Una audició és una actuació de mostra d'un actor, cantant, músic, ballarí o un altre intèrpret. Normalment l'intèrpret mostra el seu talent a través d'una peça de solista memoritzada i assajada o bé representant una obra o peça donada a l'intèrpret a l'audició o poc abans. En alguns casos, com per exemple amb un model o un acròbata, es pot demanar a l'individu que demostri una sèrie d'habilitats professionals. Es pot demanar als actors que presentin un monòleg. Els cantants interpretaran una cançó en un context de música popular o una ària en un context clàssic. Un ballarí presentarà una rutina en un estil específic, com ara el ballet, el claqué o el hip-hop, o mostrarà la seva capacitat per aprendre ràpidament una dansa coreografiada. anàloga a una entrevista de treball al mercat laboral habitual. En una audició, l'empresari prova la capacitat del sol·licitant per satisfer les necessitats del lloc de treball i avalua fins a quin punt l'individu prendrà instruccions i afrontarà els canvis. Després d'algunes audicions, després que l'intèrpret hagi demostrat les seves habilitats en un determinat estil d'actuació, el tribunal pot fer algunes preguntes que s'assemblen a les que s'utilitzen en les entrevistes de treball estàndard (per exemple, sobre disponibilitat).
Les audicions són necessàries per moltes raons al món de les arts escèniques. Sovint, les empreses o grups que fan servir fan audicions per seleccionar artistes per a propers espectacles o produccions. Una audició per a una oportunitat de representació pot ser per a una única representació (per exemple, fer un monòleg en un club de comèdia), per a una sèrie o temporada d'actuacions (una temporada d'una obra teatral de Broadway) o per a un treball permanent a l'organització que realitza (per exemple, una orquestra o un grup de ball). Les audicions per representar oportunitats poden ser per a organitzacions aficionades, escolars o comunitàries, en aquest cas normalment no es pagarà als intèrprets. A més, les audicions s'utilitzen per seleccionar o seleccionar candidats per entrar a programes d'entrenament (escola de ballet o escola de circ); programes universitaris (B.Mus, M.Mus, MFA en teatre); beques i ajuts relacionats amb el rendiment; o bé per ser representat per una agència de talent o agent individual.
Actors miniatura|Per als actors, els monòlegs i els discursos són la "targeta de presentació" que utilitzen per demostrar les seves habilitats als directors de càsting. Per als actors de teatre, cinema i televisió, l '"audició és un procés sistemàtic en què els professionals del sector prenen decisions finals de càsting. Els professionals de la indústria poden consistir en directors de càsting, productors, directors o representants d'agències ". Al cinema i a la televisió, l'audició s'anomena prova de pantalla i es filma de manera que el director o director del càsting pugui veure com apareix l'actor a la pantalla. Les audicions s'anuncien en els principals mitjans de comunicació (com ara diaris o ràdios), revistes i butlletins de la indústria (per exemple, les audicions per a músics s'anuncien al butlletí de notícies de la Federació Americana de Músics), llocs web d'audicions i a través d'agències de talent / càsting. Alguns intèrprets contracten un agent per poder aprofitar les connexions de l'agent amb directors de càsting i companyies d'arts escèniques. No obstant això, l'agent s'endurà una reducció (sovint del 10 al 20%) dels guanys de l'intèrpret. Tot i que el talent d'un actor inclou criteris crucials en el procés de càsting, es presta una atenció gairebé igual al "tipus" d'un actor (una combinació de personalitat, aparença i intuïció general de càsting) segons calgui per a una producció particular.
Els actors que seleccionen una peça d'audició poden seleccionar un monòleg d'un personatge proper a la seva edat. Poden portar roba neutra que permeti la llibertat de moviments. Els auditors poden evitar superar el límit de temps indicat. Per convenció, alguns actors opten per no dirigir el seu discurs al tribunal d'audició si fan una audició a l'escenari. En alguns casos, el tribunal d'audició pot sol·licitar que l'auditori interactuï amb ells (per exemple, un director pot demanar a l'actor que parli les línies mentre mira directament al director). Un actor que fa una audició pot escalfar-se abans de l'audició, com ho faria un atleta, tot i que amb un actor, un escalfament pot incloure exercicis vocals a més d'estirar. Igual que amb qualsevol entrevista fora del món de les arts escèniques, un auditor pot vestir-se bé. Fins i tot si l'auditor no té roba cara, es pot acceptar roba senzilla si és neta i de bona qualitat. Els auditors saben que els directors de càsting també es plantegen "si l'actor serà fàcil de treballar o no, que sàpiguen el que fan i que puguin agafar bé la direcció".
Les peces d'audició no sempre provenen de l'espectacle pel qual s'està considerant l'actor; un actor que vulgui ser escollit a Hamlet no pot fer un monòleg d'aquesta obra. La majoria dels intèrprets tenen una sèrie de peces d'audició i seleccionen alguna cosa adequada; un actor que faria proves per a Hamlet tindria a punt un monòleg dramàtic shakespearià i no interpretaria un monòleg d'una comèdia d' Oscar Wilde o d'un dramaturg contemporani. Algunes audicions impliquen llegir en fred o interpretar un guió que l'actor no coneix. Les audicions sovint comporten monòlegs o discursos, però no sempre. En alguns casos, es demana a un auditor que llegeixi una escena (amb una segona persona que llegeixi l'altre personatge).
Per a la majoria de les audicions, s'espera que els auditors portin una fotografia professional de 8 x 10 anomenada “cop al cap” i un currículum que indiqui la seva experiència i formació com a actor. Els actors poden portar còpies addicionals del pla i reprendre el cap, en cas que hi hagi membres addicionals de l'equip de càsting presents a l'audició. L'agent o empresa de càsting pot "tornar a trucar" a un auditor dies, setmanes o fins i tot mesos després de l'audició inicial per a una segona audició. En una audició important per a una empresa professional, els terminis es compleixen estrictament. Es pot donar un moment a un intèrpret de teatre musical per indicar el tempo a l'acompanyant de piano i indicar el seu nom i número d'audició al tauler d'audició. Aleshores, un cop l'auditori comença a actuar o a cantar, el rellotge comença a funcionar. Un zumbador sona quan s'acaba el límit de temps, que pot ser d'un minut i mig, dos minuts o tres minuts, segons la companyia. En aquest punt, s'espera que l'auditat s'aturi i marxi per alliberar l'escenari del proper auditor.
Just abans de l'audició, el director de càsting pot donar noves instruccions que no figuraven a la publicitat; per exemple, a causa de restriccions de temps, el límit de temps per als monòlegs es pot reduir a la meitat o es poden reduir les seleccions vocals. Els actors saben que és important que segueixin aquestes instruccions d'última hora i que no es vegin "desequilibrats" per aquests canvis. En una audició, un director pot demanar canvis en el lliurament de les línies o en altres aspectes de la representació. L'objectiu pot ser veure si l'auditat és versàtil o perquè el director no està d'acord amb l'enfocament inicial utilitzat per l'auditor. En qualsevol dels dos casos, el comportament de l'auditor és important; si l'auditor és cooperador en fer els canvis, demostra que serà fàcil treballar amb ell. Si es proporciona un guió prèviament, els actors sovint intenten memoritzar el màxim possible, ja que això demostra que han preparat i els permet mirar cap amunt del guió i mostrar més les seves expressions facials.
Les audicions de cinema són diferents de les de teatre. Per a les audicions de pel·lícules, els actors i les actrius tenen "costats" que sovint són algunes pàgines del guió amb els papers per als quals estan provant. Aquests bàndols es donen sovint als actors 1-3 dies abans de l'audició.
El 2015, la disponibilitat generalitzada de càmeres de vídeo relativament econòmiques ha fet possible la realització de gravacions de vídeo d'audicions. Per trobar el seu talent, els directors de càsting poden sol·licitar audicions de vídeo a actors i actrius d'un estat o país diferent.
Música Música popular Instrumentistes miniatura|200x200px|Es pot demanar a un baixista que faci una audició per a una banda de pop que toqui línies de baixos de diferents estils. En alguns estils de música, com ara les bandes escèniques orientades al jazz, es pot demanar als instrumentistes que vegin la lectura de música impresa a diversos nivells de dificultat. En grups de jazz, es pot demanar als auditors que interpretin peces estàndard (per exemple, un estàndard de jazz com ara "Ara és el temps") amb un conjunt. De la mateixa manera, en una banda de rock o blues, es pot demanar als auditors que toquin un estàndard de rock o blues. Es demanarà a un auditor per a un rol de secció rítmica (guitarra rítmica, baix elèctric, bateria, etc.) que toqui una sèrie d'estils o sentiments estàndard que s'utilitzen en un estil determinat. Per exemple, a un bateria que sol·liciti tocar en una banda de jazz se li pot demanar que toqui una balada lenta, un "estàndard" mitjà i un estil de swing amb ritme elevat. Es pot demanar a un baixista que faci una audició per a una banda de pop que toqui amb una Bassline estil Motown, una línia sincopada de funk "bufetant" dels anys 70 i una línia de baix estil reggae. Es pot esperar que una persona que faci una audició per a un paper com a membre de la secció rítmica en alguns estils de música pugui demostrar la seva capacitat per actuar com a cantant secundari.
Un intèrpret que provi un paper d'instrument solista o “principal” normalment realitzarà solos preparats que mostrin una gran varietat d'habilitats, inclosa la capacitat d'interpretar una melodia amb sensibilitat i expressió; la capacitat de reproduir passatges virtuosos; i, en alguns estils (per exemple, jazz de fusió o blues), la capacitat d'improvisar una melodia sobre una progressió d'acords. En alguns gèneres populars, es fa relativament menys èmfasi en la "presència escènica" i el moviment a l'escenari, com ara el jazz clàssic o la música country tradicional dels anys cinquanta. En aquests estils, se centra més el so de la música i l'expressivitat de l'intèrpret amb la seva veu o instrument. En altres gèneres, com el " shred de guitarra " del heavy metal o el punk hardcore, pot ser molt important que un intèrpret pugui moure's de manera dramàtica a l'escenari. Una de les diferències entre les audicions instrumentistes en estils de música rock i els estils clàssics és que, en un context de rock, s'espera que els intèrprets hagin memoritzat la major part o la totalitat de la música. En un context clàssic, la major part o la totalitat de la música es llegeix a partir de partitures (amb l'excepció d'un moviment de suite de Bach en solitari o d'un moviment de concert en solitari).
Cantants esquerra|miniatura|Irving Berlin, Rodgers i Hammerstein i Helen Tamiris veient audicions de teatre musical