Zanzíbar (; ), també conegudes com les Illes de les Espècies, és un arxipèlag format per diverses illes situades a la costa meridional d'Àfrica oriental, al sud del Mar de Somàlia. D'entre les nombroses illes que l'integren, n'hi ha quatre que es consideren principals: Unguja -també coneguda com Zanzíbar-, Pemba -antigament coneguda com Al-Khudra (la verda)-Yakut i altres geògrafs àrabs antics i Mafia Island, on hi ha població estable, i Latham -també coneguda com Fungu Kizimkazi-, una illa de corall on crien diverses espècies marines. La major part de l'arxipèlag forma part de la regió semiautònoma de Zanzíbar -integrada a Tanzània. En canvi, l'illa de Mafia i les illes associades formen part de la Regió de Pwani, situada al continent.
Toponímia esquerra|miniatura|L'arxipèlag de Zanzíbar
El nom Zanzíbar va ser donat a l'Edat mitjana pels navegants perses que designaven la regió costanera de l'Àfrica oriental, inclòs l'arxipèlag de Zanzíbar, sota el terme Zangibar o Zanğibar, que significa la terra dels negres (de zang o zanğ, negre, i barra, terra, país) o fins i tot barra que significa ple , abundància , o bé Negres en abundànciaM. A. Oraizi, Amérique, pétrole, domination: une stratégie globalisée, tome III: Apocalypse des dieux pétroliers, Paris, éd. L'Harmattan, 2012, p. 39 et suiv. en persa antic.
Van ser els portuguesos els que, durant les seves expedicions per l'Àfrica els segles XV i XVI donaran a conèixer l'arxipèlag amb el seu nom actual, ja que es tracta d'una transcripció portuguesa del nom àrab (forma testimoniada per Duarte Barbosa el 1516).
Durant l'antiguitat, l'arxipèlag era conegut amb els noms de per Plini el Vell, per Ptolemeu i per Cosme Indicopleustes, tots aquests noms manllevats dels àrabs, particularment de les llengües sud-àrabs (sobretot la llengua sabea del Regne de Sabà, de la qual l'arxipèlag era una possessió segons la llegenda). Va ser anomenat Zenj pels comerciants d'esclaus àrabs, paraula amb la qual també designaven els habitants de la costa est d'Àfrica i d'on prové el nom de Zanzíbar.
Geografia esquerra|miniatura|Vista aèria de l'illa Bawe envoltat d'esculls de corall davant de la costa de la ciutat de Zanzíbar a l'illa d'Unguja. Zanzíbar és un arxipèlag de Tanzània situat a l'oceà Índic, al llarg de la costa oriental d'Àfrica, al costat de la Tanzània continental. Acompanyades per altres petites illes, illots i esculls de corall, tres illes principals formen aquest arxipèlag: Unguja, Pemba i Mafia.
Unguja, també equivocadament anomenada Zanzíbar, és l'illa principal de l'arxipèlag. Situat al seu centre, està separat de Tanzània pel canal de Zanzíbar i acull la ciutat més gran de l'arxipèlag: Zanzíbar. L'illa de Pemba, separada de Tanzània pel canal de Pemba, és l'illa gran més septentrional de l'arxipèlag mentre que l'illa de Mafia, separada de Tanzània pel Mafia Channel, és l'illa més gran i més al sud.
Les illes són baixes, amb l'altitud màxima de l'arxipèlag de 130 metres a la serralada de Koani a l'illa d'Unguja, i estan parcialment envoltades d'esculls de corall que formen llacunes. El seu litoral de vegades està extremadament dissecat en penínsules i badies, formant nombrosos ports i badies naturals.
Clima L'arxipèlag de Zanzíbar té un clima equatorial caracteritzat per dues estacions de pluges: la més gran (masika) té lloc de març a finals de maig i la més petita (vuli) de mitjans d'octubre a desembre. Entre les dues hi ha una estació seca, principalment de juny a octubre. Febrer és el més calorós i l'agost és el més fresc. Al ser les illes massa properes a l'equador, no estan subjectes al pas dels ciclons tropicals.
Llista d'illes miniatura|Illes Unguja i Pemba Illes principals miniatura|Mapa d'Unguja miniatura|Mapa de Pemba Unguja: és l'illa més gran (1.666 km²). Col·loquialment, es coneix com Zanzíbar. El 2012 tenia 896.721 habitants; Pemba: la segona illa més extensa (988 km²). El 2012 tenia 406.808 habitants; Latham: és minúscula (0,03 km²) i inhabitada. També se la coneix per Fungu Kizimkazi;Implementation of the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights, United Republic of Tanzania, Committee on Economic, Social and Cultural Rights, United Nations Economic and Social Council, E/C.12/TZA/1-3, 28 de març de 2011, page 5 Mafia Island: és la tercera illa més gran (435 km²) i força més meridional que la resta. El 2012 tenia 46.850 habitants.
Illes al voltant d'Unguja Bawe Changuu Chapwani Chumbe Daloni Kwale Miwi Mnemba - habitada (propietat privada) Bancs de sorra de Murogo Nyange Pange Popo Pungume Sume Tele Tumbatu - habitada Ukombe Uzi - habitada a temporades Vundwe
Illes al voltant de PembaPemba - The clove island 1:100,000, Map & Guide, 2013, Dept. of Surveys and mapping, Chake-Chake Fundo - habitada Funzi Jombe Kashani Kisiwa Hamisi Kisiwa Kamata Kisiwa Mbali Kisiwa N´gombe Kojani - habitada Kokota - habitada Kuji Kwata Islet Makoongwe - habitada Matumbi Makubwa Matumbini Misali Njao Panani Panza - habitada Shamiani - habitada Sumtama Uvinje - habitada Vikunguni
Història Fins l'edat mitjana Els primers rastres d'assentaments humans daten de l'LSA.Ceri Shipton, Alison Crowther, et al: "Reinvestigation of Kuumbi Cave, Zanzibar, reveals Later Stone Age coastal habitation, early Holocene abandonment and Iron Age reoccupation "Azania: Archaeological Research in Africa, Volume 51, 2016 -.1173308 En el curs de l'expansió bantú, de parla bantu es van imposar a les illes.
Els comerciants que van recórrer l'illa en el segle VIII van anomenar a la costa de les illes (en àrab).Cf. H. Wehr: Arabisches Wörterbuch, Wiesbaden 1968, p. 347, p. 43. Amb ells va arribar la religió encara predominant avui dia, l'Islam. Com a conseqüència de les dificultats de comunicació entre els comerciants i els habitants de la costa, es va desenvolupar una nova llengua: el suahili, també conegut com swaheli o swahili (habitants de la costa), una mescla d'àrab i les llengües bantús dels pobles indígenes, per la qual cosa la llengua continuava sent una llengua de classe africana quant a estructura, amb un vocabulari originari de l'àrab entorn del 30 %, però que també integrava paraules de l'anglès, l'alemany i diverses llengües índies.Cf. H. Wehr: Arabisches Wörterbuch, Wiesbaden 1968, p. 364,
El segle X es van establir comerciants perses. Són els avantpassats dels Shirasi.
El , els àrabs havien establert assentaments a la regió, que es van convertir en florents repúbliques. Quan Vasco da Gama va visitar Zanzíbar el 28 de gener de 1499, va trobar ciutats ben construïdes i riques que mantenien comerç amb l'Índia.
El 1503, el portuguès Ruy Lourenço Ravasco va desembarcar a Unguja i va construir allí un lloc comercial. Zanzíbar va quedar subjecta a tribut i el 1505 João Homere va prendre plena possessió portuguesa. Els anys següents, els portuguesos van controlar tot el comerç de l'oceà Índic.
Cap a finals del , els portuguesos van perdre totes les seves possessions al nord de Moçambic a les mans del Imam de Mascate; Zanzíbar es va perdre en 1698. Sota el domini de l'imant, el país es va desintegrar en nombrosos petits estats i comunitats.
Sota el domini dels àrabs d'Oman Els segles XVII a XIX, sota el govern del Sultà d'Oman, Zanzíbar va ser un centre de tràfic d'esclaus d'Àfrica oriental. Durant segles, l'illa plana de Unguja (la major illa d'Àfrica Oriental després de Madagascar) va ser un dels centres comercials més importants de l'Oceà Índic. El tràfic d'esclaus i el comerç d'ivori i, a partir de 1818, el cultiu de clau van fer de l'illa un lloc ric, famós, notori i desitjable. A canvi, els amos musulmans de Zanzíbar depenien de la compra d'armes de foc i municions per a poder imposar les estructures de domini de l'esclavitud (comerç i caça d'esclaus i caravanes d'esclaus) a l'interior d'Àfrica.
A partir del segle XVIII, els àrabs van exercir una influència cada vegada major a l'illa de Unguja, de gran importància estratègica. El principal negoci era el tràfic d'esclaus, que funcionava com a comerç de trànsit entre les illes. A principis del segle XIX es comerciava anualment amb entre 6.000 i 10.000 esclaus. Es calcula que els esclaus constituïen el 75% de la població total. esquerra|miniatura|L'antic fort de Stone Town, en Zanzibar. Des de 1784, el sultà de Mascate governava l'illa de Unguja directament a través d'un governador. No obstant això, aquests governadors i els de la costa oriental africana es van fer cada vegada més independents, però van ser sotmesos de nou pel sultà Sayyid Saʿîd. El 1829 va caure Mombasa, i en 1837 també va caure Zanzíbar per traïció.Meyers Konversationslexikon. Volumen 15: Imperio Ruso a Sirte. Leipzig/ Viena 1897, p. 254. El 1829, el sultà va establir la primera plantació de clau en Unguja. miniatura|Mapa històric (c. 1890) El 1832, inicialment de manera provisional, i finalment en 1840, el sultà va decidir traslladar la cort omaní a Zanzíbar. Durant aquesta època, van arribar a Zanzíbar comerciants europeus i estatunidencs. Els Estats Units d'Amèrica van ser el primer país occidental a obrir un consolat en 1837. El consolat britànic li va seguir en 1841 i el francès en 1844. Això va significar que el Sultánat també va ser reconegut internacionalment.
Després de la mort de Sayyid Saʿīd (dinastia Bū-Saʿīd) el 1856, el sultanat va quedar dividit. El seu fill Sayyid Mâdjid es va convertir en Sultà de Zanzíbar. Després de la seva mort, el 7 d'octubre de 1870, un germà menor del sultà, Barghash ibn Saʿîd, es va convertir en sobirà del territori i, a la seva mort en 1888, li va succeir el seu segon germà, Sayyid Jalifa ibn Said.
Cap a 1870, el domini del sultanat de Zanzíbar sobre Àfrica Oriental s'havia estès terra endins fins a l'altre costat del llac Tanganica. Això va provocar un conflicte d'interessos amb la German East African Society, que va començar a adquirir drets de domini en el continent a partir de 1884. L'1 de novembre de 1886, una comissió germà-britànica va definir les fronteres de les possessions continentals de Zanzíbar. En conseqüència, havien d'abastar una franja costanera de deu milles nàutiques d'ample des de Cap Prim (avui Moçambic) fins a Kipini (avui Kenya) amb totes les illes costaneres i les ciutats de Kismaayo, Baraawe, Merka, Mogadiscio i Warsheikh en l'actual Somàlia. El representant britànic en aquesta comissió va ser el posterior mariscal de camp Horatio Herbert Kitchener. El 1887/89, la costa del que més tard es convertiria en Kenya va ser arrendada a la Companyia Imperial Britànica d'Àfrica Oriental i administrada pels britànics fins a la independència. La secció costanera del sud va ser arrendada als alemanys el 1888 i venuda a aquests el 28 d'octubre de 1890. Les ciutats del nord es van arrendar a Itàlia el 1892 i es van vendre el 1906 (Mogadiscio no es va vendre fins a 1924).
Els britànics, que ja s'havien establert a l'illa abans de la Conferència d'Àfrica, van obligar al sultà Barghash ibn Saʿîd a posar fi al comerç d'esclaus el 1873. No obstant això, el sultà va permetre que continués extraoficialment, de manera que es va desenvolupar un mercat negre d'esclaus, que va existir fins a 1897 i va continuar reportant elevats ingressos a la classe alta àrab.