La ẖā (en àrab ) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Història Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, Genealogia dels alfabets al web de la ''Promotora Española de Lingüística de la ḥet fenícia.
Ús Representa el so consonàntic .
Escriptura AïlladaFinalMedialInicialخـخـخـخـ
La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Variants Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.
Deriva en forma i nom de la ḥā (vegeu per a altres variants d'aquesta), quedant la ḥā per a representar l'altra possible pronunciació de la ḥēth com a .
És una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, per a representar ; i amb tres punts, , per a .
Vegeu també Llengua àrab Alfabet de xat àrab Alfabet Alfabet fenici
Referències
خ