La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup. És parlat per unes cent persones de la comunitat indígena dâw, nativa de la part nord-occidental de l'Estat de l'Amazones, al Brasil. La majoria dels dâw també tenen coneixements de nheengatu i de portuguès.

Se sap que hi havia una varietat, ja extingida, amb el nom de Kurikuriaí o Kurikuriarí. Les diferències quant al dâw són principalment de naturalesa sociolingüística, ja que hi ha un cert nivell d'intel·ligibilitat.

Fonologia Vocals El dâw té 15 vocals: Anterior Central Posterior No-arrodonida Arrodonida No-arrodonida Arrodonida Tancades jo, ĩ ɯ, ɯ̃ u, ũ Semitancades ɵ ɤ o Semiobertes ɛ, ɛ̃ ɔ, ɔ̃ Obertes a, ã Les vocals es laringalitzen quan es produeixen abans o després d'una oclusiva glotal, tal com es veu als exemples següents.

"boca gran" "mancar"

Harmonia vocàlica L'harmonia vocàlica del dâw es ocorre principalment en dues situacions: a les composicions i amb el marcador de focus , (V indica una vocal). Quan es combinen dues paraules i la primera té l'estructura CVC, no s'observa l'harmonia vocal (p.e. "alt" + "vaixell" = "avion". Tanmateix, si la primera paraula de la composició és una síl·laba del tipus CV, sí que hi ha harmonia vocàlica (p.e. "canoa" + "ull" = "sol"). La vocal del marcador de focus és la mateixa que la vocal de la síl·laba a la qual s'afegeix (p.e.) "sang" + = .

Consonants El dâw té 25 consonants: Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal Oclusiva Sonora pàg t c k ʔ Sorda b d ɟ ɡ Fricativa ʃ x h Nasal m n ɲ ŋ Glotalitzada mˀ nˀ ɲˀ Aproximant l j w Glotalitzada lˀ jˀ wˀ Les consonants glotalitzades al mateix temps es laringealitzen, tal com es veu als exemples següents.

, "rem" , "plàtan"

Les consonants oclusives a la coda de la síl·laba es caracteritzen per la desoclusió inaudible. Quan es troben a l'atac de la síl·laba, els sons i es realitzen com a consonants ejectives, és a dir, i , a diferència de les altres consonants oclusives (p.e. , "enganxar").

To El dâw és una llengua tonal, segons l'anàlisi hi ha tres o bé quatre tons. N'hi ha un de baix, un d'alt, un d'ascendent i un de descendent. Gràficament, aquests es marquen amb accents greus, accents aguts, anticircumflexos i circumflexos. S'ha de tenir en compte, però, que només hi ha dos tons lèxics. El to baix només es produeix en síl·labes àtones, mentre que el to alt està restringit a les síl·labes tòniques. Els tons ascendents i descendents ocorren a totes les síl·labes. Com que els tons alts i baixos no són lèxics, no sempre es marquen.

El to, no només té funcions lèxiques sinó també morfològiques i sintàctiques. Per exemple, s'empra per a realitzar derivacions i per distingir entre verbs intransitius itransitius.

Referències

Enllaços externs Lèxic bàsic del dâw Arxiu ELAR de documentació del dâw

Daw Daw