El cisteller ala-roig Rev. 29/04/2021 (Pseudasthenes steinbachi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cisteller ala-roig fa de 15 a 16 cm de llarg i pesa de 14 a 20 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili pàl·lid a la cara que és de color marró grisenc. La coroneta i dors són de color marró grisenc apagat, el carpó és de color castany i les cobertores superiors de la cua són de color castany vermellós. Les ales són majoritàriament rogenques amb meitats exteriors de color fosc fosc a les plomes de vol. Les plomes interiors de la cua són de color fosc negrós amb barbes exteriors rogenques i els dos parells exteriors completament rogencs o castanys. La barbeta i gola són blanquinoses amb taques fosques febles, el pit i ventre grisencs, i els flancs i cobertores caudals són de color rogenc o canyella pàl·lit. L'iris és de color marró a marró fosc, el bec de color negre a marró fosc, i les potes i peus de color marró a negre.

Distribució i hàbitat El cisteller ala-roig es troba a l'oest de l'Argentina des del sud de la província de Salta fins a les províncies de Neuquén i Río Negro. Habita en matolls àrids de muntanya, on prefereix barrancs i boscos muntans. En altitud oscil·la entre els 500 i els 3.000 m.

Comportament Moviment El cisteller ala-roig és majoritàriament resident, però alguns exemplars de les zones més elevades es traslladen a zones més baixes després de la temporada de cria.

Alimentació Se sap poc sobre la dieta o el comportament alimentari del cisteller ala-roig. Normalment se'l veu sol o en parelles i es creu que recull artròpodes del terra i de la vegetació baixa.

Reproducció Es creu que es reprodueix durant la primavera i l'estiu australs, i es considera monògam. El niu és un globus de branques espinoses amb una entrada lateral, normalment col·locat en un arbust de 2 a 5 m sobre el terra. La cambra del niu està folrada amb material vegetal més tou, pèl i plomes. La mida de la posta és de dos o tres ous. Es desconeix el període de incubació, el temps fins l'envolament ni els detalls de la cura parental.

Vocalització Xeno-canto i la Biblioteca Macaulay del Laboratori d'Ornitologia de Cornell tenen molts enregistraments de les vocalitzacions del cisteller ala-roig, però no han estat descrits amb paraules.

Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cisteller ala-roig com a vulnerable, però des del 2004 el va reclassificar com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu estable. "L'assentament i la conversió agrícola han alterat l'hàbitat en petites parts de la distribució de l'espècie, i el pasturatge de bestiar i cabres pot representar una certa amenaça. Tanmateix, extenses extensions d'hàbitat adequat no es veuen afectades i l'espècie es troba en diverses zones protegides." Es considera de rara a poc comuna.

Taxonomia i sistemàtica El cisteller ala-roig va ser descrit originalment l'any 1909 per l'ornitòleg alemany Ernst Hartert amb el nom binomial Siptornis steinbachi i la localitat tipus "Cachi, 2500 m, Salta, Argentina".

Durant molt de temps es va classificar al gènere Asthenes però estudis recents de genètica molecular suggereixen que, juntament amb altres tres espècies, el cisteller cuanegre (A. humicola), el cisteller de la Patagònia (A. patagonica) i el cisteller dels cactus (A. cactorum), estaven realment més properes a un grup de gèneres consistents de Pseudoseisura, Xenerpestes, etc., i van nomenar un nou gènere, Pseudasthenes. A partir del 2010, van ser traslladats al gènere recentment encunyat Pseudasthenes.

Etimologia El nom genèric Pseudasthenes combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i el gènere Asthenes (Reichenbach, 1853), cisteller.

L'epítet específic steinbachi és en honor de Joseph Steinbach, més tard conegut com a José Steinbach Kemmerich (1876-1930), ramader alemany/bolivià i col·leccionista professional.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

ala-roig Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud