El cisteller estriat Rev. 29/04/2021 (Thripophaga macroura) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller estriat fa de 17 a 18 cm de llarg. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili brillant, lores pàl·lids i la cara marró amb vetes brillants. La coroneta, el dors, el carpó i les cobertores superiors de la cua són de color marró vermellós fosc amb ratlles negres, de color vermellós-rogenc. La cua és de color bru pàl·lid a canyella-rogenc. Les ales són majoritàriament de color vermellós fosc amb puntes fosques a les plomes de vol. La barbeta i la part superior de la gola són de color ataronjat a taronja groguenc. La resta de les parts inferiors són de color marró apagat amb ratlles de color beix que s'esvaeixen al ventre i a les cobertores inferiors de la cua. L'iris és de color marró castany profund, el maxil·lar es de color camussa fosc fins a un gris platejat, la mandíbula de color gris blavós amb l'extrem de color camussa fosc, i les cames i els peus de color gris verdós apagat. Els juvenils tenen la barbeta i la gola marrons apagats, ratlles menys ben definides al dors que els adults, i les parts inferiors amb taques en lloc de ratlles.
Distribució i hàbitat El cisteller estriat es troba a la costa sud-est del Brasil des del sud de l'estat de Bahia al sud fins al nord de l'estat de Rio de Janeiro. Habita en boscos perennes de terres baixes tropicals, especialment en zones amb vegetació enfiladissa amb vinyes. En altitud oscil·la des de prop del nivell del mar fins als 1.000 m.
Comportament Moviment El cisteller estriat és un resident durant tot l'any a tota la distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes, individualment, en parelles i en petits grups que poden ser famílies, i normalment com a part d'un estol d'espècies mixtes. S'alimenta des del sotabosc del bosc fins al subdosser, arreplegant la presa principalment entre vegetació enfiladissa amb vinyes, però també entre les branques i en el fullatge.
Cria No s'ha definit l'època de reproducció del cisteller estriat, però s'han trobat nius actius entre setembre i gener. El niu és una bola d'herba, molsa, branquetes i arrels amb un tub d'entrada vertical a la part inferior. Normalment es col·loca (o teixeix sobre) una forquilla de branques a uns 10 a 25 m per sobre del sòl. La mida de la posta és de tres ous. No es coneixen el període deincubació, el temps fins envolament i els detalls de la cura dels pares.
Vocalització El cant és una "barreja no estructurada de sonalls curts, notes 'tjiu-tjiu-tjiu' i xerrameques semblants a pardals" que sovint es canta a duet. El crit és un fort "kit-kit-kit".
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cisteller estriat com a espècie amenaçada, després el 1994 com a vulnerable, l'any 2000 com a en perill d'extinció, des del 2004 de nou com a vulnerable i a partir de 2016 de nou com a espècie amenaçada. Té un rang reduït i una població estimada d'entre 1500 i 7000 individus madurs que es creu que està disminuint. "La destrucció generalitzada i contínua de l'hàbitat ha fragmentat severament l'àrea de distribució d'aquesta espècie. Tot i que s'ha observat en boscos degradats, pot dependre de la presència de vegetació enfiladissa amb vinya, que és probable que només es produeixin en boscos secundaris madurs i poc pertorbats." Es troba en diverses àrees protegides, però la distribució és irregular. Les autoritats brasileres el consideren vulnerable.
Taxonomia i sistemàtica El cisteller estriat va ser descrit per primer cop l'any 1821 pel naturalista alemany Maximilian zu Wied-Neuwied amb el nom binomial Anabates macrourus i la localitat tipus "Rio Catolé Grande, Baia, Brazil".
Probablement sigui més propera al cisteller de l'Orinoco (T. cherriei) i al cisteller de l'Amacuro (T. amacurensis) amb els qui comparteix característiques morfològiques.
Etimologia El nom genèric Thripophaga prové del grec antic «θριποφαγος/thripophagos» que significa “menjant cucs de la fusta” i es compon de «θριψ/trips», «θριπος/thripos», “corc de fusta”; i «-φαγος/-phagos», “-menjar” que alhora deriva de «φαγειν/fageïna», “per menjar”.
L'epítet específic macroura també prové del grec antic «μακρος/makros» que significa “llarg”; i «-ουρος» «-ouros», “-amb cua” que alhora deriva de «ουρα/oura», “cua”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
estriat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud