El plegafulles de Chiriquí (Automolus exsertus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El plegafulles de Chiriquí fa de 18 a 20 cm de llarg i pesa de 30 a 46 g. És un membre força gros del gènere Automolus i té un bec pesat. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults tenen la cara principalment marró fosc amb un anell ocular beix, ratlles vermelloses tènues a les cobertores auriculars i una zona malar lleugerament beix. La coroneta i clatell són de color marró fosc amb un patró de petxines marró negrós tènue. El dors i el carpó són de color marró fosc intens que es barreja amb les cobertores superiors de la cua que són de color castany fosc. Les cobertores alars són de color marró fosc intens i les plomes de vol lleugerament més pàl·lides i més rogenques. La cua és de color castany fosc. La gola és beix ocre, el pit està ratllat de color marró mitjà i beix ocre que s'esvaeix cap a la part inferior, i el ventre és marró. Els flancs són d'un marró més fosc i vermellós i les cobertores inferiors de la cua són d'un vermell brillant. L'iris és de color marró a marró fosc, la maxil·la marró camussa i les potes i peus són d'un color oliva, marró verdós o gris verdós.
Distribució i hàbitat El plegafulles de Chiriquí es troba al vessant del Pacífic des de Costa Rica al sud del nord-oest sec fins a l'oest de Panamà fins a la província de Veraguas. Habita boscos tropicals de fulla perenne, boscos secundaris madurs i plantacions de cafè des del nivell del mar fins als 1.400 m.
Comportament Moviment El plegafulles de Chiriquí és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'una varietat d'insectes, aranyes i vertebrats com petits llangardaixos. Busca menjar sol o en parelles i sovint (potser normalment) s'uneix a estols d'alimentació d'espècies mixtes. Busca aliment des del sotabosc dens del bosc fins a la part inferior mitjana del pis, recollint i arrossegant preses acrobàticament d'epífites, restes i, especialment, de mates de fulles mortes mentre salta per branques i lianes. També s'ha observat buscant aliment a terra apartant la fullaraca.
Reproducció La temporada de reproducció abasta de febrer a maig. És una espècie monògama. Excava un túnel de fins a uns 0,75 m de llarg en un marge de terra i construeix un niu poc profund en forma de copa de raquídies de fulles en una cambra a l'extrem. La mida de la posta és de dos o tres ous. El període de incubació és de 20 a 21 dies i l'envol es produeix uns divuit dies després de l'eclosió. Tots dos pares incuben la posta i proporcionen aliment als pollets.
Vocalització El cant és "un soroll fort i aspre que dura de 2 a 5 segons, repetit de 10 a 30 vegades per minut". El crit és "un rack nasal o un tchehrr dur".
Estat de conservació La UICN segueix la taxonomia de BirdLife International i, per tant, ha avaluat el plegafulles gorjagroc (Automolus ochrolaemus) en conjunt, sense una avaluació separada del plegafulles de Chiriquí. L'espècie es considera comuna a bastant comuna i sembla tolerar certa fragmentació del bosc.
Taxonomia i sistemàtica El plegafulles de Chiriquí es va descriure originalment com una espècie per l'ornitóleg nord-americà Outram Bangs el 1901 sota el mateix nom científic; i la localitat tipus "Divala, Chiriquí, Panamá" però aviat es va reconsiderar com una subespècie del que ara és el plegafulles gorjagroc (A. ochrolaemus). Una publicació del 2017 detallava diferències significatives en el plomatge i vocalitzacions respecte a les altres subespècies del grojagroc. A partir d'aquestes dades, el Comitè de Classificació Nord-americà de la Societat Ornitològica Americana, el Congrés Ornitològic Internacional i la taxonomia de Clements la van elevar a espècie de ple dret. A finals del 2023, el Manual dels ocells del món de BirdLife International (HBW) encara tracta el tàxon com una subespècie de A. ochrolaemus però a mitjan de 2026 ja la reconeix com a espècie de ple dret.
Etimologia El nom genèric Automolus es compon de les paraules del grec antic «αυτομολος/automolos» que significa “desertor” que alhora deriva de «αυτομολεω/automoleō», “desertar”.
El nom específic exsertus en llatí significa “evident”, “conspicu” i prové de «exserere», “empènyer fora” derivat de «serere», “connectar”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Chiriquí Categoria:Ocells d'Amèrica Central