Vasubandhu (sànscrit: वसुबन्धु; xinès tradicional: 世親; pinyin: Shìqīn; tibetà: དབྱིག་གཉེན་) va ser un influent monjo budista i erudit de Gandhara, que va viure al segle IV o . Va ser un destacat professor budista i una de les figures més importants en el desenvolupament del budisme Mahayana a l'Índia. Va escriure diversos tractats on sostenia que tots els objectes aparentment externs només són representacions mentals. Era germà petit del filòsof Asanga, a qui s'atribueix la seva conversió del Sarvastivada a la tradició budista Mahayana.
Va ser un filòsof que va escriure comentaris sobre l'Abhidharma, des de les perspectives de les escoles Sarvastivada i Sautrāntika. Després de la seva conversió al budisme mahayana, juntament amb el seu germanastre Asanga, va ser també un dels principals fundadors de l'escola Vijnanavada.
L'Abhidharmakośakārikā ("Comentari sobre el Tresor de l'Abhidharma") de Vasubandhu s'utilitza àmpliament en el budisme tibetà i asiàtic oriental, com a font principal de la filosofia Abhidharma no mahayana. Els seus treballs en vers filosòfics estableixen l'estàndard per a la metafísica india Yogacara de "només l'aparença" (vijñapti-mātra), que s'ha descrit com una forma d'"idealisme epistemològic ", fenomenologia i propera a l'idealisme transcendental d'Immanuel Kant. A banda d'això, va escriure diversos comentaris, obres de lògica, argumentació i poesia devocional.
Vasubandhu és un dels pensadors més influents de la tradició filosòfica budista índia. A Jōdo Shinshū, se'l considera el Segon Patriarca; en el budisme Chan, és el 21è patriarca.
Vida i obra Nascut a Peshawar, a la regió de Gandhara de l'antic subcontinent indi, Vasubandhu era mig germà d'Asanga, un altre personatge clau en la fundació de la filosofia Yogacara. El nom de Vasubandhu significa "el Parent de l'Abundància". Ell i Asanga són membres dels "Sis Ornaments" o sis grans comentaristes dels ensenyaments de Buda.
Va ser contemporani de Chandragupta I, pare de Samudragupta. Aquesta informació situa temporalment aquest Vasubandhu al segle IV dC.Dharma Fellowship (2005). Yogacara Theory - Part One: Background History. La biografia més antiga de Vasubandhu va ser traduïda al xinès per Paramärtha (499-569).
Vasubandhu va estudiar inicialment amb l'escola budista Sarvastivada (també anomenada Vaibhāṣika, que va mantenir la Mahavibhasa) que era dominant a Gandhara, i més tard es va traslladar a Caixmir per estudiar amb els caps de la branca ortodoxa de Sarvastivada allà. Després de tornar a casa, va donar una conferència sobre Abhidharma i va compondre l'Abhidharmakośakārikā (Versos sobre el Tresor de l'Abhidharma), una destil·lació en vers dels ensenyaments de Sarvastivada Abhidharma, que era una anàlisi de tots els factors de l'experiència en els seus dharmas constitutius (esdeveniments fenomenals). Tanmateix, Vasubandhu també havia començat a qüestionar l'ortodòxia de Sarvastivada durant algun temps i havia estudiat amb el professor de Sautantrika, Manoratha. A causa d'això, després va publicar un autocomentari als seus propis versos, criticant el sistema Sarvastivada des del punt de vista de Sautrāntika (també anomenat Dārṣtāntika).
Més tard es diu que es va convertir a les creences Mahayana sota la influència del seu germà Asanga, després de la qual cosa va compondre una sèrie de voluminosos tractats, especialment sobre les doctrines de Vijnanavada i sutres Mahayana. Els més influents en la tradició budista d'Àsia oriental han estat el Vimśatikāvijñaptimātratāsiddhi, els "Vint versos només sobre la consciència", amb el seu comentari (Viṃśatikāvṛtti), el Triṃśikā-vijñaptimātratā, els "Trenta versos sobre la consciència" i la "Trenta Versos de la natura" (Trisvabhāvanirdeśa). Vasubandhu també va escriure uns textos sobre l'hermenèutica budista, el mode adequat d'exposició (Vyākhyāyukti). Vasubandhu es va convertir així en un important mestre, erudit i debatent mahayana, i va derrotar els filòsofs Samkhya en un debat davant del rei Gupta Vikramaditya (identificat de diverses maneres com Chandragupta II o Skandagupta) a Ayodhya, que es diu que va recompensar amb 300.000 peces d'or. Vasubandhu va utilitzar els diners que va guanyar amb el patrocini reial i el debat de victòries per construir monestirs i hospitals budistes. Segons els relats tradicionals, Vasubandhu va morir mentre visitava el Nepal als 100 anys. Va ser prolífic i va escriure un gran nombre d'altres obres, com ara: Pañcaskandhaprakaraṇa (Explicació dels cinc agregats) Karmasiddhiprakarana ("Un tractat sobre el karma ") Vyākhyāyukti ("Mode adequat d'exposició") Vādavidhi ("Normes per al debat") Catuhśataka-śāstra Mahāyāna śatadharma-prakāśamukha śāstra Amitayus sutropadeśa ("Instrucció sobre l'Amitabha Sutra ") Discurs sobre la Terra Pura Vijnaptimatrata Sastra ("Només Tractat de la consciència") Mahāyānasaṃgrahabhāṣya (Comentari al resum del gran vehicle d'Asanga) Dharmadharmatāvibhāgavṛtti (Comentari sobre elements diferencials de la realitat) Madhyāntavibhāgabhāṣya (Comentari sobre la distinció del mig dels extrems) Mahāyānasūtrālaṃkārabhāṣya (Comentari sobre l'ornament dels discursos dels grans vehicles) Dasabhūmikabhāsya (Comentari sobre el Sutra de les deu etapes) Comentari a lAksayamatinirdesa-sutra Comentari sobre el Sutra del diamant Comentari al Sutra del Lotus Paramārthasaptati, una crítica de Samkhya
Teoria de dos Vasubandhus Erich Frauwallner, un budòleg de mitjan , va intentar distingir dos Vasubandhus, un el Yogācārin i l'altre un Sautrāntika, però aquesta visió ha caigut en gran manera en desgracia en part sobre la base de l'anònim Abhidharma-dīpa, una crítica de la Abhidharmakośakārikā que identifica clarament a Vasubandhu com l'únic autor dels dos grups d'escrits. Segons Dan Lusthaus, "Atès que la progressió i desenvolupament del seu pensament... és tan sorprenentment evident en aquestes obres, i la similitud del vocabulari i l'estil d'argumentació tan evident en els textos, la teoria de Dos Vasubandhus té poc mèrit".Dan Lusthaus, "What is and isn't Yogacara.". El consens acadèmic sobre aquesta qüestió generalment s'ha allunyat de la posició de "dos autors" de Frauwallner.
Filosofia miniatura|Vasubandhu: Fusta, 186 cm d'alçada, aproximadament 1208, Temple Kofukuji, Nara, Japó
Abhidharma Els versos de Vasubandhu sobre el Tresor de l'Abhidharma conté una descripció dels 75 dharmas (esdeveniments fenomenals) i, a continuació, descriu tota la doctrina Sarvastivada, incloses les "pràctiques de meditació, la cosmologia, les teories de la percepció, les teories causals, les causes i l'eliminació de problemes morals, el teoria del renaixement i les qualitats d'un Buda".Lusthaus, Vasubandhu El Tresor i el seu comentari també exposen tot tipus d'arguments relacionats amb el Sarvastivada Abhidharma i critiquen aquests arguments des d'una perspectiva de Sautantrika al comentari. Els principals arguments inclouen una crítica extensa del Jo (Atman i Pudgala) i una crítica de la teoria Sarvastivada de "l'existència dels dharmes dels tres períodes [passat, present i futur]". Al Tresor, Vasubadhu també va argumentar contra un Déu Creador (Ixvarà) i contra la teoria Sarvastivada d'''avijñaptirūpa ("físicitat no percebuda" o "fisicitat invisible").
Crítica d'un mateix La crítica del jo de Vasubandhu és una defensa de la doctrina budista Anatman, i també una crítica de l'escola personalista budista i la visió hindú de l'ànima. Pretén mostrar la irrealitat del jo o de la persona com més enllà dels cinc skandhes (munts, agregats que formen un individu). Vasubandhu comença exposant el motiu soteriològic del seu argument, escrivint que qualsevol visió que veu el jo com a una realitat independent (per exemple, la visió hindú) no és conductora del Nirvana.
Vasubandhu avalua llavors la idea del Jo des de bases epistèmiques (Pramana). Vasubandhu afirma que el que és real només es pot conèixer per percepció (Pratyakṣa) o inferència (Anumāṇa). La percepció permet observar directament els objectes de les sis esferes sensorials. La inferència permet inferir l'existència d'òrgans dels sentits. Tanmateix, no hi ha aquesta inferència per a un jo real sòlid a part del corrent de percepcions sensorials en constant canvi i l'activitat mental de les esferes sensorials. Vasubandhu també argumenta que com que el Jo no és causalment eficient, és una mera convenció (prajnyapti) i una "construcció conceptual" (parikalpita). Aquest argument va principalment en contra de l'escola budista Pudgalavada que tenia una visió d'una "persona" que depenia dels cinc agregats, però també era diferent, per tal de donar compte de la continuïtat de la personalitat. Vasubandhu veu això com a il·lògic, per a ell, el Jo està format per òrgans sensorials, impressions sensorials, idees i processos mentals en constant canvi. Qualsevol unitat imaginada d'un mateix és una falsa projecció.
Vasubandhu també utilitza aquesta anàlisi del corrent de la consciència per atacar les visions hindús no budistes de l'Atman. Vasubandhu mostra que la visió hindú del Jo com a "controlador" és refutada per una anàlisi del flux i el desordre dels esdeveniments mentals i la incapacitat del suposat Jo per controlar les nostres ments i pensaments de la manera que ens agradaria. Si el Jo és realment un agent etern no causat, no hauria de ser afectat per causes físiques i mentals, i també sembla difícil d'explicar com una força d'aquest tipus existent de manera independent fora de la ment podria interactuar-hi causalment. Vasubandhu també respon a diverses objeccions comunes a la visió budista del no-jo, com ara com funciona el karma sense un Jo i què passa exactament per renaixement. Vasubandhu assenyala el continu causal d'agregats/processos que pateix diversos canvis que condueixen a futurs esdeveniments kàrmics i renaixement.
La momentània Durant l'era de Vasubandhu, la filosofia de l'espai i el temps va ser un tema important en la filosofia budista. La tradició Sarvāstivādin que va estudiar Vasubandhu sostenia la visió de l'existència de dharmas (esdeveniments fenomenals) en els tres temps (passat, present, futur). Es deia que aquesta era la seva posició teòrica definitòria, per això el seu nom Sarvāstivāda és sànscrit per "la teoria de tot existeix". En contrast amb aquesta visió eternalista, la Sautrāntika, una branca rival, sostenia la doctrina de la "momentarietat extrema", una forma de presentisme (només existeix el moment present).
A lAbhidharmakośakārikā, Vasubandhu presenta la teoria Sarvāstivādin, i després en el seu comentari (bhasya) critica aquesta teoria i defensa la "momentània" del Sautrāntika. Més tard també va escriure el Karma-siddhi-prakaraṇa ("Exposició que estableix el Karma") que també va exposar la visió de la momentània (kṣanikavāda). L'opinió de Vasubandhu aquí és que cada dharma arriba a l'existència només durant un moment en què descarrega la seva eficàcia causal i després s'autodestrueix, el corrent d'experiència és llavors una sèrie causal de dharmes momentani. La qüestió de la continuïtat i la transferència del karma s'explica en aquest darrer text mitjançant una exposició de la "consciència de magatzem" (ālayavijñāna), que emmagatzema les llavors kàrmiques (bīja) i sobreviu al renaixement.
Teories de iogacara Segons Dan Lusthaus, les idees principals de Vasubandhu són:
"El que som conscients, pensem, experimentem o conceptualitzem, no se'ns ocorre enlloc més que dins de la consciència". "Els objectes externs no existeixen". "El karma és col·lectiu i la consciència és intersubjectiva". "Tots els factors de l'experiència (dharmes) es poden catalogar i analitzar". "El budisme és un mètode per purificar el corrent de la consciència de les 'contaminacions' i les 'contaminacions'". "Cada individu té vuit tipus de consciència, però la Il·luminació (o el Despertar) requereix capgirar la seva base, de manera que la consciència (vijñaana) es 'convertisca' en cognició no mediada (jñaana)".
Només aparença