El cuaespinós fumat Rev. 29/04/2021 (Synallaxis brachyura) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cuaespinós fumat fa de 14 a 16 cm de llarg i pesa de 16 a 21 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal S. b. brachyura tenen un supercili grisenc i la cara és de color gris més fosc. La coroneta i el clatell són de color castany vermellós fosc, el dors és de color marró fosc a marró pissarra, i el carpó i les cobertores superiors de la cua són lleugerament més marrons que el dors. Les cobertores de les ales i la base de les plomes de vol són de color castany vermellós fosc i la resta de les plomes de vol són de color marró fosc. La cua és del mateix marró que el carpó i les cobertores superiors de la cua; és llarga i les plomes no tenen barbes a les puntes, cosa que li dóna un aspecte espinós. La gola és negrosa, el pit i els costats d'un marró fosc fuliginós, el ventre d'un marró més pàl·lid i grisenc, i els flancs i les cobertores inferiors de la cua són més marrons que el ventre. L'iris és de color marró vermellós a marró ataronjat, el maxil·lar de color negre a gris, la mandíbula de color gris blau, i les potes i els peus de color gris oliva, gris o blau grisenc. Els joves tenen la corona i el clatell grisos i, en comparació amb els adults, les parts superiors són més pàl·lides, les cobertores de les ales més apagades i les parts inferiors més olivàcies.

La subespècie S. b. nigrifumosa té el dros de color marró més fosc, la coroneta i les ales d'un color vermellós més fosc i les parts inferiors de color gris fosc que la nominal. S. b. griseonucha és més fosca que la nominal però més pàl·lida que nigrifumosa. S. b. caucae té la coroneta més pàl·lida, el dors més gris i el carpó i cobertores superiors de la cua d'un color oliva grisenc més pàl·lides que la nominada.

Distribució i hàbitat El cuaespinós fumat es distribueix des del centre nord d'Hondures, per Nicaragua, Costa Rica, Panamà, cap al sud pel nord i oest de Colòmbia, oest d'Equador, fins a l'extrem nord-oest del Perú.

El cuaespinós fumat habita en una varietat de paisatges, la majoria dels quals tenen un sotabosc dens. Aquests inclouen matolls de segon creixement, matolls de ribera, clarianes envaïdes de vegetació i les vores de boscos perennifolis montà i tropical. També es troba localment en matolls espinosos, les vores dels pantans i els jardins. En altitud es troba principalment per sota dels 1.400 m; es troba per sota dels 1.200 m a Costa Rica i fins als 2.000 m a Colòmbia.

Comportament Moviment El cuaespinós fumat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, però també inclou llavors a la dieta. Normalment busca aliment en parelles, recollint les preses de fulles verdes i mortes i petites branques de la vegetació baixa i de la fullaraca a terra.

Reproducció La temporada de cria no s'ha definit completament, però a Costa Rica s'ha trobat ous al gener, febrer i entre abril i octubre. Tot i que és membre de la família dels "ocells forners", anomenats així perquè moltes espècies construeixen nius d'argila elaborats, el niu d'aquesta espècie és una massa voluminosa de pals espinosos amb un tub d'entrada horitzontal. La cambra dels ous està folrada amb fulles toves i teranyines, sovint amb pells de serp i llangardaix incloses. Normalment es construeix en un arbust dens o un arbre cobert de vinyes entre uns 0,5 i 5 m sobre el terra. La mida de la posta és de dos a tres ous. El període d'incubació és de 18 a 19 dies i l'envolament es produeix uns disset dies després de l'eclosió. Tots dos pares incuben la posta i tenen cura dels pollets.

Vocalització El cant s'ha descrit com a "tx-tx-tx-txurrr-r-r-r", "je-tx-tx-txrrrrrr", "txut-txut-txrrrrrrrrrrr", i un "trinat fort" semblant al d'un caragolet. Mentre busca aliment, emet un crit "txk"; un altre crit és "txi-ah".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós fumat com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i una població estimada d'almenys 500.000 individus madurs que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera força comuna o comuna i es troba en diverses àrees protegides. És "tolerant a les pertorbacions antropogèniques moderades de l'hàbitat, i presumiblement es beneficia de la fragmentació del bosc".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós fumat va ser descrit per primer cop l'any 1843 per l'ornitòleg francès Frédéric de Lafresnaye amb el mateix nom binomial Synallaxis brachyurus i la localitat tipus "Colòmbia = Bogotà".

Les dades geneticomoleculars indiquen que aquesta espècie és germana del cuaespinós de Cundinamarca (S. subpudica). La subespècie proposada chapmani (Bangs & Penard, 1919), de Colòmbia, va ser descrita com a semblant a nigrifumosa, però aparentment es tracta d'una variació clinal i els espècimens individuals no són diagnosticables. La subespècie proposada jaraguana (de Goiás, a l'est del Brasil), va ser basada en espècimens mal identificats del cuaespinós cendrós (S. hypospodia).

Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!

L'epítet específic brachyurus combina les paraules del grec antic «βραχυς/brakhus» que significa “curt”; i «-ουρος/-ouros», “-amb cua” derivat de «ουρα/oura», “cua”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies:

S. b. nigrifumosa (Lawrence, 1865) ─ vessant caribeny des d'Hondures a través de Nicaragua i Costa Rica fins a Panamà. S. b. griseonucha (Chapman, 1923) ─ vessant pacífic des del centre de Costa Rica cap al sud a través de l'oest de Panamà, Colòmbia i l'Equador fins a l'extrem nord-oest del departament de Tumbes al Perú. S. b. brachyura (Lafresnaye, 1843) ─ nord de Colòmbia des del departament d'Antioquia cap a l'est fins a la vall del riu Magdalena. S. b. caucae (Chapman, 1914) ─ vall del riu Cauca al centre de Colòmbia.

Referències

fumat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central