miniatura|Antic complex termal La Vil·la romana de Pisões és un jaciment arqueològic del municipi de Beja, a Portugal. Consisteix en una gran casa senyorial del període romà, que va ser habitada des del segle I fins a el domini visigòtic. És una de les principals i més ben conservades villae romanes de tot el país, i està classificada com a Immoble d'Interés Públic. És especialment coneguda per la riquesa dels seus mosaics, i per les termes, que són de les més importants del país.
Descripció Situació i composició La villa és a l'Herdade da Almocreva, a uns 10 km de la ciutat de Beja, en una zona coneguda com Barros de Beja. El conjunt arqueològic ocupa prop de sis hectàrees, i la villa romana més de 5.000 m².
Les ruïnes de Pisões corresponen a una típica villa romana, o siga, una mansió que també funcionava com a nucli d'una propietat agrícola. La casa rural tenia 48 divisions organitzades al voltant d'un pati central a l'aire lliure amb quatre columnes, i tenia un gran tanc o piscina amb prop de 40 m de longitud per 8,30 m d'amplària. Junt a l'edifici hi havia un complex termal, amb un hipocaust per a escalfament, decorat amb plaques de marbre. Una de les sales presenta dins un tanc amb cobertura de mosaics marins, que seria un espai de lleure on els habitants podien refugiar-se de la calor, durant els mesos més càlids. La façana principal de l'edifici estava orientada al sud, i pot haver inclòs un mirall d'aigua, que era un dels majors de la península, en aquest tipus d'edificis. Construïdes de forma paral·lela a la piscina, hi havia quatre estructures funeràries, per als propietaris de la villa. Vora la casa hi havia algunes estructures agrícoles com premses i cellers, i residències per als treballadors. esquerra|miniatura|Antic tanc o piscina
Proveïment d'aigua A uns 200 m de la villa aparegueren els murs d'una presa que servia per a subministrar la casa i l'explotació agrícola i pecuària. La casa tenia diverses estructures que aprofitaven el proveïment d'aigua, com la zona de les termes i grans tancs i piscines.QUINTELA et al, 1986:80-86. Aquesta estructura era a la Ribeira da Chaminé, formant una albufera de 340 m de longitud, una àrea inundada de 31.300 m², i una capacitat màxima de 38.000 m³ d'aigua. La presa fou esmentada per Abel Viana el 1947, que va descriure el mur amb 58 m de longitud, una altura màxima de 4,3 m i una grossor de 3,0 m. Era feta amb petits blocs de diorita i altres roques unides amb argamassa, en opus incertum. Abel Viana també va descriure la presència de molins d'aigua, que n'utilitzarien la força. La villa romana també era abastida per un pou de maçoneria de petites dimensions, situat dins de la casa, i que serviria molt probablement per a les tasques domèstiques.QUINTELA et al, 1986:130
Al voltant de la villa de Pisões s'identificaren alguns nuclis arqueològics associats. El jaciment, a l'est de la villa, inclou fragments de ceràmica comuna i de construcció, dos forns del període romà, i vestigis del II ae al III segle ae i de l'edat del ferro. Pisões 2 és un alteró situat més a l'est, on també es trobaren vestigis de ceràmica, mentre que en Pisões 4, en un turonet al marge esquerre del Chaminé, aparegué ceràmica romana i una moneda. Pisões 5, prop de l'anterior, és més divers cronològicament: presenta vestigis del Neolític, de l'edat del bronze, de l'edat del ferro, del període romà i de l'època moderna. En Pisões 6, al sud-oest de la villa, aparegueren també vestigis de ceràmica romana. esquerra|miniatura|Mosaic amb formes de peixos
Decoració Un dels motius per què es coneix la villa són els seus mosaics, tant de dos colors com policroms, creant formes geomètriques o te tema natural. Els dibuixos geomètrics són circumferències, quadrats, triangles, hexàgons, creus, etc., mentre que els temes naturals inclouen coloms i animals marins, com anguiles i peixos. Els mosaics, en diverses sales, es feren amb tessel·les de molts colors, de materials calcaris i vitris. També hi havia pintures de frescs. Un altre material utilitzat en la construcció fou el marbre, tant en lloses de terres, com en frisos.
Entre els diversos plafons de mosaics, en destaca un al fons d'un tanc domèstic, al bell mig d'una sala, per ser l'únic de tema aquàtic en tota la villa. Datat de mitjan segle IV, va ser compost en ceràmica i en gres policrom, i representa diverses espècies marines: dos peixos, una morena i els tentacles d'un polp o un calamar. Un dels principals vestigis n'és una inscripció en honor d'Higiea, dea romana de la salut, que inclou el nom de Caius Atilius Cordus, probablement la família propietària de l'antiga villa, informació relativament rara entre les estructures d'aquest tipus de la península Ibèrica.
Troballes Entre les diverses peces recollides a Pisões, hi ha fragments de plom, de làmpades, agulles de cap en os, una arracada, un anell de bronze, i diversos pesos de premsa. miniatura|Mosaic amb motius geomètrics i vegetals en les ruïnes de Pisões
Importància i preservació La vil·la de Pisões és una de les més importants i més ben conservades d'aquest tipus en tota la península Ibèrica. És un dels vestigis més rellevants del període romà del municipi de Beja, i una de les villae romanes més originals de tota la península.
El conjunt de la villa romana de Pisões es classifica com a Immoble d'Interés Públic pel Decret núm. 251/70, de 15 de maig de 1970.PORTUGAL. Decreto n.º 251/70, de 15 de Maio de 1970. Ministério da Educação Nacional - Direcção-Geral do Ensino Superior e das Belas-Artes, Publicado no Diário do Governo n.º 129, Série I, de 3 de Junho de 1970. esquerra|miniatura|Ruïnes de Pisões, el 1998
Història Període preromà La zona on és la villa romana de Pisões ja era habitada abans del període romà, com demostra el jaciment de Pisões 5, que inclou dues fosses funeràries, un ossari, eines i adorns del Neolític final, peces decoratives i ceràmica de finals de l'edat del bronze, i vestigis d'edificis, ceràmica i utensilis de la segona edat del ferro. Ací també aparegueren peces del període romà, sobretot parts d'àmfores, que suggereixen un abandó del lloc durant els segles II i III ae, corresponent a la República Romana. També a Pisões hi ha evidències d'ocupació preromana, com ara fosses del II ae al III ae, i una necròpoli de l'edat del ferro, amb almenys dotze sepultures. miniatura|Ruïnes de l'antic hipocaust, al 2014
Domini romà La vil·la de Pisões fou habitada durant el període romà, era propietat d'un ric habitant de la ciutat veïna de Pax Julia, que donà origen a la moderna ciutat de Beja. També era un important centre de producció agrícola, una de les poblacions satèl·lits de la ciutat, que l'abastien d'aliments.
Va ser construïda al segle I, i fou habitada fins al segle IV. Els mausoleus de la villa s'alçarien a finals del .
Ocupació posterior Dins les ruïnes de la casa aparegueren vestigis d'ocupació posterior al domini romà, incloent-hi moltes peces de ceràmica negra tardoromana, i dos capitells del període visigòtic, ja durant l'alta edat mitjana. La zona al voltant fou posteriorment habitada, com ho demostra la presència d'estructures de l'època moderna o contemporània en Pisões 5, on també aparegué una moneda de 1723. També hi havia alguns molins l'aigua a la vora del Chaminé per a processar llana, que serien posteriors al període romà, i eren denominats pisões ('pesos'), que donà origen al nom de la zona.
Redescoberta Primera fase La primera part del conjunt de Pisões descoberta fou la presa, esmentada per Abel Viana al 1947, en la seua obra Notes històriques, arqueològiques i etnogràfiques del Baix Alentejo.QUINTELA et al, 1986:80-86.
La villa de Pisões es descobrí per casualitat el 1964, quan s'estaven fent treballs agrícoles al jaciment. S'hi desenterraren tres grans pesos de premsa, també denominats de pisões. Aquest descobriment es donà a conéixer a l'arqueòleg Fernando Nunes Ribeiro, que anà al lloc però no hi feu recerques, però demanà a José Joaquim Fernandes, propietari dels terrenys, que guardàs totes les pedres d'aquell tipus que trobàs. Se'n descobriren més peces durant els treballs agrícoles, incloent-hi un capitell i el fust d'una columna, i al febrer de 1967 se'n desenterrà part d'un mosaic. Així, es van iniciar sondatges de diagnòstic per descobrir la potencialitat del jaciment, des del punt de vista arqueològic i estratigràfic. No obstant això, les investigacions es detingueren per manca de finançament: fins llavors es feren sobretot per la contribució de Carolina Almodôvar, esposa de Joaquim Fernandes, que havia mort. Les riques troballes arqueològiques del jaciment van cridar l'atenció del Ministeri de l'Educació Nacional i de la Direcció General de Monuments, que començaren el procés per a la classificació del jaciment, ocorreguda al 1970, com a Immoble d'Interés Públic. La Fundació Calouste Gulbenkian hi ajudà econòmicament. Així, van continuar les excavacions i s'hi desenterrà una gran casa de camp, el nucli d'un centre agrícola.
Les excavacions les coordinà Fernando Nunes Ribeiro, considerat un dels descobridors de la vil·la de Pisões, amb Abel Viana. Les investigacions van continuar quasi sense interrupcions fins al 1973, i se'n desenterraren moltes estructures; després es deturaren fins a 1977. Un dels principals descobriments en aquesta fase fou un conjunt d'estructures funeràries romanes, situades en línia paral·lela a la piscina. Els treballs van continuar fins a la primeria dels anys 1980, i hi aparegueren mosaics, parets pintades, lloses de marbre, un balneari, una piscina i diversos llacs. També molta ceràmica, incloent-hi un conjunt de taula d'elevada qualitat, fet en terra sigillata i ceràmica estampada, i altres artefactes com vidres, bronzes, pedres ornamentals i ferros. El 1980, es tancà el perímetre de les ruïnes, amb prop de 30.000 m². Després de la Revolució dels clavells, al 1974, es va registrar un dels primers actes de vandalisme en les ruïnes, quan van ser danyats els mosaics amb esvàstiques. esquerra|miniatura|Vestigis d'un antic tanc el 2014, que devia formar part del complex termal
Segona fase El jaciment de Pisões no rebé treballs arqueològics aprofundits fins a la dècada de 2010. Entre 1980 i 1984, encara se'n feren excavacions, però de 1985 a 1992 només obres de conservació i restauració. Les excavacions se'n reprengueren al 1997, amb treballs de prospecció, conservació i restauració al 1998. En la dècada del 2000 s'hi iniciaren estudis per reduir l'impacte arqueològic de la construcció de l'adductor dels Cinc Reis, part de la xarxa de rec de la presa d'Alqueva, quan ja s'havien descobert els vestigis de diverses estructures negatives prop de la villa de Pisões. El jaciment arqueològic, denominat Pisões 5, s'inclogué en l'Estudi d'Impacte Ambiental de 2006, i s'excavà al 2011.