El cuaespinós capgrís Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca semicinerea) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció «El cuaespinós capgrís» fa entre 14 i 16 cm de llargada i pesa entre 14 i 16 g. No presenta dimorfisme sexual, el qual és únic dins l'àrea de distribució. Els adults tenen una cella blanquinosa tènue i una línia de color gris marronós que travessa l'ull, sobre la cara d'un to gris pàl·lid. El front és d'un gris ocre pàl·lid, mentre que el pili i el clatell són d'un gris lleugerament més fosc; el pili presenta una petita cresta. El dors, la cua i les ales són de color marró rogenc. Les plomes de la cua són degradades i manquen de barbes a l'extrem, fet que els confereix un aspecte espinós. La gola i el ventre són de color gris pàl·lid, mentre que el pit, els flancs i les cobertores infracaudals són d'un gris més fosc. L'iris varia de l'ambre al marró fosc, el bec és rosat fosc amb l'extrem fosc i les potes i els peus van del verd oliva o verd groguenc a un to marró rosat més pàl·lid.

Distribució i hàbitat El cuaespinós capgrís es troba a l'est del Brasil, des de Ceará cap al sud fins a Goiás i entrant lleugerament a Minas Gerais. Habita boscos i masses forestals caducifolis i semicaducifolis més secs, com també les vores de boscos perennifolis més humits. Es troba a altituds d'entre 500 i 850 m.

Comportament Moviment El cuaespinós capgrís és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Acostuma a buscar aliment en parelles, sovint formant part d'estols mixtos d'alimentació. Captura preses de l'escorça i de la matèria vegetal en descomposició amb moviments acrobàtics mentre es desplaça per branques petites, a gran alçada, dins del sotabosc superior i el dosser arbori.

Reproducció El niu d'aquesta espècie és una bola ovalada feta de molsa i arrels fines, amb una entrada lateral; normalment es troba envoltant una branca horitzontal, a una alçada d'entre 5 i 12 metres del terra. Tots dos progenitors alimenten els pollets. No se sap res més sobre la biologia reproductiva de l'espècie.

Vocalització El cant consisteix en un "'tsit-tsit-tsit' molt agut que després descendeix amb un so vibrant i ràpid (com un repic)". El crit és un "'trwit''' agut".

Estat de conservació La UICN ha classificat l'espècie en la categoria de en risc mínim. Té una àrea de distribució força extensa; es desconeix la mida de la població, tot i que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera una espècie rara o poc comuna. Es troba en dues àrees protegides, però està "restringida a una franja de bosc relativament estreta situada entre el bosc tropical perennifoli de la costa i la vegetació més seca de la caatinga de l'interior; aquesta zona s'utilitza intensament per al cultiu de cafè, l'explotació forestal i l'agricultura, i només en resta una petita part de l'hàbitat original".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós capgrís va ser descrit per primer cop l'any 1853 per l'ornitòleg alemany Ludwig Reichenbach amb el nom binomial Leptoxyura semicinerea i la localitat tipus "Brazil" i més concretament "Baia" (=Bahia) suggerit per Hellmayr.

Les dades filogenètiques recents indiquen que la present espècie és parent propera del cuaespinós de Helmayr (C. hellmayri) i el cuaespinós crestat (C. subcristata), i que totes tres formen un grup agermanat amb el cuaespinós dels tepuis (C. demissa).

Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.

L'epítet específic semicinerea prové del llatí «semi-» que significa “meitat-” derivat de «semis», «semissis», “meitat” i «cinereus», “cendres” derivat de «cinis», «cineris», “cendres”.

Subespècies La taxonomia del cuaespinós capgrís no està resolta. Tant el Congrés Ornitològic Internacional com el Manual dels ocells del món de BirdLife International la consideren una espècie monotípica.

La taxonomia de Clements hi assigna dues subespècies:

C. s. semicinerea (Reichenbach, 1853) ─ nord-est del Brasil (Ceará, Alagoas, sud de Bahia i nord de Minas Gerais). C. s. goyana'' (Pinto, 1936) ─ est del Brasil (centre-sud de Goiás).

Referències

capgrís Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud