Coonskin és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ralph Bakshi, estrenada l'any 1975.
La pel·lícula integra acció en viu i animació. Explica la història d'un conill, una guineu i uns afroamericans que assoleixen el cim d'una organització criminal a Harlem i s'enfronten a policies corruptes, a estafadores i a la màfia. La pel·lícula és protagonitzada per Philip Michael Thomas, Charles Gordone, Barry White i Scatman Crothers, els quals apareixen tots tant a les seqüències d'acció en viu com a les animades. Coonskin fa referència a diversos elements de la cultura afroamericana, des dels contes tradicionals africans fins al treball del dibuixant George Herriman, i, entre uns altres, satiritza estereotips racistes, així com el gènere blaxploitation i les pel·lícules Canción del sur i El padrí.
Originalment produïda sota els títols Harlem Nights i Coonskin No More, Coonskin va ser objecte de controvèrsia abans de la seva estrena als cinemes quan el Congrés per a la Igualtat Racial (Congress of Racial Equality) va criticar el seu contingut per ser racista. En estrenar-se, la companyia Bryanston li va donar una distribució limitada, i va rebre crítiques negatives. Més tard es va reestrenar amb els títols Bustin' Out i Street Fight. Amb el temps Coonskin ha estat reevaluada. Una crítica en el New York Times va dir que Coonskin podria ser l'obra mestra de Ralph Bakshi. Bakshi ha declarat que la considera la seva millor pel·lícula.
Argument En el sud, Sampson i Preacherman (el predicador del lloc) planegen la fugida del seu amic Randy de la presó. Mentre van allí a tota velocitat, una barricada els deté i hi ha un tiroteig amb la policia. Mentrestant, Randy i el seu company de cel·la anomenat Pappy escapen de la presó i esperen a Sampson i Preacherman, que van a ajudar-los a sortir. Durant l'espera, Randy escolta a Pappy explicar una història sobre tres personatges que s'assemblen a Randy i els seus amics. La història de Pappy es desenvolupa en seqüències d'animació contra un fons d'acció en viu (que inclou fotografies i seqüències filmades).
Germà Conill, germà Ós i predicador Guineu es veuen obligats a fer les maletes i sortir del sud després que el banc s'apodera de la seva casa i la ven a un home que la converteix en un bordell. El trio es trasllada a Harlem, la llar de tot home negre. Quan arriben, Conill, Ós i Guineu descobreixen que no és el que esperaven. Es troben amb un estafador anomenat Simple Salvador, un fals capdavanter revolucionari que diu ser el cosí de Jesús Negro, i que ell els dona als seus seguidors la fortalesa per matar als blancs. En un espectacle vistós a la seva església, Salvador dramatitza el tractament brutal que rep a mans dels símbols d'opressió dels negres, representats per imatges de John Wayne, Elvis Presley i Richard Nixon, abans de demanar donacions als seus feligresos. Quan Conill tracta d'advertir a la multitud, Salvador ordena que ho matin. Una vegada que Conill enganya als seus assassins —en una paráfrasis del conte sobre Germà Conill i l'esbarzer, ell i Ós maten a Salvador. Això li permet a Conill apoderar-se de l'organització delictiva de Salvador, així posant-se en camí de convertir-se en el cap de tot el crim organitzat en Harlem. Però primer ha de desfer-se d'altres oponents. Els antics socis de Salvador li informen a Conill que si ell no pot matar als seus oponents, ells el mataran a ell.
Conill primer s'enfronta a Madigan, un policia blanc virulentament racista i homòfob, recaptador de la màfia, que demostra el seu menyspreu pels afroamericans en diverses maneres, incloent la seva negativa a banyar-se abans de reunir-se amb ells —ell creu que no val la pena. Madigan s'assebenta que Conill s'ha estat apoderant dels seus suborns; a ell i els seus sequaços, Ruby i Bobby, els porten a un club nocturn anomenat El Rabo Blanco. Una ballarina de striptease negra ho distreu mentre algú posa un terròs d'LSD en la seva beguda, i se les hi enginyen perquè Madigan, sota la influència de la beguda, tingui relacions sexuals amb un home gai molt amanerat. Després li posen la roba típica d'una mammy, li ensutgen la cara i ho treuen a empentes per la porta posterior del club, on Madigan descobreix que Ruby i Bobby estan morts. Mentre es recupera dels efectes de la droga, dispara la seva arma a l'atzar, i és assassinat a trets per la policia després de disparar a un dels agents.
L'objectiu final de Conill és el Padrí, que viu al metro amb la seva esposa i els seus fills gais. El que rep l'ordre de matar a Conill és el seu únic fill heterosexual, Sonny. Quan aquest arriba al club nocturn de Conill amb la cara ensutjada i vestit amb la roba típica dels personatges en els xous de minstrel, Conill li dispara diverses vegades i després Sonny mor en una explosió causada per un xoc automobilístic. El seu cos és cremat i portat a la seva llar, on la mare plora sobre les seves cendres. Ós està en un dilema: romandre al costat de Conill o començar una nova vida lliure de crim. Ós decideix buscar a Guineu per demanar-li consell. En arribar al bordell recentment adquirit per Guineu, Ós es casa amb una noia que ell, Guineu i Conill havien conegut durant la baralla amb els homes de Salvador. Assessorat per Guineu, Ós es converteix en un boxador per a la màfia. Durant una de les baralles d'Ós, Conill instal·la una imitació de si mateix feta de quitrà. Quan els mafiosos s'alternen per apunyalar-ho, es queden pegats. Conill, Ós, Guineu i l'altre boxador surten corrent del ring de boxa i hi ha una explosió. La part d'acció en viu de la història acaba amb Randy i Pappy; aquests escapen de la presó mentre diversos policies blancs els disparen, però aconsegueixen escapar amb vida.
La trama principal de la pel·lícula està intercalada amb vinyetes animades que mostren a Miss Amèrica, una noia blanca, rossa, amb bust prominent, que representa la personificació dels Estats Units. En cadascuna d'aquestes curtes escenes, ella sedueix a un home afroamericà i després el mata.
Repartiment Philip Michael Thomas - Randy Barry White - Sampson Charles Gordone - Preacherman Scatman Crothers - Pappy
Veus Philip Michael Thomas - Germà Conill Barry White - Germà Ós Charles Gordone - Predicador Guineu Scatman Crothers - Old Man Bone, veus addicionals Danny Rees - Pallasso Buddy Douglas - Àrbitre Jim Moore - Mim Al Lewis – El Padrí Richard Paul - Sonny Frank de Kova - Madigan Ralph Bakshi - Policia amb megàfon
Història de la producció Poc després que Ralph naixés en Haifa, Palestina, els Bakshis es van mudar a un barri habitat en la seva majoria per afroamericans i jueus en la secció de Brooklyn anomenada Brownsville, a la ciutat de Nova York. Més tard, a l'abril de 1947, el pare i l'oncle de Ralph van viatjar a Washington D.C. a la recerca de noves oportunitats de negocis, i la família es va mudar a un edifici en Foggy Bottom, un barri completament negre. Ralph recorda que «Tots els meus amics eren negres, tota la gent amb la qual fèiem negocis era negra, l'escola de davant era negra. Tot estava segregat, així que tot era negre. Jo anava a veure pel·lícules negres; les noies negres s'asseien a la meva falda. Anava a festes de negres. Jo era un noi negre més en la quadra. No hi havia problema!».
Com Bakshi sentia que no era just que ell hagués de caminar diversos quilòmetres cada dia per assistir a l'escola primària Greenleaf mentre que els seus amics assistien a escoles segregades, li va preguntar a la seva mare si podia anar a escola amb ells, i ella va estar d'acord. Bakshi era l'únic estudiant blanc a l'aula. La majoria dels estudiants no tenien cap problema amb la presència de Bakshi a l'escola, però el mestre li va demanar consell al director, qui va cridar a la policia. Sospitant que els blancs segregats s'amotinarien si descobrien que un estudiant blanc assistia a una escola negra, els policies van treure a Bakshi del saló de classes. Mentrestant, el pare de Ralph havia estat experimentant atacs d'ansietat i estrès. En uns pocs mesos la mare de Ralph va vendre la seva botiga i la família va tornar a Brownsville, on rares vegades parlaven d'aquests esdeveniments.
Aquestes experiències van tenir un fort impacte en Bakshi, i el van portar a crear Coonskin, una pel·lícula satírica lliurement basada en els contes del Tio Remus. Mentre Heavy Traffic estava en producció, Bakshi va conèixer i es va fer amic instantàniament del productor Albert S. Ruddy durant una projecció del Padrí, i li va proposar produir Harlem Nights. Quan Steve Krantz, el productor tant de Heavy Traffic com de l'òpera primera de Bakshi, El gato Fritz, es va assabentar que Bakshi treballaria amb Ruddy, Krantz li va impedir tornar a l'estudi. Després de dues setmanes, Krantz li va demanar que tornés per acabar el film. En 1973, la producció d'Harlem Nights va començar, originalment amb Paramount Pictures (on Bakshi havia treballat com a cap de l'estudi d'animació) com a distribuïdora de la pel·lícula. Bakshi va contractar a diversos animadors negres per treballar a Harlem Nights, incloent artistes de grafiti, en una època en què els principals estudis d'animació en general no contractaven animadors negres. La producció va concloure aquest mateix any.
Paramount Pictures va contractar a un representant afroamericà per supervisar la producció. Durant aquesta, la pel·lícula va tenir diversos títols, incloent Harlem Days i Coonskin No More. El títol Coonskin va ser triat per Ruddy. Bakshi estava nerviós pel títol. En una reunió de producció, el representant va proposar canviar-ho; Bakshi estava a favor perquè volia que la pel·lícula tornés al seu títol original; Ruddy va insistir en el seu títol preferit i li va ordenar al representant que sortís de la seva oficina.
Tema i estil Coonskin utilitza una varietat de caricatures racistes que provenen del minstrel i de la iconografia darky, incloent els estereotips que apareixen en pel·lícules i dibuixos animats de Hollywood, presentats amb la intenció de satirizar el racisme del material, no de reforçar-ho. Bakshi tractava d'atacar els estereotips reflectint-los directament, i per aquesta raó va rebutjar els primers dissenys en què Germà Conill, Germà Ós i Predicador Guineu s'assemblaven als personatges d'El vent entre els salzes. En el llibre That's Blaxploitation! Roots of the Baadasssss 'Tude (Rated X by an All-Whyte Jury), Darius James escriu que «Bakshi vomita la bilis iconogràfica d'una cultura racista en l'estúpida, inflada cara d'aquesta; després es neteja la barbeta i somriu a l'estil d'Harry el brut. […] Ell subvierte el context de tota la iconografia racista dels afroamericans que Hollywood ha produït a través d'una sèrie de veloces corts d'edició que amalgamen material original i d'arxiu». La pel·lícula inclou així mateix retrats igualment exagerats de meridionals blancs, italians i homosexuals, també presentats en un context satíric. La representació de personatges jueus es deriva dels estereotips que apareixien en la propaganda nazi, incloent la pel·lícula El jueu etern. Segons Bakshi, encara que el productor Albert S. Ruddy estava «d'acord» amb la sàtira, semblava que ningú sabia realment el que Bakshi es portava entre mans mentre treballava en el film. «Tothom pensava que la pel·lícula anava a ser antinegra. Jo volia que fos antidiota».