miniatura|Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior d'Espanya entre 2011 i 2016 La comissió d'investigació sobre l'actuació del ministre Jorge Fernández Díaz va ser una comissió d'investigació del Congrés de Diputats d'Espanya constituïda el 9 de març de 2017 per esbrinar les presumptes irregularitats dutes a terme pel ministeri de l'Interior durant el mandat de 2011 a 2016 del ministre Jorge Fernández Díaz, del govern de Mariano Rajoy. El seu títol oficial va ser: «Comissió d'Investigació sobre la utilització partidista en el Ministeri de l'Interior, sota el mandat del ministre Fernández Díaz, dels efectius, mitjans i recursos del Departament i de les Forces i Cossos de la Seguretat de l'Estat amb fins polítics».

La comissió de recerca es va formar arran de la publicació pel diari digital Público dels enregistraments de dues converses mantingudes pel ministre en el seu despatx amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso Laso en les quals van tractar sobre la possible incriminació per casos de corrupció de líders de l'independentisme català o dels seus familiars més propers.

Desenvolupament El 21 de juny de 2016 el diari digital Público publicava el primer lliurament de l'enregistrament de dues converses mantingudes en el despatx del Ministeri de l'Interior a Madrid, entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso Laso en les quals van tractar sobre la possible incriminació per casos de corrupció de capdavanters independentistes catalans o dels seus familiars més propers. Les converses van tenir lloc els dies 2 i 16 d'octubre de 2014, uns pocs dies abans de la celebració a Catalunya de la consulta del 9-N. En conèixer-se la notícia tots els grups de l'oposició van criticar durament al ministre Fernández Díaz i van demanar la seva dimissió o la seva destitució. En mantenir-se en el càrrec van presentar al Congrés de Diputats una proposició no de llei de recusació del ministre que va ser aprovada en la Comissió d'Interior el 18 d'octubre de 2016, amb els únics vots en contra del grup parlamentari del Partit Popular. La votació final en el ple es va produir el 25 d'octubre. Per la seva banda, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya va ser destituït pel Parlament de Catalunya només vuit dies després d'haver-se fet públics els enregistraments. Únicament va votar en contra el grup parlamentari del Partit Popular. Finalment el Tribunal Suprem va desestimar la querella presentada contra Fernández Díaz i en contra De Alfonso per Xavier Trias i Convergència Democràtica de Catalunya per prevaricació, revelació de secrets i malversació en considerar que dels enregistraments no es desprenia la comissió cap delicte ―criteri compartit per la fiscalia―, ja que la conversa mantinguda entre tots dos era un «intercanvi d'informació» que «ha d'enquadrar-se en el deure general de cooperació institucional que a tots dos organismes [el Ministeri de l'Interior i l'Oficina Antifrau de Catalunya] correspon».

Un mes després de publicar-se el contingut de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, el grup parlamentari socialista va presentar al Congrés dels Diputats la sol·licitud de la creació d'una Comissió d'Investigació que va ser aprovada pel ple el 27 de setembre de 2016. Es va constituir el 9 de març de 2017 sota la presidència de Mikel Legarda del PNB. Se celebraren 17 sessions, sent l'última el 20 de juliol de 2017, en la qual es va elaborar i va aprovar el dictamen. Van comparèixer Daniel De Alfonso Laso, exdirector de l'Oficina Antifraude de Catalunya; Jorge Fernández Díaz, ExMinistre de l'Interior; Ignacio Cosidó, ExDirector General de la Policia; José Ángel Fuentes Gago, Inspector Cap de la Policia; i Eugenio Pi Sánchez, ExDirector Adjunt Operatiu de la Direcció general de la Policia. Va haver-hi set vots particulars, un per cada grup parlamentari.

Durant la seva compareixença davant de la Comissió d'Investigació, el ministre Fernández Díaz negà rotundament les acusacions dels diputats de l'oposició. En resposta a un d'ells digué:

Dictamen El dictamen final va ser aprovat per tots els grups parlamentaris, excepte pel de Ciutadans, que es va abstenir, i pel de l'Partit Popular, que va votar en contra. En les conclusions 3 i 4 del dictamen final es deia el següent:

Vots particulars Esquerra Republicana de Catalunya En el vot particular d'Esquerra Republicana de Catalunya es considerava:

Esquerra Republicana també considerava provat que va existir «una sistematització destinada a imputar càrrecs de corrupció, infondre sospites i calúmnies a rivals polítics a través de filtracions en els mitjans de proves falses i la manipulació documental. Provat que sota el mandat del Ministre Fernández Díaz es van elaborar proves falses per incriminar a l'actual Vicepresident i Conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i President d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras. Provat que sota el mandat del Ministre Fernández Díaz es van elaborar proves falses per incriminar a l'exalcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias. Provat que les reunions mantingudes entre el Ministre Fernández Díaz i el exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel De Alfonso, tenien com a finalitat conspirar per influir en la conjuntura política catalana. Provada l'existència d'una connivència entre la cúpula policial del Ministre Fernández Díaz i determinats mitjans de comunicació amb l'objectiu de publicar informació falsa amb l'únic objectiu de perjudicar a partits polítics catalans i els seus dirigents tal com es desprèn del conjunt de trucades intercanviades entre membres de la cúpula policial i periodistes».

PDeCAT En el vot particular d'el PDeCAT també s'afirmava l'existència de la Operació Catalunya:

Partit Popular El Partit Popular en el seu vot particular va considerar que les acusacions objecte de la Comissió «no han pogut ser acreditades com certes durant el procés investigador realitzat per la Comissió», ja que «els cinc compareixents» «van negar a preguntes directes sobre aquesta qüestió, que la Policia fóra gestionada durant el mandat del Ministre Jorge Fernández amb criteris partidistes. Van manifestar que no es van impartir ordres per tapar possibles casos de corrupció relacionats amb el Partit Popular, ni tampoc es van donar per a la realització d'investigacions, la fabricació de proves o d'informes que perjudiquessin partits polítics rivals o als dirigents d'aquests. Igualment van declarar que no va existir cap confabulació de responsables del Ministeri de l'Interior, càrrecs Policials i responsables d'altres institucions per dur a terme aquestes actuacions de caràcter partidista». «De la mateixa manera, l'amplíssima documentació aportada a sol·licitud de la Comissió, tampoc ha servit per acreditar la presumpta utilització partidista de la Policia per part dels alts càrrecs del Ministeri de l'Interior». Així, concloïa el PP que «l'intent de treure conclusions manipulades d'aquesta documentació i de les declaracions dels compareixents, permeten deduir, aquesta vegada sí, un interès partidista d'algunes formacions polítiques a crear artificialment i sense proves, ni indicis mínimament sòlids, una acusació general contra la gestió del Sr. Fernández a la Policia. Sembla evident que algunes d'elles pretenen desgastar el Partit Popular per pur interès polític i altres busquen ocultar la seva responsabilitat en casos de corrupció o de finançament il·legal dels seus partits o intenten desacreditar la investigació policial sobre la comissió de greus delictes que estan emmascarats dins de l'anomenat procés independentista català i de la qual podrien ser responsables».

Sobre la conversa filtrada del ministre Fernández Díaz amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya el PP digué:

D'altra banda, en el vot particular del PP es va esmentar l''Operació Catalunya' - «l'organització des del Govern d'una campanya de desprestigi dirigida contra les formacions independentistes» - però per negar la seva existència, basant-se en el fet que els cinc compareixents «de manera clara i rotunda» van negar l'«existència de l'esmentada 'Operació Catalunya'». A continuació se citaven les seves declaracions. Així l'exministre de l'Interior preguntat pel diputat d'Esquerra Gabriel Rufián sobre qui era «el senyor X de l'operació Catalunya», va respondre: «Si m'explica vostè l'operació Catalunya, potser li puc dir allò altre». De Alfonso va dir: «¿jo ficat en la qual han anomenat els mitjans com a Operació Catalunya? ¿Jo ficat en aquesta operació? No. Si existia, que ho desconec, jo no estava dins, l'hi asseguro». Ignacio Cosidó digué: «No crec que hi hagi Operació Catalunya». FonFuentes Gago declararia que: «No hi ha cap operació Catalunya». I Eugenio Pino preguntat sobre si ha existit una operació Catalunya respongué: «No».

Així les conclusions del Partit Popular acabarien sent que:

Referències

Vegeu també Comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya 

Categoria:Independentisme català Categoria:Dècada del 2010 a Espanya