckart de les paraules i que el comentari jurídic de Globke va interpretar les Lleis de Nuremberg de manera estricta en comparació amb els comentaris posteriors. En casos individuals, especialment en els anomenats matrimonis mixtos, això es va demostrar que era favorable per als afectats.Marius Hetzel: Die Anfechtung der Rassenmischehe in den Jahren 1933–1939. Die Entwicklung der Rechtsprechung im Dritten Reich. Anpassung und Selbstbehauptung der Gerichte. Mohr, Tübingen 1997, S. 146–148.
En els seus comentaris, però, Stuckart i Globke van ampliar el concepte de relacions sexuals de manera molt àmplia i, per tant, desavantatjós per als afectats: els tribunals no només van castigar les relacions sexuals reals, sinó que també “actes similars al coit, per exemple, l'onanimse mutu". A causa de la "profanació racial" definida per Globke, un total de 1911 persones van ser condemnades per veredictes oficials, és a dir, per sentències legals fins al 1940 (no s'inclouen els atacs d'altres institucions nazis com Gestapo, etc.).Hans-Ulrich Wehler: Der Nationalsozialismus. Bewegung, Führerschaft, Verbrechen. Verlag C. H. Beck, München 2009, S. 138 f. miniatura|Globke, Wilhelm Frick i Wilhelm Stuckart, 1941 a Eslovàquia Globke també va escriure la llei sobre el canvi de cognoms i noms del 5 de gener de 1938, l'ordenança de canvi de nom del 17 d'agost de 1938 i les normes d'aplicació associades.Erik Lommatzsch: Hans Globke (1898–1973). Beamter im Dritten Reich und Staatssekretär Adenauers. Campus, Frankfurt am Main 2009 , S. 75. Això va comportar que els jueus que no tenien cap dels noms en una llista adjunta havien d'afegir un segon nom al seu propi nom: "Sara" per a dones i "Israel" per a homes. La llista de noms personals masculins començava amb Abel, Abieser, Abimelec, Abner, Absalom, Acab, Ohazies, Ahasver, etc. Alguns dels noms de la llista eren ficticis o elegits de forma controvertida. No és clar si això es deu a la intenció de degradar encara més els jueus, o si es deu a errors i inexactituds. Com que els noms de sants cristians estaven especialment estesos entre els jueus alemanys de l'època, noms com "Isidor" (el nom del pare de l'església Isidor de Sevilla o de Sant Isidor de Madrid - el patró de moltes esglésies de poble d'Alemanya del sud) també es van afegir a la llista.Saul Friedländer, Martin Pfeiffer (Übers.): Das Dritte Reich und die Juden. Beck, München 2007, S. 276. Amb aquest registre de la població jueva, Globke va crear els requisits administratius previs per a l'Holocaust que va començar a finals de 1941.
Globke era plenament conscient que aquestes pautes es van radicalitzar fins que la minoria jueva va ser aniquilada. En el judici de Wilhelmstrasse, va declarar com a testimoni de l'acusació contra l'acusat Stuckart i va declarar al respecte que sabia "que els jueus eren assassinats en massa". Sabia que "en aquell moment es perseguia sistemàticament l'extermini dels jueus", tot i que va afirmar amb reserves que "no que s'apliqués a tots els jueus. "
Activitat durant la guerra (1939 a 1945) Quan va començar la guerra, Globke també era responsable de les noves fronteres imperials alemanyes a l'oest al Ministeri de l'Interior del Reich. Per a això va fer diversos viatges a zones conquerides. Com sospita l'historiador Peter Schöttler, probablement també va ser l'autor d'un memoràndum a Hitler el juny de 1940 amb el qual Stuckart va proposar l'extensa annexió de zones franceses i belgues de l'est, que hauria suposat la deportació d'uns 5 milions de persones.Peter Schöttler: Eine Art „Generalplan West“: Die Stuckart-Denkschrift vom 14. Juni 1940 und die Planungen für eine neue deutsch-französische Grenze im Zweiten Weltkrieg. In: Sozial.Geschichte. N.F. 18, Nr. 3, 2003, S. 88, 92 f. und 106. miniatura|Hanns Ludin, Globke (esquerra darrere de Frick) i Frick, Bratislava, Eslovàquia, setembre de 1941 A principis de setembre de 1941, Globke va acompanyar el ministre de l'Interior Frick i el secretari d'Estat Stuckart en una visita oficial a Eslovàquia, que llavors era un estat satèl·lit del Reich alemany. Poc després d'aquesta visita, el govern d'Eslovàquia va enunciar la introducció de l'anomenat codi jueu, que va crear la base legal per a les posteriors expropiacions i deportacions de jueus eslovacs. El 1961 Globke va negar qualsevol connexió entre els dos esdeveniments i l'al·legació que havia contribuït a la creació del codi. De fet, no se n'han trobat mai proves clares.Jürgen Bevers: Der Mann hinter Adenauer. Hans Globkes Aufstieg vom NS-Juristen zur Grauen Eminenz der Bonner Republik. Christoph Links Verlag, Berlin 2009, S. 44 f.
Segons documents de la CIA, Globke també podria haver estat responsable de la deportació de 20.000 jueus del nord de Grècia als camps d'extermini alemanys de Polònia.