El quítxua de Puno (punu qhichwa simi) és una branca dialectal del quítxua-IIC parlada al Perú meridional, al departament de Puno. La seva parla és molt pròxima al qual es troba en el nord de La Paz a Bolívia.
Pertany al grup C o quítxua meridional del Quítxua II. És una subvariante del quítxua meridional. Incorpora les consonants oclusives aspirades i glotalitzades procedents de l'aimara.
Nombre de parlants Segons Ethnologue el 2002 tenia 500.000 parlants, d'ells 100.000 monolingüesQuítxua de Puno a Ethnologue en les jurisdiccions de les províncies de:
Azángaro Carabaya Melgar Lampa San Román San Antonio de Putina Sandia Puno (districtes de : Coata, Huatta, Capachica, Amantaní, Hatuncolla, Sant Antoni, Puno, Mañazo, Vilque, Tiqillaca i Paucarcolla) Huancané (districtes de: Huatasani, Pusi, Taraco, i Huancané) vila San Juan
Lèxic diferenciat Encara que el ministeri d'educació del Perú inclou al quítxua de Cusco i al quítxua de Pino en una sola macrovariant, en la pràctica el quítxua puneño presenta uns certs trets que el diferencien del primer, per exemple en variació del lèxic: +Lèxic comparatiuGlossaQuítxua chancaQuítxua de CuscoQuítxua de PunoCallar-seUpallayUpallayHup'allayDia de demàPaqarinPaqarinQayaEntrarYaykuyHaykuyWaykuyFràgilQapyaQhapraQhapyaTerraAllpaAllpa/Hallp'a Hallp'a
Obres Arenga a Bolivar (José Domingo Choquehuanca) Poemario (Gamaliel Churata) Referències
Bibliografia Antonio Cusihuamán (1976): Diccionario Quechua Cuzco-Collao [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú
Categoria:Llengües del Perú