Caloian és un ritual de pluja a Romania, en certa manera molt semblant al Dodola. És originari de Valàquia (la part sud de Romania). L'origen d'aquest ritual, com és el cas de moltes altres creences i pràctiques populars locals, precedeix la difusió del cristianisme, tot i que va arribar a temps a associar-se al període de la Pasqua ortodoxa.
El ritual se celebrava sovint a principis de primavera per afavorir la fertilitat, tot i que també es podia celebrar en altres èpoques de l'any per acabar amb la sequera o amb un període de pluges excessives. Les noies joves fabricaven una o més nines de fang, que representaven el que alguna vegada haurien estat deïtats meteorològiques, sent les més importants el "Pare del Sol" i la "Mare de la pluja" (que es representa segons el propòsit del ritual). Aquestes nines es vestirien amb roba quotidiana i es col·locarien en un tauler de fusta o en un fèretre improvisat d'escorça d'arbres ornamentat amb flors i, així, representarien en el seu simbolisme corresponent el ritual tradicional d'enterrament, que es mostra aquí de forma simulada i presidit per nens.
Els participants portarien la petita efígie en processó pels camps, al voltant dels pous i al llarg dels cursos d'aigua abans d'enterrar finalment el caloian a la seva minúscula “tomba”. Al cap de tres dies, el caloian es desenterraria, tornaria al poble i tornà a lamentar-se fins que finalment es deixà anar per surar a les aigües d'un riu o llac o es tiraria a un pou. La cerimònia va acabar, les noies joves que realitzaven la cerimònia preparaven un pastís especial que es repartia entre els nens del poble. Aquest pastís es coneixia com ghismán o ghizman, el nom derivat del bíblic (jardí de) Getsemaní, que marca el fet que aquest ritual s'associava sovint amb el període de Pasqua observat per l'església ortodoxa.
Referències
Bibliografia
Ion Ghinoiu, Obiceiuri populare de peste an, Editura Fundației Culturale Române, București, 1997, p. 37-38
Categoria:Cultura de Romania