va ser un violoncel·lista, gambista, director d'orquestra i escriptor musical alemany. És un dels pioners més importants de la pràctica de la performance històrica a principis del .
Biografia Christian Döbereiner va néixer el 2 d'abril de 1874 a la torre de l'església de la ciutat de Wunsiedel com a fill del director de música de la ciutat i cap de Stadtpfeiferei de la ciutat Johann Döbereiner. Després de la seva primera formació musical amb el seu pare, als 12 anys ja treballava com a violinista i trompetista a la banda local de la ciutat i amb la música de la torre. A l'Escola Preparatòria va assistir a lliçons en harmonia i va obtenir les seves primeres habilitats en tocar l'orgue com l'organista de l'església de la ciutat, el mestre principal de Wunder. Del 1889 al 1895 va estudiar al "Munich Kgl". Acadèmia de violoncel de Tonkunst amb Joseph Werner, contrapunt i composició amb Josef Rheinberger i teoria amb Ludwig Thuille. Després de passar un any a la Kaimorchester el 1895 i un altre a l'Orquestra de la Cort de Baviera el 1896, el seu camí el va portar a Grècia, on va ser nomenat professor de violoncel, conjunt de piano i cant coral al Conservatori d'Atenes el setembre de 1897. El 1898 va anar a l'orquestra de la cort de Karlsruhe com a violoncel·lista solista adjunt durant un any. L'1 de gener de 1899 va tornar a Múnic i hi va ser músic de la cort. El 1908 va ser nomenat músic de cambra. Del 1926 al 1929 també va ser violoncel·lista solista adjunt a l'orquestra de la cort de Múnic. Döbereiner va treballar com a músic al Teatre Nacional de Múnic fins al 1939. Döbereiner també va escriure per a la revista nazi "Musik im Kriege".
El 24 de maig de 1956, va rebre la creu federal al mèrit sobre una cinta.Liste der Träger des Bundesverdienstordens (Bundespräsidialamt)
Va publicar diversos llibres de text, inclosos un violoncel i una escola de violí. Com a autor de nombrosos articles científics en diverses revistes especialitzades, també ha tractat teòricament els problemes de la pràctica de la performance històrica. Com a músic i director d'orquestra, va estar actiu fins al final. Amb la seva dona Anna Barbara, nata Schremmel, amb qui es va casar el 31 de desembre de 1898 a St. Anna (Munic / Lehel), i els seus tres fills, va viure a Múnic a la Thierschstrasse fins a la seva mort. La seva tomba es troba a l'Ostfriedhof de Múnic (camp de la tomba 66, fila 8, núm. 6).
Es considera que Döbereiner és el despertar del violí i del baríton; dos instruments de corda històrics que s'havien oblidat fins ara. El seu professor Werner el va informar de la força dels seus estudis de violoncel, que va agafar un preciós i artísticament decorat exemple del fabricant d'instruments d'Hamburg Joachim Tielke des del 1691 amb finalitats d'estudi a la Reial Acadèmia de Tonkunst. Aquest instrument va arribar a Múnic amb l'elector Carles II Teodor de Baviera el 1781 i va passar a ser propietat del Museu Nacional de Baviera el 1857. La viola de Tielke va ser el principal desencadenant perquè Christian Döbereiner tornés a visitar la viola da gamba i la música antiga. A partir de llavors va dedicar gran part del seu temps a una ocupació intensiva amb aquest instrument i, per tant, es va convertir en un respectat especialista en violència.
Serveis Associació Alemanya de Música Antiga Una de les institucions més importants per a tota la història antiga del renaixement de la música antiga va ser l'Associació Alemanya de Música Antiga. Com a director artístic i musical, Christian Döbereiner va ser el principal responsable de l'èxit d'aquest conjunt. L'associació va ser fundada el 1905 per l'advocat Ernst Bodenstein a Múnic amb l'objectiu de proporcionar al públic la música dels segles XVII i XVIII en la seva forma original, utilitzant els instruments que s'utilitzaven habitualment en aquella època, com la viola da gamba, la viola d'amore o el clavicèmbal. Al principi, la formació estava formada per Johanna Bodenstein (soprano), Herma Studeny (violí), Emilie Frey (clavicèmbal, piano forte), Ludwig Meister (violí, viola, viola d'amore) i Christian Döbereiner (viola da gamba, violoncel)). Al cap de poc temps, Elfriede Schunck es va fer càrrec del clavecí. En un informe contemporani sobre el grup, apareix l'altre nom: Marie von Stubenrauch.Eugen Schmitz: Die „Deutsche Vereinigung für alte Musik“ in München. In: Signale für die musikalische Welt, 63. Jg., Leipzig 1905, S. 1298. Els instruments utilitzats consistien en instruments nous i antics. Els vells, però, de vegades es van veure influïts considerablement pel seu grau d'originalitat per les reformes. Els nous instruments també incloïen "noves construccions elegants",Christian Döbereiner: 50 Jahre Alte Musik in München. Eine Denkschrift zur Wiedererweckung alter Musik. München 1955, S. 7. com ara el clavicèmbal realitzat pel fabricant de pianos de Múnic Karl Maendler.
El primer concert de l'associació va tenir lloc el 18 de novembre de 1905 a la gran sala del Museu de la Societat al Portia-Palais. Els membres tocaven amb vestits de l'època rococó. Aquest primer concert va tenir una gran aclamació. Després de molts altres concerts reeixits a tota Alemanya (Augsburg, Friburg i Berlín, Dresden, Leipzig, etc.), així com a països veïns (Àustria, Suïssa o Espanya), el 1907 es va crear una orquestra de música antiga de Múnic. En total, això rarament feia concerts i només a Múnic. Sota la direcció del professor de l'Acadèmia Bernhard Stavenhagen, les primeres aparicions també van tenir lloc amb una petita formació original el 3 de desembre de 1906, així com el 4 de gener i el 3 de març de 1907.
Amb el començament de la Primera Guerra Mundial, l'Associació Alemanya de Música Antiga es va dissoldre.
Altres conjunts Després del final de la Primera Guerra Mundial hi va haver una associació per a la cura de la música antiga durant diversos anys. V., en què van estar actius en bona part els mateixos protagonistes.
Christian Döbereiner, extremadament compromès amb tots aquests grups i sovint al capdavant, era també la figura destacada en altres conjunts. Després de la dissolució de l'Associació Alemanya de Música Antiga, va fundar el Döbereiner Trio, també conegut com el Trio per a Música Antiga o el Trio Döbereiner per a Música Antiga. A més de tocar el violí, també hi van tocar Anton Huber (violí, viola d'amore) i Johannes Hobohm (clavicèmbal). Tot i això, es documenten les aparicions posteriors amb el nom de Munich Association for Old Chamber Music, Munich Association for Old Classical Music o Munich Association for Old Music. En aquestes ocasions, Döbereiner va tocar en diverses formacions amb Li Stadelmann (clavecí), Johannes Hobohm (clavicèmbal), Anton Huber (violí i viola d'amore), Karl Rittner (violí) i Gustav Kaleve (flauta travessera).
Representacions de música antiga a Múnic sota la direcció de Döbereiner Döbereiner també va ser actiu de diverses maneres com a director i organitzador de nombrosos esdeveniments sobre música antiga. En aquest context, cal esmentar les interpretacions de Döbereiner dels Concerts de Brandenburg de J. S. Bach, que va interpretar a Múnic vuit vegades com a cicle i amb el "repartiment original"Döbereiner 1955, S. 10. després d'unes poques representacions individuals a partir del 1924 Igual que el Concert en do major per a dos i tres clavicèmbals que va interpretar i el Concert en la menor per a quatre clavicèmbals de J. S. Bach, aquests van ser "reproduïts per primera vegada des de l'època de Bach en la concepció sonora del seu creador".Döbereiner 1955, S. 10. També va interpretar el Concert per a quatre violins d'Antonio Vivaldi (Concerto grosso op. 3 núm. 10 en si menor) per primera vegada el 1917 i posteriorment va interpretar l'arranjament de Bach per a quatre clavicèmbals. Una actuació en què es van fer servir quatre clavicèmbals només va ser possible el 1922 amb l'ajut del fabricant d'instruments Karl Maendler. Al primer concert del 1917, es van utilitzar pianos de cua perquè no hi havia tants clavicèmbals disponibles a Múnic en aquella època. Els quatre clavecinistes del 1922 van ser: Elfriede Schunck, Li Stadelmann, Gabriele von Lottner i Julia Menz. Döbereiner va tocar moltes altres aparicions amb el pianista i clavecinista Li Stadelmann. Va tenir una llarga amistat amb ella.
Participació en altres actuacions de música antiga a Múnic Mitjançant la participació de Döbereiner en la primera representació completa de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach dirigida per Felix Mottl, el diumenge de Rams, 24 de març de 1907, la viola es converteix en "per primera vegada des de l'època de Bach"Döbereiner 1955, S. 9. a l'aria per a viola da gamba i Bass Vinga dolça creu, així com en el tenor recitatiu Mein Jesús calla sobre falses mentides que es tornen a fer servir en silenci. A més de la viola da gamba, també s'utilitzaven altres instruments històrics: oboè da cacera (Josef Schunck i Michael Uffinger), oboè d'amore (Karl Millé) i flautíEs ist allerdings nicht gesichert, ob mit „Flauto“ tatsächlich eine historische Blockflöte oder die um die Zeit der Aufführung gebräuchliche, Querflöte aus Metall gemeint ist. (Heinrich Scherrer).
Döbereiner també va treballar com a clavecinista en la interpretació de l'oratori Israel in Egypt de Georg Friedrich Händel per la Concert Society for Choral Singing el 2 d'abril de 1925 sota la direcció de Hanns Rohr. El 1936 va aparèixer per primera vegada com a baríton al Divertimento No. 113 de Joseph Haydn per a baríton, viola i violoncel. Döbereiner va ser probablement el primer a utilitzar el baríton de nou en les actuacions de música antiga del .
Assignatura d'instruments antics i música de cambra antiga a l'Acadèmia de Música Una altra iniciativa per mantenir la música antiga va ser, després d'un únic curs de gamba a l'Acadèmia Estatal de Música de Múnic el curs escolar 1920/1921, la introducció de lliçons de música de cambra antiga el curs escolar 1921/1922, que va ser iniciada per Christian Döbereiner. El curs de viola da gamba, que es va incloure fermament en el currículum, es va convertir en l'assignatura principal i Döbereiner es va convertir en un dels primers professors de música antiga en una universitat alemanya. Ell mateix era un estudiant de l'acadèmia i, en aquella època, la figura més important de Múnic a l'hora d'interpretar música antiga el més fidelment possible. Va ocupar el càrrec docent de viola da gamba fins al setembre de 1924. Entre els seus estudiants a l'acadèmia hi havia Fritz Seiler, Christian Klug, Hans Knörl, Elisabeth Kluge i Willi Schmid, el fundador del Quintet Viola de Múnic.
Tot i això, el curs de violes de gamba va animar el curs escolar 1921/1922 a oferir cursos de matèries principals amb instruments antics: Li Stadelmann va cursar un curs de clavecí, un de viola d'amore, Anton Huber i un curs d'oboè da caccia Karl Millé. En aquestes classes no només era possible aprendre a tocar els instruments oblidats; L'ornamentació de la música antiga també formava part del programa d'ensenyament per tal de proporcionar més coneixement de la pràctica històrica de la interpretació. El 1952, Döbereiner va oferir conferències sobre interpretació de música antiga i decoracions a la Universitat de Música de Múnic.
Munich Bach Festival i Munich Bach Association